Pàgines

diumenge, 4 de novembre del 2012

XVIII TRAVESSA DE LA SERRA CALDERONA (Camp del Turia)

Lloc inici caminada: Naquera, Plaça de l'Ajuntament (Camp del Túria)
Data: 04-11-2012
Hora d'inici caminada: 09:22:19
Hora d'arribada: 16:12:51
Duració: 06:50:32
Alçada punt de sortida: 227 m
Alçada mínima assolida: 218 m
Alçada Màxima assolida: 490 m
Desnivell màxim:272 m
Ascensió acumulada:479 m
Descens acumulat: 498 m
Guany: 262 m
Distancia recorreguda: 13.58 Km
Velocitat mitjana:2 Km/h  (sense descomptar parades).

Al bloc dels Centpeus colla excursionista del Camp del Túria, havia vist fa dies que avui, després de quatre anys de pausa, es tornava a realitzar la XVIII Travessa de la Serra Calderona, amb eixida i arribada a Naquera. Fa temps que quan em llevo pel mati i surto al jardí, els ulls semble que lo primer que cerquen, es el perfil de la Serra Calderona allà en la llunyania. Aixi dons em dic que aprofitaré l'avinentesa, com posa que no cal inscripció prèvia, avui poc abans de les nou del mati soc al lloc d'eixida de la marxa.

Hi ha ja un bon grapat de gent i en van arribant encara mes, donen les nou i el flux no amaina, de fet el cap de la llarga cua de senderistes, no es posa en marxa fins ben be un quart de deu, per lo que pareix, la marxa estarà guiada per les explicacions d'en   Policarp Garay geòleg i cronista de Serra i Alexandre Navarro poeta i historiador de Nàquera. Arribats a una rotonda que es troba a la CV-310, la creuem i agafem una pista de terra que coincideix amb el Camí del Fondo, en aquest primer tram de la marxa, "gaudim" de un apreciable  desnivell positiu, desnivell que es fa de millor transitar mercè a les parades per escoltar les explicacions envers la geologia o la historia dels contorns. 

Quan portem fets uns tres quilometres arribem al Pi del Salt, antiga pedrera on emergeix majestuós un exemplar de pinus halepensis de quasi 20 metres d'alçada i altres tants de diàmetre de copa i de aproximadament uns 150 anys de vida. Aquí es el lloc previst per fer el mos del mati, aixi dons la gent es distribueix i es dedica a la sacrificada tasca de omplir el pap. Enllestit el feixuc treball, la gent del grup de Muixeranga de l'Ateneu de Bétera, ens  regala amb una exhibició d'un parell de figures acompanyades del so del timbal i la dolçaina. Ha estat un moment ple d'emoció.



Re-emprenem la marxa uns trams per pista i altres per estrets corriols, fins que fets uns vuit quilometres, arribem a una esplanada que es troba sota mateix del Castell de Serra, aquí ens desfem del pes de les motxilles i tal que si  d'un  grup de cabirols es tractes, grimpem els últims i costeruts metres que ens porten dalt les restes del castell. Aquí dalt bufa el vent de valent, aixi que cerquem un lloc que quedi mig arrecerat i el Policarp ens fa cinc cèntims de l'historia del castell. Escoltada l'explicació, fem un tomb per les restes i ja desgrimpem el rocallós tram fins que arribats altre cop a l'explanada, ens apliquem en l'agraït treball d'alleugerir de viandes les motxilles.

Fins aquí, la pluja ens ha respectat, ara ja comença a plovisquejar, aixi que enllestim amb mes presura de lo previst  l'assumpte gastronòmic i protegit-nos de l'aigua cada qui com millor pot, donem inici a la tornada sense mes dilacions, durant una bona estona caminem sota la pluja, unes estones mes calmada i altres amb mes força, per sort deixa de ploure i podem fer els últims quilometres amb mes tranquil·litat, fins que quan som a prop de un quart de cinc de la vesprada, arribem altre cop al punt de partida posant fi a la caminada.

La marxa ha transcorregut sense incidents i en tot moment hem gaudit de la col·laboració de la gent de Protecció Civil que amb els tot terreny sempre que ha estat possible han anat obrint i tancant el llarg reguitzell de gent. Ha estat un primer tast a la Serra Calderona, espero que no sigui l'ultim.



4 comentaris:

  1. molt interessant aquest itinerari, no coneixia aquesta serra.

    ResponElimina
  2. Hola Maria, per a mi també es encara una gran desconeguda, tot just fa uns poquets mesos que visc a València, a estat un primer tast d'aquells que et deixen amb ganes de repetir.

    ResponElimina
  3. Està bé això de porta guies cronistes que et facin cinc cèntims de l'entorn.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Hola Joan, dons si, si la caminada passa o visita algun lloc a destacar, el fet que algun entès et faci cinc cèntims, afegeix un plus d'interes. Aixo a part, si les "parades culturals" es donen en un tram de pendent pronunciada, encara millor, aixi permeten recuperar l'ale, jejejeje.

    ResponElimina