SENDERS D'OLOCAU, CASTELL DE REIAL-FORTI IBERIC DEL PUNTAL DELS LLOPS, Camp del Turia

Lloc inici caminada: Olocau, Camp del Túria, Serra Calderona, València
Caminants: Francesc
Data: 14-01-2013
Hora d'inici caminada: 08:00:56
Hora d'arribada: 14:46:55
Duració: 06:45:59
Alçada punt de sortida: 278 m
Alçada mínima assolida: 246 m
Alçada Màxima assolida: 549 m
Desnivell màxim: 303 m
Ascensió acumulada753 m
Descens acumulat: 756 m
Guany: 271 m
Distancia recorreguda: 17.85 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index:  83 DB

Castell del Reial

Després de més d'un mes sense fer cap eixida, avui podia disposar del cotxe per a mi, aixi dons dono una ullada al bagul de les eixides pendents de fer i escullo Olocau com a punt de partida per varis motius. Em permetrà  visitar les restes de: un castell, un fortí ibèric i un aqüeducte roma, passa per varies fonts i per arrodonir-ho, em permet una segona pressa de contacte amb la omnipresent Serra Calderona que cada mati contemplo des de la llunyania nomes llevar-me.

Aquest mati em llevo, agafo el vehicle i poso rumb envers Olocau, arribo, aparco el vehicle i dono inici a la caminada quan son les vuit del mati i encara no s'ha fet clar del tot.

l'Arquet, restes d'un aqüeducte roma

Pel Carrer Major vaig a trobar l'Avinguda de la Font del Frare, en la cruïlla d'ambos es troba una zona enjardinada que acull L'Arquet, aquest es un arc de mig punt, testimoni de lo que fora aqüeducte roma per portar aigua al poble, encara mig a les fosques trec alguna imatge i segueixo ruta. Als pocs metres i a l'esquerra del sender en surt al pas la Font de la Cava, quan porto caminat un escàs quilometre, arribo a la Font del Frare, aquesta fou construïda al 1796 per ordre del comte Diego de Fenollet. El sender que des de el seu inici es una suau però constant pujada, transita per un paisatge típicament mediterrani, garroferes i oliveres es van alternant amb zones de bosc. Els marges de pedra seca son omnipresents, també trobo restes d'alguna cabana de pedra i algun aljub.

Font del Frare

Sense res a destacar i quan porto fets uns quatre quilometres i mig, arribo a un collet d'on ix el corriol costerut i pedregós que en uns tres-cents metres porta fins a les restes del Castell del Reial, a mida que vaig pujant, la visió s'eixampla, en la llunyania i en mig dels núvols, inclús s'arriba a albirar a estones el Penyal d'Ifac a Calp, tancant pel sud el Golf de València,  un pic soc dalt dono un tomb pel lloc. 

Castell del Reial, aljub

Castell del Reial. Aquesta fortalesa d'època musulmana, juntament amb els castells de Xelva i Morvedre defensava pel nord la zona de València d'atacs d'Aragó.

Entre les notícies d'Ibn Alqama, que conté el resum inserit en la gran compilació històrica d'Ibn Idari, sobre la València del segle XI es registra el nom de l'anomenat "Hisn al-Uqab", castell al qual el rei al-Qadir de València va enviar part dels seus tresors i dones, tresors, pel que sembla, procedents del seu avi, al-Mamun, rei de la Taifa de Toledo.

La "història Roderici" es refereix al castell en relatar com el Cid a la recerca de tresors després de la mort   d'al-Qadir es va apoderar del "castrum que dicitur Olokabet", considerat com la fortalesa que va ser atacada en primer lloc a la província de València .

Castell del Reial

La "Crònica General", el 1344, en tractar els mateixos fets, parla de l'enviament del rei moro de València de càrregues dels seus havers "a un castiello que diuen Hoznohocab, que vol dir castell d'àguila".De la mateixa manera, la importància del castell es seguia mantenint al segle XIII, afirmant-se que durant la campanya reconquistadora del rei Jaume I va ser una de les últimes fortaleses en rendir-se, després d'això va passar a poder cristià. En el llibre del Repartiment i en un document de Jaume I de 1250 ja es presenta la forma d'Olocau per denominar el castell.

El castell s'aixeca sobre una muntanya de 574 metres, entre els termes de Marines i Olocau. Es troba en posició dominant de les valls i muntanyes que l'envolten i en comunicació visual amb la Torre de Olla de Marines.

roca encavalcada

Vist el lloc desfaig el tram costerut i pedregós fins arribar altre cop al collet,  cinc-cents metres mes endavant i una mica enlairat, em semble albirar una mena de roca encavalcada, deixo el sender i per mig de matolls i fent una petita grimpada m'apropo fins al lloc, em trobo una roca en forma de dau de notables proporcions encavalcada entre mig de dues columnes pètries. Satisfeta la curiositat, torno al sender i continuo la marxa, evidentment tot lo que ha estat pujada fins arribar dalt el castell, ara es una suau davallada.

Font de Sentig

Passo per un petit refugi de fusta amb un banc i taula al seu davant, el refugi esta mol malmès, semble que la brigada de brètols també fa incursions per ací, quan porto fets uns vuit quilometres vaig a eixir a una ample pista amb senyals del PR V-8, per seguir la ruta tinc que girar envers la dreta, malgrat tot, ho faig cap a l'esquerra per fer els pocs metres que em portaran a visitar la Font de Sentig, el lloc te un encant rústec i emboscat, nomes es troba a faltar una mica d'aigua omplint de vida el lloc. desfaig els pocs metres fets i ara ja segueixo la ruta prevista, uns trams per pista i altres per corriols. Quan porto fets una mica mes de dotze quilometres i ja a tocar del poble d'Olocau agafo un poc definit corriolet que puja a trobar la Font de la Salut.

Font de la Salut

Arribat a la font i en veient l'hora, decideixo aturar-me per fer un lleuger mos, aprofito uns bancs i taules de pedra dels que esta equipat el lloc per alleugerir els peus mentre ompli el pap i buido la motxilla. Enllestit l'assumpte alimentari reinicio la caminada per un passeig que transcorre entre el poble i la font, arribant al casc urbà els meus ulls topen amb dues siluetes de les mes emblematiques d'Olocau: el conjunt que formen la Casa de la Señoria i les restes de la torre, vestigi de la primitiva construcció que ja existia en temps del rei Jaume I.

La Señoria i la torre primigènia al seu costat

Ara travesso el poble i vaig a trobar la CV-25 per on he arribat, per aquesta transito uns quants metres fins que arribat que soc a l'alçada del cementeri, m'enfilo per un corriol que donant un llarg rodeig em porta dalt el cim del Puntal dels Llops, ací es troben les restes de lo que va estar una fortalesa que formava part del sistema defensiu de la ciutat d'Edeta. El lloc esta en mol bon estat de conservació i permet fer-se idea de com era en el seu moment, vist el lloc, ara ja es tracta de desfer l'ultim tram fins arribar al poble i anar a trobar el carrer Major on aquest mati he deixat el vehicle.

fortí ibèric del Puntal dels Llops

Poblat ibèric del Puntal dels Llops. És un assentament del segle V aC ubicat un dels estreps meridionals de la Serra Calderona. Està situat al terme municipal de Olocau (Camp de Túria, País Valencià), al cim d'un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Túria i el corredor del barranc de Carraixet que dóna pas al nord.

L'assentament ostenta una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d'altres similars va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d'Edeta (edetans) i està considerat un dels millors exemples de talaia d'època ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l'assentament.

El Puntal va ser abandonat precipitadament a finals del segle III aC o principis del segle II aC. Incendis i ensorraments van acabar per preservar tots els objectes i estructures. La destrucció del poblat es relaciona amb els canvis territorials i polítics que van portar a terme els romans durant la conquesta de la Península Ibèrica i que en aquesta zona van tenir com a conseqüència el desmembrament del sistema defensiu i territorial edetà.

placa commemorativa de l'agermanament amb Gavà

No, m'en estic de fotografiar la façana de l'església parroquial del segle XVIII que es troba al carrer Major, aquesta esta dedicada a la Mare de Deu del Rosari i entre altres, alberga la campana Maria datada del 1450.  Agafant perspectiva per encabir del tot la façana, em fixo en una placa que es troba a la paret de l'ajuntament, commemora l'agermanament entre Gavà i Olocau l'any 2006, semble que un gran nombre de nascuts ací, varen emigrar a Gavà trobant allí una terra d'acollida i en record d'aquest fet, es va produir l'agermanament.