RETROBAMENT AMB LA MOLA DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Lloc de trobada: Av. Piera, davant Can Carranca
Lloc inici caminada: Coll d'Estenalles, Carretera de Terrassa a Talamanca
Hora d'inici caminada: 09:02:20
Hora d'arribada: 17:05:30
Duració: 08:03:10
Alçada punt de sortida: 811 m
Alçada mínima assolida: 768 m
Alçada màxima assolida: 1056 m
Desnivell màxim: 288 m
Guany: 245 m
Ascensió acumulada: 1143 m
Descens acumulat: 1105 m
Distancia recorreguda: 15.280 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Cova Simanya, detall

Dilluns passat varem ajornar per avui la pujada a La Mola degut a que el Francesc de Granollers no podia caminar amb nosaltres, encara que per problemes de salut avui tampoc podia venir decidim tirar endavant. El Jose tampoc por vindre per un compromís social, malgrat tot en serem tres ja que avui ens acompanyara el Julio, un dels assidus a les caminades mensuals. Ens emplacem per avui a les vuit davant la masia, quan arriba el Salva ens pugem al cotxe i ja ens dirigim a trobar la AP-7 per on ens dirigim envers Terrassa, aquí ja agafem la carretera de Terrassa a Talamanca fins que arribats al Coll d'estenalles aparquem el vehicle.

camí del Coll d'Eres, al fons el Montcau

Donem inici a la caminada quan passen dos minuts de les nou i per la pista que surt del costat de la Caseta de la Mata anem a trobar en primer lloc el Coll d'Estella on descartem la pujada al Montcau i seguim per la pista, arribem al Coll d'Eres fets una mica mes de quilometre i mig, aquí ens desviem i pel corriol que ressegueix la Canal del Llort davallem per visitar el conjunt de coves properes a la Cova Simanya, la primera que visitem es la Simanya Petita i després la del Triangle, de fet poc a veure, ara ja arribem davant la Cova Simanya, aquí si que ens aturem una bona estona, ens hi endinsem fins que l'alçada del sostre es ho permet encara que en algun tram tinguem que caminar mig ajupits.

explorant la Simanya

Acabada la visita sortim al corriol i davallem uns metres mes per arribar-nos a la Cova de l'Àngel, la cova esta uns metres per damunt del sender, el Salva grimpa i comenta que la poca fondària d'aquesta fa que no valgui la pena la visita, aixi dons ja iniciem el retorn al Coll d'Eres desfent el camí fet encara que ara la forta pendent es fa feixuga de pujar, arribats al coll decidim fer un rapit mos, de fet es tant rapit que se'm passa per alt treure el termo amb el cafè amb llet calentet, i aixo que la temperatura es baixa.

Tomba visigoda del Coll d'Eres

Reiniciem la caminada encara que fets uns pocs metres i davant un corriol que surt per l'esquerra comento que segurament ens pot portar a visitar les sepultures del Coll d'Eres, ens hi apropem i lo que trobem es una sepultura tipus caixa rectangular feta amb lloses de pedra i alguna pedra de les que feien de cobertura, per alguna troballa feta a l'interior semble que es de època visigoda, tornem al sender i ja no parem fins que ens trobem davant del Roure del Palau al que rendim complida visita, seguim endavant fins que fets un pic mes de quatre quilometres i mig som al Collet dels Tres Termes.

Font Flàvia

Aquí ens desviem del sender pel corriol que per l'esquerra ens conduirà a visitar la Font Flàvia, arribem davant la font, trèiem el tap per veure de les seues fresques aigües i fer les fotos de rigor, la tornem a tapar i seguim ruta ara donant la volta a l'espero rocós que amaga sota seu Els Òbits on arribem fets uns cinc quilometres i mig. Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa.

Els Obits

Un cop visitat el lloc i tastat l'aigua de la Font dels Òbits seguim a trobar altre cop el sender que transcorre per la carena del Pagès per on seguim en direcció al Morral del Drac on arribem fets uns set quilometres, mentre ens parem per fet les fotos obligades em ve al cap la petita espina que porto clavada fa tems, espina que no es altre que no haver trobat la cova de Santa Agnès en les dues ocasions que ho mig intentat, els hi comento i ràpidament diuen que es qüestió de intentar-ho, aixo dons ens endinsem en la Canal de Santa Agnès vorejant per la dreta l'espero del Morral del Drac.

ermita/convent de Santa Agnès

Mentre anem baixat vaig pensant amb la tornada.......la pendent es molt forta, fets uns tres-cents metres que ens semblen molts mes, ens trobem un pal indicador, ara m'adono que aquí es on les anteriors ocasions havia marrat el camí, girava envers la dreta quan a de ser lo contrari, ara si, ara arribem davant l'entrada de les restes de l'ermita "troglodita" de Santa Agnès, la simple vista del lloc em fa pensar en els motius de que algú pogués decidir aprofitar la contrada per fer-hi una ermita o petit convent com semble haver estat, el lloc es del mes interessats del parc, semble que acollia un convent de "dones penedides" aixo si, penedides potser, tontes no. Les vistes son esplèndides, el lloc es de bon defensar i un cop feta visita detallada ens trobem amb un sistema de piques per recollir l'aigua que no te res a envejar a banys àrabs o romans.

sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua a Santa Agnès

Ara es qüestió de pujar tot el tram que hem fet de baixada fins sortir altre cop a tocar del Morral del Drac, seguim ruta envers La Mola, ens aturem a fotografiar la Balma de la Llosa i ja fem els últims cinc-cents metres que ens manquen per arribar dalt el cim, tot el mati ens ha acompanyat la boira, però arribats aquí dalt es on es fa mes palesa la seva presencia, com hem emprat mes estona de la prevista en les visites i en veient que ja son les dues de la tarda, decidim entrar al restaurant i demanar quelcom per dinar.

arribant dalt de La Mola

Un bon plat de mongetes, un parell d'ous ferrats i un porro de priorat fan que ens oblidem de les feixugues pujades i del fred exterior, bon punt omplert el pap i reconfortats decidim iniciar la tornada, al sortir del restaurant ens adonem que no hem deixat constància gràfica del pantagruèlic àpat, creim poc oportú repetir-lo altre cop, aixo dons ens fem una foto de grup asseguts a les escales del monestir i ja si que iniciem la davallada envers el Coll d'Estenalles.

foto de grup en havent dinat

Com ja hem fet totes les parades previstes a l'anada, ara posem la directa i nomes parem un parell de cops per prendre alguna panoràmica ja que la boira es va trencat a estones, arribats al Coll d'Eres parem un moment per alleugerar el pes de les motxilles, ja que en previsió de lo que pogués passar i encara que teníem previst dinar dalt, alguns queviures per menjar dúiem, cauen uns plàtans i uns dàtils i un glop de cafè amb llet calentet, tornem al sender i arribem al Coll d'Estenalles quan passen cinc minuts de els cinc.

Serra de l'Obac i Montserrat al fons

Pugem al vehicle i enfilem envers Terrassa, d'aquí anem a cercar la AP-7 per on ens dirigim cap a Martorelles, arribats aquí baixem el Julio i jo, el Salva s'acomiada per una temporada ja que a ell caminar sota el fred no es quelcom que el complagui massa, aixi dons possiblement fins a últims de febrer no torni a caminar al nostre costat. Ha estat una retrobada agradable amb el massis de Sant Llorenç, hem visitat els llocs ja coneguts i hem "descobert" llocs nous com la sepultura del Coll d'Eres o les restes del convent de Santa Agnès.