TONA-SANT CUGAT DE GAVADONS-TONA

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Tona, a tocar del jaciment iberoromà del Camp de les Lloses
Hora d'inici caminada: 07:37:45
Hora d'arribada: 17:13:26
Duració: 09:35:41
Alçada punt de sortida: 610 m
Alçada mínima assolida: 609 m
Alçada màxima assolida: 1024 m
Desnivell màxim: 415 m
Guany: 413 m
Ascensió acumulada: 588 m
Descens acumulat: 566 m
Distancia recorreguda: 21.730 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui teníem previst pujar a La Mola de Sant Llorenç, ja que el Francesc de Granollers havia mostrat el seu interes en pujar tant a La Mola com al Turo de l'Home, ahir truca dient que un compromís d'última hora li fa del tot impossible sortir avui, decideixo ajornar la pujada per un altre dia i ficant ma al calaix de les rutes en trec una que partint de Tona s'arriba a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons a Collsuspina, d'aquí torna a Tona no sense passar a tocar de edificis i lloc d'interès durant el recorregut.

instalacions esportives de Tona

A les set ens trobem amb el Jose de Santa Perpetua davant de Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja posem rumb envers Tona, arribem i aparquem el vehicle a tocar del jaciment del Camp de les Lloses, pràcticament sota el turo del Castell, agafem pel carrer de la Germana Victòria que ens mena al carrer Jaume Balmes davant mateix de les instal·lacions esportives de Tona, per la dreta d'aquestes deixem el casc urbà i ja ens endinsem en el tipic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.

típic turo de margues grises als rodals de Tona

Fets una mica mes de dos quilometres arribem davant de Vilageliu gran mas i al seu costat l'església de Sant Miquel de Vilageliu, ens aturem per fer complida visita del lloc encara mig en la foscor tant per l'hora com pels bancs de boires baixes que van i venen, al costat del mas es troba una alzina de dimensions mes que considerables. En la sortida del proppassat dia 10 varem estar a uns quatre-cents metres del lloc malgrat que el anar amb el temps just va fer que ajornéssim la visita per mes endavant.

Sant Miquel de Vilageliu

Sant Miquel de Vilageliu. Es una església romànica situada al costat de la masia de Vilageliu a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d'Osona.
És esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu.
L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.
Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes són semicilíndriques i amb volta de secció rectangular, l'absis semicircular té volta de canó a l'exterior, només l'absis té decoració d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, té un petit campanar de cadireta d'un sol forat, col·locat en la part oest de l'església.

mas de Vilageliu

A tocar de la casa un pal indicador ens diu que en uns cinc-cents metres es troben les restes d'un aqüeducte roma, malgrat cercar-lo no ens en sortim, aixi que seguim la nostra ruta, fets uns tres quilometres i mig ens trobem una font, l'aportació d'aigua a la font es a traves de manegues de polietilè lo que ens fa pensar que mes amunt trobarem quelcom mes, aixi es uns metres mes amunt trobem la veritable Font de Güells, amb gran caudal de liquid element encara que surt per sota del nivell del bassal d'aigua que es forma.

Font de Güells

Un quilometre mes endavant arribem a la Font de l'Abeurada, racó amb font,malgrat que esta seca, amb un banc i una taula de pedra, uns metres mes i ens trobem en un punt del camí on podem optar per arribar-nos al Roc Gros o agafar un trencall que estalvia la volta, com ja hi varem estar el dia 10, escollim la segona opció i agafem l'estret corriol que en uns pocs metres ens porta a sortir a la N-141c a tocar del Coll de la Pollosa, aquí, veient que casi son les deu i que semble que el sol vulgui trencar les boires, decidim fer el mos del mati.

bona part del mati la boira ens ha donat acollida

Re-emprenem la caminada sempre seguin els indicadors que porten a Collsuspina on arribem quan portem una mica mes de vuit quilometres, ens prenem un temps per visitar el nucli antic, el Carrer Major amb les seves cases dels segles XVI i XVII, la Plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, un tram de l'antic Camí Ral.

Collsuspina

El poble és de creació moderna dins del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat al 1550 just a la partió dels termes de Tona i Balenyà i dins el terme de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van aixecar algunes cases més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 es va aixecar una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.

Collsuspina, Plaça Major i església de Santa Maria dels Socors

Creuem tot el poble, travessem la N-141c i seguint les indicacions que porten a Sant Cugat de Gavadons passem a tocar del barri de Les Casetes, el mas de l'Oller, el mas Nualard, el mas Bellver i ja quan portem una mica mes de onze quilometres i mig arribem a Sant Cugat de Gavanons punt mes alt del recorregut, aquí ens aturem pe visitar l'església, el seu petit cementiri i albirar les vistes que es divisen des de el mirador que allí es troba. El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.

Sant Cugat de Gavadons

Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

Mirador de sant Cugat de Gavadons, al fons el massis del Montseny

Feta la visita anem a trobar el Camí de Fontanelles, just davant mateix d'on surt el Camí de Can Regàs, ens hi endinsem ja que aquí es troba una de les fites de la caminada, arribats davant la casa ens desviem envers la dreta i ja som davant de la Font del Regàs, la font esta considerada el naixement del riu Congost i per extensió, del Besos, es dona la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besos. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.

Font del Regàs, naixement del riu Congost

Ara ja es impossible mantenir continguda la vena aventurera del Jose i ja deixem de banda la ruta que jo portava i ens posem en mans del seu sentit de l'orientació, per camins, corriols, algun tros de pista asfaltada de la urbanització Fontanelles i en alguns trams per mig del bosc o deixant-nos caure pels vessants d'algun turo de marga gris ens anem apropant altre cop a Tona, quan portem uns setze quilometres i ja son les tres, decidim parar a fer el segon mos del dia. Enllestit el tema seguim la davallada, ara el paisatge que ens trobem esta abastament humanitzat, ens trobem una munió de masos i granges totes elles en ple rendiment.

ja tenim a tocar el Pla del Castell

Quan portem uns vint quilometres ja som als peus del serrat del Castell de Tona i tenim per davant la pujada dalt el Pla del Castell, pujada que a aquestes altures ja s'hem fa costa amunt, malgrat tot i amb tranquil·litat anem pujant fins que som dalt, la veritat es que el lloc em sorprèn per la seva amplària, la vegetació amb petites clapes de bosc, lo primer que ens trobem es l'església de Sant Andreu i a l'altre extrem del pla, la torre de l'antic castell.

Sant Andreu del Castell

Sant Andreu del Castell. Església romànica d'una sola nau acabada en absis semicircular, dues capelles laterals i campanar. L'estructura està formada per murs de pedra amb ornamentació d'arcuacions llombardes cegues entre lesenes, i finestres petites espitllerades, la coberta és amb volta de canó de pedra amb coberta de lloses. L'ultima restauració es feu l'any 1989 arran de la celebració del 1100 aniversari de la seva consagració i està en bon estat de conservació. Es pot veure el procés de transformació que ha sofert des de la seva construcció al preromànic i fins al barroc. Decoració exterior amb arcuacions llombardes. Capella nord amb volta de canó apuntada del segle XIV, capella gòtica al la banda sud del segle XV amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt. Es troba a l'extrem est del pla del Castell de Tona. aixecada al segle XI. sobre fonaments d'una antiga església del 889, el campanar és barroc. Actualment sense cap edificació als voltants encara que en temps passat semble que l'entorn estava urbanitzat.

Sant Andreu del Castell

Torre dels Moros o Torre del Castell. Es troba a l'extrem NE del pla del Castell de Tona i a uns 200 m. al nord de l'església de Sant Andreu, es datada als Segles IX-X, construcció aïllada de planta quadrada amb murs de pedra de la mateixa zona lligades amb morter de calç amb la tècnica de l'encofrat. La coberta és amb volta de canó. Restaurada l'any 2003. Té un gran interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat.

Torre del castell de Tona

Vist el lloc iniciem la baixada, arribats davant l'església de Santa Maria del Barri mes coneguda com ermita de Lurdes, entrem dintre el barri enjardinat que l'envolta, tenim la sort que trobem les portes obertes i poden visitar-la també per dintre.
Santa Maria del Barri o ermita de Lurdes

Ermita de Lurdes. Es troba al peu sud del turó del castell, documentada al 1.011 amb el nom de Santa Maria de Tona. Ha sofert nombroses modificacions, la més important després del terratrèmol de 1425. La restauració i ampliació es va fer els anys 1570-79. Situada en una zona urbana d'orígen medieval amb la casa de Riambau adossada a la paret sud, zona enjardinada a la seva part frontal. Consta de planta de tres naus separades per arcs formers, columnes i nervacions, absis romànic semicircular i campanar també romànic de quatre pisos de planta quadrada. L'ultima restauració data de començament dels anys 90 del segle XX amb una consolidació del campanar i obertura de les finestres romàniques d'aquest i la neteja de l'absis lliurant-lo de l'escenificació de la cova de Lurdes. L'aspecte actual és excel·lent, destaca el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d'estil tardà. Curiosa estel·la zoomòrfica inclosa en un pilar exterior de l'absis.

interior de l'església de Santa Maria del Barri

Aquí donem per acabada la sortida d'avui, ara ja es tracta de anar a trobar el lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi encabim i posem rumb envers Hostalets on deixem al Salva, tornem a l'Autovia i ja enfilem a trobar Martorelles on ens acomiadem amb el Jose no sense abans quedar per una propera.