COLLSACABRA, DEL PLA D'AIATS AL SANTUARI DE CABRERA

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Cantonigros

Caminants:  Salva i Francesc

Data: 9-01-2012

Hora d'inici caminada: 08:31:08

Hora d'arribada:15:52:05

Duració: 07:20:57

Alçada punt de sortida: 927 m

Alçada mínima assolida: 880 m

Alçada Màxima assolida: 1311 m

Desnivell màxim: 431 m

Ascensió acumulada:1133 m

Descens acumulat: 1179 m

Guany: 384 m

Distancia recorreguda: 14.04 Km

Velocitat mitjana:1.8 Km/h (sense descomptar parades).

l'Ayats, o sigui, Jo, dalt el Pla d'Aiats

Ahir, durant la caminada dels Trotacamins comentem amb el Salva on anar avui, quedem en que ens trucarem al vespre a veure si hem pensat en algun lloc, el truco i cap dels dos ha trobat res, mentre parlem, sento com la Joaquina li diu que per que no pugem al Pla d'Aiats. Ja fa temps que durant les nostres sortides per Osona, La Garrotxa, o Collsacabra, els ulls se'm en van a la figura inconfusible del Pla d'Aiats i em ve al cap la imatge del ET dient allò de MI CASA..........en la creença de que el meu cognom te quelcom a veure amb el topònim del lloc. Per suposat que acceptem de bon grat el suggeriment de la Joaquina i quedem que prepararé una ruta que ens porti allí.

Pla d'Aiats vist des de Cantonigros

Aquest mati quan manquen quinze minuts per les vuit ens trobem a Hostalets de Balenyà, ens pugem al cotxe del Salva i ens dirigim a trobar Cantonigros, deixem el vehicle al costat del restaurant Punti i donem inici a la caminada quant son dos quarts de nou. Per la C-153 fem els aprop de cinc-cents metres que ens separen del Pont de la Rotllana, arribats, agafem el Camí d'Aiats per on caminem deixat a banda i banda les cases de Caselles a esquerra i La Rotllana a dreta, sempre resseguint el Torrent de la Rotllana o Torrent d'Aiats. Fets casi dos quilometres arribem a un trencall que agafem per apropar-nos a la casa d'Aiats.

casa d'Aiats

Rodegem la casa i iniciem el tram mes costerut de la caminada d'avui, en menys d'un quilometre salvem el desnivell de mes de tres-cents metres que ens porta dalt del Pla d'Aiats pel Grau de l'Escaleta, arribats dalt lo primer que ens trobem son les restes de les Cabanes del Pla d'Aiats, girem envers la dreta i vorejant la cinglera arribem a un mirador on ens extasiem amb les vistes, es domina tota la plana de Vic, la Garrotxa, la Selva, el Pirineus, Montserrat, el Pedraforca...........i m p r e s s i o n a n  t, paga la pena l'esforç. Aquí es el lloc ideal per fer el mos, malgrat aixo li comento al Salva de fer els cinc-cents metres que manquen per arribar al punt mes alt del pla.

Grau de l'Escaleta

Arribem al punt mes alt del pla, 1311 metres, foto de rigor i tornem enrere fins al mirador on procedim al ritual del primer mos del dia, poques vegades ho hem fet amb unes vistes tant espectaculars. Enllestit el mos reiniciem la caminada, ara es tracta de arribar-nos a Cabrera, per lo que travessem el Pla d'Aiats caminant en mig de grans extensions de falgueres seques i per fagedes amb les seves rames nues, arribats al Coll d'Aiats trobem un cartell indicador on el responsable a escrit el nom amb la grafia tal com el porto jo, la qual cosa em referma mes en el pensament de que els dos noms tenen un únic origen. 

vistes des de el Pla d'Aiats

Seguim davallant fins que quant portem fets uns sis quilometres i mig, arribem al Coll de Brams, aquí tenim dues opcions per pujar dalt de Cabrera, pujar pel costerut i aeri tram de escales que formen el Grau Nou, o per Les Marrades, camí empedrat que com el seu nom indica salva el desnivell fent marrades, seguint els consells del Salva optem per Les Marrades, aquest tros em recorda sobre-manera el tram del mateix nom del Grau d'Olot. Xino xano anem salvant els aprop cent vint metres de desnivell fins arribar dalt el Pla de Cabrera.

Cabrera, el Grau Nou vist des de Coll de Brams

 El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa.
Santa Maria fou l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis.
Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada.
El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera.
El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.
L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.

Santuari de Cabrera

Arribats dalt, lo primer que veiem es el campanar del Santuari de la Mare de Deu de Cabrera, d'aquí estant les vistes també son espectaculars, encara que els arbres tapen algun tram, després d'un petit descans seguim a trobar el punt mes alt del Pla de Cabrera, 1299 metres, on a part d'un vèrtex geodèsic, una senyera i una taula d'orientació, es troben les minses restes que queden del Castell de Cabrera, seguim endavant i creuem l'Osca de Cabrera per un tram de camí equipat amb esglaons i baranes de ferro, arribem a la Font de l'Osca racó senzill però ple de bucòlica bellesa, seguim uns metres mes per arribar fins l'avetosa del Pla del Prat, el contrast del verd dels avets amb els camps de falgueres seques i els faigs nus, si mes no, es impactant.

Font de l'Osca

Tornem sobre les nostres passes fins arribar al santuari, aquí, en veient l'hora, lo idoni del lloc i amb el sol acaronant-nos,  decidim fer el mos del migdia, ens aposentem al voltant de una gran taula de pedra i procedim, sense pressa encara que sense pausa a donar compte de les vitualles reservades a tal efecte. Enllestida la qüestió gastronòmica decidim iniciar la davallada, ara si optem per fer-ho pel Grau Nou, sempre ajudats per la barana de ferro anem davallant, el seder es molt aeri, malgrat aixo, el factor psicològic de la barana fa que no tingui sensació de vertigen. 

baixant pel Grau Nou

Arribats al Coll de Brams agafem el sender que porta a les Bores d'en Masallera, a mida que ens hi apropem el camí es va fent mes aeri, amb estimball a banda i banda, arribats a les Bores contemplem l'esberla des de dalt, semble que els mes agosarats s'hi passegen pel fons, però, que hi fan dos "sesentones" ficant-se en aquests fregats? seguim una mica mes per l'aeri sender amb l'idea de arribar-nos fins a l'Agullola de la Tuta, als pocs metres començo a notar aquella sensació de fluixesa a les cames que acompanya a la sensació de vertigen. Llastima, per que hagués estat be arribar-hi i saludar a la cabra que allà habita i que semble ser de lo mes sociable.

escletxa de les Bores de Masallera

Les Bores de Masallera. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós. Una gran berla de roca està separada del nucli principal de la cinglera, com si es volgués esbalçar marges avall. De fet mirant des de baix, la franja on hi ha les Bores, les roques extra-plomen. Així doncs entre la gran berla de roca separada i la resta del cingle s'ha format un estret passadís d'uns 60 o 70 metres d'alçada, amb alguns punts tancats per grans blocs de roques que han anat caient. En alguns punts estem dins d'una cova, i en altres tot i que també ho sembli, si mirem cap amunt veiem el cel.

Agullola de la Tuta, en primer pla, el sender per arribar-hi

Tornem sobre les nostres passes fins trobar un corriol que abans hem descartat, aquest, va resseguint en tot moment el Torrent d'Aiats, inclús en alguns trams va per la llera mateix, davallant sempre, arribem a on aquest mati hem girat per anar a trobar la casa d'Aiats, arribem al Pont de la Rotllana i per la carretera arribem a on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi pugem i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats aquí ens acomiadem i jo agafo el meu cotxe i cap a Martorelles. Nomes per les vistes ja ha valgut la pena l'esforç fet, si a sobre li poso la satisfacció personal per haver realitzat quelcom que portava tant de temps amb ganes de fer, es pot dir que ha estat un altre dia per guardar al bagul dels bons records.