dimecres, 3 de novembre de 2010

HOSTALETS DE BALENYÀ -SANT JAUME DE VILADROVER-CASTELL D'ESPARREGUERA-HOSTALETS DE BALENYÀ

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Hora d'inici caminada: 07:21:21
Hora d'arribada: 11:22:09
Duració: 04:00:48
Alçada punt de sortida: 533 m
Alçada mínima assolida: 533 m
Alçada màxima assolida: 619 m
Desnivell màxim: 86 m
Guany: 86 m
Ascensió acumulada: 140 m
Descens acumulat: 160 m
Distancia recorreguda: 13,693 m
Velocitat mitja: 3.4 km/h (sense descomptar parades)

Havíem quedat amb el Salva de sortir a fer un tomb avui, donat que ja va coneixent llocs pels encontorns del seu nou domicili, quedem en que ens trobarem a Hostalets de Balenyà i em portara a visitar dos o tres indrets que ell creu seran del meu agrad, de tal manera, quedem en trobar-nos a un quart de vuit a la carretera de Ribes cantonada Sant Jordi, arribo i ja esta esperant, aparco el vehicle i donem inici a la caminada quan son un quart i sis de vuit.
església parroquial de Sant Fruitós
Pel Passeig del Plataners anem a trobar la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà que creuem per un pont i ja som a la plaça on es troba l'església parroquial de Sant Fruitós, seguim pel carrer del Sol i arribem al camí de La Cogullada, camí que porta al petit barri del mateix nom, aquí trobem la Font de La Cogullada, ara ja deixem el casc urbà, als pocs metres girem envers la dreta i creuem la línia fèrria pel damunt i ja agafem una ample pista de terra per on anem fent via entre mig de conreus i petites zones arbrades, fets una mica mes de tres quilometres arribem a Sant Jaume de Viladrover.
Sant Jaume de Viladrover
Sant Jaume de Viladrover és un dels nuclis que formen el municipi d'El Brull a la comarca d'Osona. És a la plana osonenca a uns 600 metres d'altura i el 2005 comptava amb una població de 71 habitants que es dedicaven especialment a l'agricultura i a la ramaderia. S'ha de destacar l'església romànica de Sant Jaume.
L'església de Sant Jaume de Viladrover és documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Martí del Brull. Al segle XVII ja es trobava mig enrunada i per aquest motiu Antoni Pasqual, bisbe de Vic, va fer reconstruir la volta, tapiar l’antiga porta i obrir l’actual, que porta la data del 1689. Al mur sud es van adossar una capella i una escala exterior que puja al campanar. El 1916 es va allargar la nau i es va construir l’absis neoromànic.
L’element més bonic i remarcable d’aquesta església és el magnífic campanar de torre de tres pisos, situat al mur oest. Al primer pis té quatre finestres de mig punt, una a cada costat, totes tapiades menys una. Al segon pis hi ha unes boniques finestres geminades entre lesenes, malauradament també aparedades. Al pis superior, únicament les dels costats nord i sud són romàniques. S’hi pot observar només la decoració de dents de serra que forma un fris per damunt de les sèries de quatre arcuacions cegues, entre bandes llombardes, emmarcant les finestres geminades. És en aquestes zones del campanar en què es juga amb la diferència de colors de la pedra utilitzada. Entre aquests colors destaca el color de la pedra sorrenca vermella, visible a les columnetes, als arcs i a les dents de serra. L’antiga porta i una finestra de doble esqueixada es conserven aparedades, al mur del sud. A la porta, adovellada de mig punt i coronada per una arquivolta, també es produeix l’agraïda alternança de colors de la pedra. El mur de l’oest conserva una finestra en forma de creu. L’interior mostra una sola nau amb arcs torals però sense l’antiga volta, que només es pot veure en l’únic lloc on s’ha conservat, aguantant el campanar. Aquest edifici ha estat datat entre finals del segle XI i inicis del segle XII.
Sant Jaume de Viladrover
Un pic visitat el lloc reiniciem caminada seguint per la carretera de Sant Jaume de Viladrover a Balenyà, uns cinc-cents metres mes endavant i en una cruïlla de pistes i al costat de un petit pont, trobem la Font del Pont, lloc adient per fer una fontada asseguts a la seua taula de pedra, llastima que la font fa tems que no obsequia els visitants amb la frescor de la seua fresca aigua. Ara tornem sobre els nostres passos i quan portem un total de cinc quilometres i en una bifurcació, agafem la pista de l'esquerra.
Font del Pont
Per aquesta pista, després de passar a tocar de la casa de Vall-llossera i fets una mica mes de sis quilometres i mig, arribem al Pantà de Dalt de Vall-llossera que anem resseguint, arribats a la cua, passem a l'altre riba i completem la volta, agafem la pista que uneix aquest amb el Pantà Gros de Vall-llossera, ambdós pantans semble son dipòsits d'aigua potable de l'Ajuntament de Seva, veient l'hora, el sol matinal que ens calenta i la tranquil·litat del lloc, decidim que el lloc es d'allò mes adient per fer el mos matutí, cosa que fem asseguts quasi a ran d'aigua.
Pantà Gros de Vall-llossera
Reiniciem la caminada pel sender que ens ha portat aquí encara que en sentit contrari, arribem al Camí del Fitor per on girem en direcció al Mas Fitor, passem a tocar de la Masia de l'Alzina típica masia catalana encara que amb adossats, semble que esta deshabitada i amb les finestres tapiades, fets una mica mes de vuit quilometres i mig deixem el sender que portem i girem envers l'esquerra i anem a trobar un altre pista per on seguim fins que fets un deu quilometres arribem al Castell d'Esparreguera.
Domus o Castell d'Esparreguera
Castell d'Esparreguera. L’antic castell del Brull o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà. El castell del Brull no aparegué com a tal fins al 1070, quan el vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanaren a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí amb la castlania. La primera notícia de la domus d’Esparreguera es produeix l’any 1201, quan Ramon d’Esparreguera jurà a Guillem de Cardona i als seus que de la seva domus d’Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per altra banda, a defensar-lo sempre. De l’edifici antic resten unes importants ruïnes que van caient per manca de consolidació i que denoten la importància que tenia el casal residencial i a la vegada defensiu, bé que mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït. Popularment és anomenat també castell de Fitor a causa de la proximitat del mas que té a la vora.
Domus o Castell d'Esparreguera amb la casa del mateix nom al costat
Ara ja toca iniciar el retorn envers Hostalets, aixi dons retornem sobre les nostres passes encara que per no fer el mateix camí que ens ha portat, el Salva diu d'agafar un corriol que s'endinsa en el bosc i que sense cap dificultat ens porta a sortir davant del mas L'Alzinar, a partir d'aquí si que anem trepitjant les passes que hem portat a l'anada, arribem a la cruïlla del camí del Fitor amb la pista que ve dels pantans, pista que agafem encara que en sentit contrari, arribem a les envistes del poble, per un petit pont creuem el Torrent de Vall-llocera i ja ens endinsem pels carrers del poble fins arribar on he deixat el cotxe aquest mati.
mas L'Alzinar
La caminada s'ha allargat una mica mes del previst aixi que toca recuperar el temps, ens acomiadem, pujo al vehicle i ja enfilo envers Martorelles, ha estat una caminada amb bastant asfalt, encara que paga la pena visitar tant Sant Jaume com l'Esparreguera.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada