PUNTAL DELS LLOPS-CIM DE LA SOLANA- MACOLLADES DE L'AIGUALEIG (Olocau, Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Km 9,5 de la CV-25, Olocau, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 03-03-2017
Hora d’inici caminada: 07:55:58
Hora d’arribada: 13:25:38
Duració: 05:29:40
Temps en moviment: 3:31:24
Alçada punt de sortida: 300 m
Alçada mínima assolida: 283 m
Alçada Màxima assolida: 550 m
Desnivell màxim:267 m
Ascensió acumulada: 433 m
Descens acumulat: 441 m
Guany: 248 m
Distancia recorreguda: 9707 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.73 km/h
IBP index =54 HKG

Poblat Iber del Puntal dels Llops

Aquesta setmana, l'únic dia que anava bé a la majoria, era divendres, com dissabte alguns teníem previst fer la prèvia de "l'oficial" de març, en principi no estava massa clar eixir, però els bons (costums) s'han de mantenir i quedem en fer una ruta suau, propose de fer una de circular, que ix del cementeri d'Olocau i s'enfila a trobar el poblat iber del Puntal dels Llops, arriba dalt del cim de La Solana i torna al punt de partida passant per Les Macollades.

típica escombra de bruixa

Com l'aproximació en vehicle és curta, decidim eixir a les 7,30 h, ens trobem al lloc de sempre i pugem al cotxe de Pepe March, creuem Llíria i agafem la CV-25 que no deixem fins que som davant el cementeri d'Olocau, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada quan falten 5 minuts per les huit. Agafem una senda que ix per l'esquerra d'uns panells amb informació del poblat i que en 1,5 km i 120 m de desnivell, ens deixen a les portes del poblat iber.

Poblat Iber del Puntal dels Llops

Des del gener del 2013 que vaig estar ací, s'han fet tot un seguit d'actuacions que han dignificat el lloc, esperem que duren i entre tots les fem respectar, El poblat, és un assentament del segle V aC ubicat dalt d'un dels estreps meridionals de la Serra Calderona. Està situat al terme municipal d'Olocau (Camp de Túria, País Valencià), al cim d'un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Túria.

Puntal de l'Aigualeig

L'assentament ostenta una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d'altres similars va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d'Edeta (edetans) i és considerat un dels millors exemples de talaia d'època ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l'assentament.

la boira ens invadeix

Després d'una tranquil·la i pausada visita, seguim ruta anant a trobar el següent punt, el Puntal de l'Aigualeig, on arribem fets uns 500 metres més. a partir d'ací el sender inicia un suau descens per un tram amb molta vegetació que va vorejant el Barranc de les Forquetes, davant nostre tenim la silueta de La Solana pròxim destí i que em fa dir que fem baixant, si el que hem de fer, és pujar. Quan portem fets uns 3,5 km, toquem fons i deixem el barranc per agafar la Senda de La Solana.

moment del mos

Ací comença un tram d'uns 2 km que ens portara dalt La Solana després de salvar un desnivell positiu de 250 m els bancs de boira ens van creuant ràpidament degut al vent que es deixa notar, aquesta serà la tònica del matí, la qual cosa ens impedira gaudir de les vistes, una part important de la ruta de hui. Quan ens queden uns pocs metres per fer el cim, decidim parar a fer el mos, ja que quedem més a resguard de les rafegues de vent.

vèrtex de La Solana

 Ara té inici el tan esperat ritual, s'obren les motxilles i comencen a eixir tots tipus d'aliments i beguda, olives, fruits secs, allioli, dolços.........., no siga que ens abandonen les forces, acabat el mos, recollim i reiniciem la ruta fent els poquets metres que ens separen del vèrtex geodèsic de La Solana, amb els seus 572 msnm. Fotos de rigor, mirar d'endevinar alguna cosa entremig de la boira i a continuar.

vèrtex de La Solana

Tot allò que puja, té que baixar diuen, i ací, es compleix, ara s'inicia u tram amb fort pendent agreujat pel mal estat de la senda, semble que producte del pas de motos i bicicletes, rodades en podem observar, tot és qüestió d'agafar-ho amb calma. En un poc més d'1,5 km descendim 250 m i eixim a un camp de garroferes, voregem el camp i en uns 500 m arribem a la Fonteta Melxor un bonic racó on fer un descans.

Fonteta Melxior

Ací ens trobem amb el Barranc de Carraixet que anirem seguint creuant a una banda i a l'altra un parell de colps, a partir d'una caseta, deixem la senda i caminem per damunt d'una séquia que va resseguint el barranc i amb algun tram un poquet complicat si tens vertigen. En algun tram han col·locat unes proteccions de fusta, Quan portem uns 8,3 km trobem un panell informatiu que ens parla de les Macollades.

creuant el Barranc de Carraixet

Les Macollades, eren o són, una forma de cultivar les garroferes, aprofitant els rebrots i tenint-ne cura i ajudant-les a base d'elements constructius tals com trones, pilars, pilarets, puntals i marges, moltes d'elles són centenàries i amb troncs de gran diàmetre Uns metres més, i al costat de la séquia trobem la sénia dels Simeons. Ací ja abandonem la séquia i en uns pocs metres deixem la senda i agafem l'Av. de la Font del Frare.

senia dels Simeons

Per aquesta arribarem altre colp al cementeri on hem aparcat aquest matí, on donarem per finalitzada la caminada de hui. La dificultat és mínima i de molt bon fer i amb prou interès tant en l'àmbit cultural com senderista, a més a més, algú s'emporta un bon grapat d'espàrrecs, cosa que ha fet que el temps emprat, haja estat superior al previst, però ha col·laborat al fet que hàgem gaudit d'un matí ple de satisfaccions.

Macollada de grans dimensions

Ara ja pugem al cotxe i ens dirigim envers Vilamarxant, arribats ens obsequiem amb unes fresques i ben guanyades cerveses, ens acomiadem, uns fins demà, i amb altres fins dimecres que realitzarem un altre de les eixides entre setmana.