Lloc inici caminada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Hora d'inici caminada: 07:31:11
Hora d'arribada: 16:37:04
Duració: 09:05:53
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida: 448 m
Alçada màxima assolida: 733 m
Desnivell màxim: 285 m
Guany: 258 m
Ascensió acumulada: 536 m
Descens acumulat: 502 m
Distancia recorreguda: 20.680 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Havíem quedat amb el Francesc de Granollers de preparar alguna sortida per avui, en principi s'havia dit de anar a Santa Fe del Montseny per gaudir dels colors de la tardor i mirar de pujar a Les Agudes i al Turo de l'Home, mes com els homes del temps auguraven pluges per avui, decidim fer una mes propera i on les inclemències si n'hi han, es facin de millor portar, per aixo i fent cas de algun comentari del Salva, dic de apropar-nos a Centelles i fer la ruta dels Molins encara que amb alguna variant per ferla mes llarga.
homenatge a Ildefons Cerdà
homenatge a Ildefons CerdàEl Salva m'havia comentat que si anàvem per les seves terres que el truques que potser s'agregava, ahir el truco i quedem que com hem quedat amb el Francesc a dos quarts de vuit a l'entrada de Centelles, deu minuts abans el passaré a recollir a casa seva, amb tot aixo quan manquen uns minuts per dos quarts, ens trobem tots a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines on he situat el principi i fi de la caminada. Com encara es fosc tant per l'hora com pels núvols i boires baixes deixem les fotos a a capella per la tornada.
església parroquial de santa Coloma de CentellesPer la Av, d'Ildefons Cerdà fill il·lustre de la Vila, donem inici a la caminada anant a trobar el nucli històric de la vila, arribem a la Plaça Major fotografiem l'església parroquial de Santa Coloma, el Portal Nou, la capella de Jesús, el Palau Comtal, la Capella de la Mare de Deu dels Socors, les escales del Serrat i els safareig, d'aquí pel carrer de l'Industria anem a trobar la C-1413b, la creuem i passem a tocar de Ca la Manescala i Can Manel i ja poc a poc ens anem enfilant per les Costes de Centelles per on anem fent via per corriols i per pistes fins que fets una mica menys de quatre quilometres arribem a La Rovira de Baix, explotació ramadera, ara ens tornem a enfilar per les costes fins que mancant uns dos-cents metres pels sis quilometres sortim al Pujol.
Portal NouAra sortim a la C-1413b que tenim que creuar altre cop, no obstant el Francesc diu que en el mapa de l'Alpina per aquí a tocar marca una font, aixo per nosaltres sempre es un repte aixi que ens dediquem a trobar-la i la trobem encara que no treu aigua, ara si que creuem la carretera i en pocs metres som davant de La Serra de Santa Anna, masia que com a cosa destacable, damunt la porta de la casa te una capelleta amb una imatge que suposo es de la santa que li dona nom, passada la casa cerquem un lloc adient per parar a fer el primer mos del mati, mentre ho fem comentem que es fa estrany el tràfec de camions i que a partir d'aquí la pista estigui asfaltada.
la Serra de Santa AnnaFet el mos reiniciem la caminada per la pista, quan portem uns vuit quilometres i arribats davant de la Teuleria del Cerdà, divisem a la nostra dreta un nuvol de gavines, ara ens expliquem l'asfaltat, el tràfec de camions......., en lo que abans eren Els Sots del Presseguer, ara es troben les instal·lacions de un abocador, seguim ruta i quan portem una mica mes de vuit quilometres i mig, arribem davant de la casa del Cerdà de la Garga.
el Cerdà de la GargaEl Cerdà de la Garga és el mas més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i constituït pels material calcaris dels Cingles de Bertí. La masia és un edifici de tres cossos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn, com és típic en aquest tipus de construccions del nostre país. La porta principal d'accés és adovellada i tota ella està closa per un barri. La casa també disposa d'una petita capelleta, com ho demostra el campanar d'espadanya del que disposa, que és on es traslladà el culte de la propera Santa Magdalena de Vilarestau, que a mitjans del segle XIX ja estava enrunada. Tot i aixo, el fet que el Cerdà de la Garga sigui sobrada-ment conegut es deu al fet que fos la casa natal de l'Ildefons Cerdà.
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.
Cerdà de la Garga, placa en record d'Ildefons CerdàFeta complida visita del lloc seguim el nostre camí que ens ha de portar a trobar les restes de l'església de Santa Magdalena de Vilarestau que es trobem enlairades dalt un petit turo i mig colgades per la vegetació, ara seguim uns metres la línia d'alta tensió que hi passa a tocar fins que sortim al Camí del Cerdà, girem envers la dreta i fets uns dos-cents metres arribem a on per les dades que tenim es te que trobar una font, segons uns, la font del Bofi, segons altres la Font de l'Ollic per la proximitat a la casa, trobem unes cavitats amb surgències d'aigua i una petita bassa que donem per suposat que es tracta de la font.
Font del BofiSeguim endavant, passem a tocar de la casa de l'Ollic on destaca l'escut heràldic que es troba damunt de la porta, anem resseguint la Riera Blanca en el seu camí a trobar el Torrent de la Llavina, la riera es va engorjant i creant paisatges de pètria bellesa, quan som a tocar del Castellar, agafem un corriol que va davallant a trobar la llera de la riera que aquí te un desnivell de mes de trenta metres, arribem al Salt del Purgatori que malgrat no portar aigua impressiona nomes imaginar-lo curull d'aigua, resseguint la llera, arribem a la Font Grossa.
Salt del PurgatoriFont Grossa. surgència natural abundosa en aigua, condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un empedrat (empedrat que ara es troba en fase de reconstrucció) i dos espais per fer foc, estructures que fan pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Santa Coloma de Centelles amb mes de 30 famílies treballant-hi a mitjans segle XVI.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.
Font GrossaVisitat el lloc tornem al sender fent us de l'empedrat en fase de reconstrucció, passem a tocar de can Pere d'Ollic, arribats al costat del Polígon Industrial de la Gavarra, ens adonem que em deixat enrere el camí que porta al Moli de la Llavina, aixi dons cerquem un camí alternatiu, trobem un corriol que baixa al Torrent de la Llavina, el creuem per unes pedres i anem a espetegar davant una zona habilitada amb bancs i taules d'obra, decidim que es bon lloc per fer el segon mos, malgrat aixo diem de deixar-ho per quan tornem de la visita al Moli de la Llavina.
el Moli de la Llavina vist de l'altre riba del torrentFem els pocs metres que ens separant del moli, després de la Font Grossa i el Cerdà de la Garga es potser un dels llocs que mes paguen la pena de visitar, aquí la càmera treu fum de tanta foto, lògicament al ser dilluns ens tenim que conformar en visitar-ho per fora, semble que els caps de setmana es fan visites guiades amb menú-degustació dels seus productes.
Moli de la LlavinaMoli de la Llavina. Es un dels molins medievals mes ben conservats de la comarca d'Osona i de Catalunya. Els dos molins, un de draper i un de fariner, articulen el conjunt d'edificacions i les infraestructures hidràuliques, que inclouen la totalitat del moli fariner (edificis, basses, mecanismes) i la bassa del moli draper. El Mas es documentat al segle XI i es considera que els Llavina se'n van fer càrrec cap al 1400. Actualment el moli es pot visitar i s'hi poden degustar formatges artesanals, prèvia cita.
taules i bancs al costat del Torrent de la LlavinaFeta la visita tornem a la zona de pícnic on ens entaulem per donar bona compta dels queviures que han sobreviscut al mos del mati. apaivagat el cuc de la gana i havent descansat una mica reiniciem la caminada dirigit nos a trobar el Mas Rossell, de camí al mas trobem les fonts del Llobato i la del Rossell, aquesta ultima del tipus mina i que roman tancada per una porta de ferro, es troba a tocar del Mas Rossell, mas on arribem quan portem fets uns catorze quilometres i mig.
Font del LlobatoEl Rossell. situat al sud-est del terme, apareix esmentat en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona al any 1038 i des de llavors va apareixent regularment en la documentació medieval i moderna de Centelles. El nom de la casa prove de les terres argiloses acumulades a la part baixa del Torrent de la Llavina. la casa ens mostra l’evolució dels masos-torre del segle XII, fins a les grans masies del segle XVIII. Destaca una gran torre de planta quadrada que va ser construïda amb finalitat de defensa i articula tot el conjunt.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.
el RossellAra agafem el Camí de Centelles en direcció Aiguafreda i que va paral·lel a la via fèrria, a l'alçada del Mas de les Canes ens endinsem en un corriol que va a sortir a la via del tren, el corriol no te continuïtat a l'altre banda, aixi que pel mig del bosc anem a sortir al costat de la Font de Sant Marc a tocar del Mas de les Canes, visitada la font ja ens apropem a la casa.
Font de Sant MarcMas de les Canes. El lloc de "Kannas" (canyissar) es documentat al 898 com a limit de la parroquià de Sant Martí del Congost. El mas consta ja en el fogatge de 1515, del conjunt en destaca la torre de planta quadrada bastida al segle XVI, torre que com la majoria d'aquestes servia per la defensa de la casa ja que aquesta es trobava propera al Camí Ral. La finca havia tingut dos molins, el de dalt, prop de Les Codines i ja desaparegut i el de baix, entre la casa i el riu Congost, del qual encara queden restes, Aquests molins son documentats entre 1551 i 1552.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.
mas Les CanesVisitada la casa intentem apropar-nos a les restes del moli, tasca que deixem davant l'impossibilitat de superar la barrera vegetal que les envolta, ara i seguin l'itinerari del que ens hem proveït aquest mati a l'ajuntament de Centelles intentem arribar al Moli del Rossell, quan hem fets uns quants metres el corriol s'embardissa de tal manera que tenim que desistir, tornem a enfilar-nos pel mig del bosc, creuem altre cop la via del tren i tornem al Camí de Centelles que ara agafem en direcció al Rossell.
viaducte que salva el Torrent de la Llavina i el Camí de CentellesArribats al Rossell, seguim uns metres mes i creuem per sota el viaducte de la via fèrria, travessem el Torrent de la Llavina i girant envers la dreta anem resseguint el Congost fins arribar a les restes de lo que havia estat el Moli del Rossell, en resten quatre parets mig colgades per la vegetació, vist el lloc tornem sobre les nostres passes fins que abans de passar altre cop per sota el viaducte, agafem la pista asfaltada que després de passar a tocar de la depuradora de Centelles, arriba al barri de Sant Antoni on es troba la capella de Sant Antoni de les Codines on aquest mati hem donat inici a la caminada.
restes del Moli del RossellSant Antoni de les Codines. L'antic camí ral, a l'indret de Sant Antoni, dit abans el Congost de les Codines, emprenia una forta pujada. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D'altra banda, l'hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.
Sant Antoni de les CodinesDesprés de la visita a la capella donem per finalitzada la caminada d'avui havent fet aprop de vint-i-un quilometres, el Francesc diu que ja apropara ell al Salva a casa, aixi dons agafo el vehicle i ja em dirigeixo a trobar la C-17 per on faix cap envers Martorelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada