CAMINADA TROTACAMINS MAIG - TORRENT D'ESTÍULA O DE LA CABANA, CAMPDEVANOL

Lloc inici caminada: Zona de lleure de la Font del Querol, Campdevànol, Ripollès
Caminants:Josep Maria i la seua filla, Julio, Pepi, Domènec,  Dolors, Tere, Salva, Josep, Rosa, Iko i la seua novia i Francesc..........

Data:12-05-2013

Hora d’inici caminada: 10:37
Hora d’arribada: 16:22
Duració: 05:45
Temps en moviment: 02:51
Temps parat: 02:54
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 998 m
Desnivell màxim: 237 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 544 m
Guany: 228 m
Distancia recorreguda: 12.21 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h

Aquest diumenge estava prevista l'eixida dels Trotacamins de Martorelles per realitzar l'itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estíula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, com ja es recurrent últimament i nomes producte de la casualitat, aquest cap de setmana la dona i jo havíem pujat a BCN per visitar a la família, evidentment decideixo aprofitar i apuntar-mi.  Per  motius de salut no hem pogut gaudir de la companyia de l'Antonio i la Manuela , desitjo que sigui per poc temps, també teníem una mica lesionat al Joan Sanjuan i ha preferit reservar-se ja que dijous inicia un tram del Camí de Sant Jaume. A l'hora prevista ens trobem davant la masia cinc expedicionaris i el Joan que malgrat tot, no s'ha pogut estar de venir a desitjar-nos una bona caminada.

el grup a La Font del Querol

En dos vehicles ens hem desplaçat fins l'estació de la Renfe de Mollet-Santa Rosa, aquí s'ens agrega la Teresa, arriba el tren, pugem i ens disposem a gaudir del trajecte, arribats a La Garriga pugen la Dolors i el Domenec, diem d'aprofitar i guanyar temps fent el mos aquí mateix, arribem a Campdevànol i ens trobem amb el Josep Maria, la seua filla i la Rosa que han vingut directament des de Cànoves i també amb l'Iko i la novia, a la fi, el grup esta format per 12+1 expedicionaris, com no cabem tots en els dos vehicles fem un primer viatge fins a la Zona de lleure de la Font del Querol i el Josep Maria torna al poble a recollir als tres que quedaven.

Gorg de La Cabana

Un pic tots al lloc iniciem la marxa tot seguint les marques del sender local, malgrat que uns quants ens coneixem a la perfecció el camí. Anem caminant i gaudint de la bellesa del paisatge que degut a les ultimes pluges ens obsequia amb uns colors meravellosos. Després de passar a tocar de les restes de la casa de La Mosquera i de la seua font, arribem al primer gorg, el de la Cabana i ja es un constant pujar i baixar i embadalir-nos amb la bellesa dels salts i els gorgs, així es que  anem visitant  els  gorgs de: La Cabana, La Tosca,  L'Olla,  La Balma, arribats aquí, fem parada per que els que no han vingut amb el tren puguin fer el mos, encara que solament sigui per "solidaritat" amb ells, mengem alguna cosa.

Gorg de la Balma, parada per fer el mos

Re-iniciem la caminada i visitem el gorg del Forat i el Petit del Colomer, decidim deixar el del Colomer per la tornada i seguim ruta a visitar l'ermita de Sant Feliu d'Estiula, arribats al lloc i després de les fotos de rigor i del repic de campanes, decidim que el lloc es perfecte per fer l'àpat del migdia, en una de les taules de pedra que allí es trobem ens entaulem i procedim a alleugerir una mica el pes de les motxilles, entre acudits i tonteries mil anem fent desaparèixer les viandes, arribats als postres fan aparició que si xocolate, que si galetes,  bombons, postres de music...... i per rematar, una ampolla de patxaran fet pel Domènec, que fa que alguns, optin per intentar una petita migdiada.Tot plegat ha donat com a resultat un d'aquells moments de grata camaraderia que costa d'oblidar.

Sant Feliu d'Estíula

Quan creiem que ja es l'hora, iniciem el retorn desfent el camí fins arribar a tocar del Gorg del Colomer, aquest esta a vessar de gent, quina diferencia amb la solitud d'aquest mati, ens hi recreem una estona, ara creuem el torrent e iniciem l'ascens per la Baga del Colomer fins arribar al Collet de Daguí, aquí agafem l'antic Camí de Gausacs a La Mosquera, el sender ja va en lleugera baixada, cosa d'agrair a aquestes hores, passem a tocar de la casa de Gausacs i els seus verds prats,que ens obsequien amb una bella i bucòlica estampa, mes endavant entrem en una frondosa avellaneda que es troba al Bac del Querol i per aquesta fem camí fins anar a eixir altre cop a la Font del Querol, ara ja es cosa de anar resseguint el Riu Merdàs fins arribar a la Zona Industrial dels Quintans de Niubò on hem deixat els vehicles aquest mati.

Gorg del Colomer

Aquí tornem a fer lo mateix, un parell de viatges i ja som tots a l'estació del tren, ens acomiadem dels que han vingut amb cotxe, mentre esperem fem desaparèixer els postres de music que havien quedat del dinar, arriba el tren, pugem i agraïm que vagi mig buit ja que ens podem asseure, a La Garriga s'acomiaden la Dolors i el Domènec  arribats a Mollet s'acomiaden el Salva i el Josep.  La Pepi, la Tere el Julio i jo, fent cas a la amable invitació del Joan, ens apropem a sa casa on fem petar  la xerrada mentre piquem una mica, ara ja ens acomiadem i la Tere ens apropa al Julio i a mi fins a casa. aquí ja es el comiat final, bé, final final......nomes fins a la propera ocasió.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL JULIO 

I MARXA SOLIDARIA VILAMARXANT, CAMP DEL TURIA

Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes LES RODANES en la preparació i realització, i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la I Marxa Senderista Solidaria, en quan vaig vore els cartells tingué clar que m'hi apuntava, l'eixida estava prevista per avui a dos quarts de nou del mati, encara que es tenia que estar al lloc una mica abans per confirmar assistència i fer entrega de l'aportació tant en especies com monetària. La inscripció prèvia donava una quantitat de 179 persones, encara que abans de eixir, s'havien apuntat bastants mes participants.

punt d'inici

Mes o menys a l'hora prevista hem eixit del punt de trobada i sota l'atenta vigilància de la Policia Local i baix el guiatge de l'incombustible "Porrina" i l'altre gent de Senderistes LES RODANES, hem anat a trobar el sender que porta al paratge del Cavallo dels Forners, per aquest hem anat a eixir a la carretera de Xest on te l'inici el sender de Les Rodanes. A partir d'ací ja ens hem endinsat en zona arbrada i amb un ritme bastant rapit hem salvat el desnivell que ens ha portat dalt La Rodana Gran amb els seus 350 m. Arribats dalt, hem fet una parada per reagrupar-nos ja que la gran quantitat de gent, l'amplada del sender, i les diverses aptituds han fet que la distancia entre el cap i la cua fos considerable.

el grup dalt La Rodana Gran

Reagrupats, hem donat inici al descens fins anar a eixir al Camí de Bassa Barreta, fets els pocs metres que menen a la bassa i aixoplugats sota l'acollidora ombra del Pi de Bassa Barreta, em procedit a fer el mos, Protecció Civil  ha posat al nostre abast aigua per a beure. Ací i després de matar el cuc, era previst que es separaven els dos recorreguts, jo he optat pel recorregut llarg, aixi dons, ens hem separat i nosaltres hem anat a trobar el Camí del Massis, pista ample de terra que va a eixir al Camí de Porxinos. Arribats a l'alçada on es troba l'Aljub dels Caçadors ens hem endinsat en la senda que puja a trobar La Rodana del Pic d'Àguila amb els seus 326 m.

dalt La Rodana del Pic d'Àguila

Arribats dalt i després de fer les fotos de rigor, hem donat inici a la davallada per la pista que ens ha portat fins el paratge d'El Clau, ací comença el tram del recorregut que va resseguint les trinxeres de la Guerra in-Civil, arribats al bunker he decidit que, donat que aquest era el punt on mes proper estava de casa, en lloc de seguir fins al final, m'acomiadava del grup i posava rumb a eixa. L'organització tenia prevista una picaeta en arribar al punt d'inici i final, però s'haguera fet massa tard per a mi. Ha estat un mati agradable i sense res important a destacar, cosa que ha estat possible gracies al desinteressat treball de la gent de Senderistes LES RODANES als que vull felicitar i agrair la seua feina.

VALENCIA EN FALLES

Diumenge al migdia truca el Salva i pregunta que si tenim plans per al pont i si no es el cas, si els podem donar aixopluc, no tenim plans i si els podem acollir hospitalàriament, aixi es que allà per les nou de la nit arriben, que si hola que si quines novetats....... enllestides les salutacions, planegem la visita a València per fer un tast de l'ambient  i visitar algunes de les nombroses falles.

carrer il·luminat

Dilluns ens llevem aviat i després d'un lleuger desdejuni agarrem el cotxe i ens dirigim envers València, alli ens trobem amb carrers tallats que ens fan variar d'itinerari un parell de cops, però a la fi deixem el vehicle i ens endinsem en el brogit humà que es València en falles. Per la hora tan primerenca encara es pot transitar amb comoditat, com el Salva i la Joaquina solen baixar a falles amb certa assiduïtat, es coneixen bastant be la localització dels monuments, aixi dons, ens deixem guiar per ells i donem inici a la caminada fallera.

la verge en proces de bastir el mantell de flors

Alla per la una del migdia decidim que es bon hora per parar i dinar abans que la gent ho envaeixi tot, acabat el dinar, reiniciem altre cop la visita, ja anem dirigint les passes envers on hem deixat el vehicle, poc abans d'arribar hi, ens porten a visitar un petit jardí annex al palauet dels Monfort, lloc encisador de veritat i tot un recés de pau dins el caos que es València per aquestes dades.

entrada als Jardins de Monfort

Aquesta visita juntament amb la que varem fer dissabte per la nit amb la gent de Xirivella ens han donat una visió bastant complerta de València en falles. Les imatges estan presses amb el movil i la qualitat deixa molt que desitjar.

A LA RECERCA DE LA COVA DEL COLOM 1er intent (fallit)

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant

Caminants:Francesc
Data:14-03-2013

Hora d’inici caminada: 07:09:24
Hora d’arribada: 11:59:00
Duració: 04:49:36
Temps en moviment: 04:20
Temps parat: 00:29:36
Alçada punt de sortida: 107 m
Alçada mínima assolida: 60 m
Alçada Màxima assolida: 244 m
Desnivell màxim: 184 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 435 m
Guany: 136 m
Distancia recorreguda: 18.13 Km
Velocitat mitjana: 3.7 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h

Camp del Túria i al fons, la Serra Calderona des de el Pic de l'Aguila

Feia temps que tenia en ment intentar trobar la Cova del Colom en terme de Riba-roja del Túria,  encara que no tinc la localització exacta si tinc alguna referencia, aixi es que decideixo que avui ho intentaré. Aquest mati ixo de casa i vaig a trobar el sender PR-V 175 que m'ha de dur fins a la Bassa Barreta, passat l'Arborètum giro a l'esquerra pel Camí del Massis, ampla pista de terra apta per a vehicles. Quan porto fets cinc quilometres i soc al punt  on s'ajunta la pista amb el sender que baixa de la Rodana del Pic, trobo un aljub en molt bon estat de conservació, fets uns cinc-cents metres mes m'ix al pas per l'esquerra el corriol que puja a trobar el cim del Pic de l'Àguila, decideixo que no tinc cap pressa i que m'abelleix arribar-mi. El Pic de l'Àguila es un cim de uns 240 m. que es podria dir que es l'estrep mes oriental del massis de Les Rodanes, no es el mes alt ni molt menys, però el seu perfil el fa destacar i les vistes, tambe son dignes de ser gaudides.

aljub

Visitat el cim, davallo altre cop i m'incorporo a la pista, als set quilometres de caminada arribo a una cruïlla de camins, pots escollir entre anar a Vilamarxant, a Riba-roja o dirigir-te envers Xest,  agafo aquesta ultima opció i vaig a trobar el Camí de Xest a Riba-roja, ja que les meues referencies situen la cova en aquesta direcció, fets uns tres-cents metres deixo el camí i m'endinso per un corriol que ix per la meua esquerra i que després de rodejar el tancat d'un xalet, semble començar a enfilar-se per les vessants del Colom, el corriol es va esvaint i ja per on puc i com puc, vaig faldejant, tinc com a referencia que la entrada a la cova resta tapada per un garrofer. Faldejant faldejant, arribo dalt el cim, embrancat en la cerca, m'oblido de gaudir de les vistes i prendre alguna imatge. 

Pic de l'Aguila vist del Camí del Massis

Després d'una bona estona de recerca pujant i baixant per la vessant, em dono per vençut i davallant com bonament puc, vaig a trobar altre cop el Camí de Xest, per aquest torno a la cruïlla de camins i en lloc de retornar pel Camí del Massis, decideixo seguir la pista que segons l'indicador, porta envers Vilamarxant i que suposo anirà a sortir a la CV-370, la pista en bona part del seu recorregut fa de limit entre els camps de cítrics i el bosc, per la qual cosa i malgrat ser una pista ample i assolellada, fa de bon caminar. Tal i com jo m'imaginava, quan porto fets un poc menys de quinze quilometres vaig a eixir a la carretera a fregar de la subestació elèctrica.

passera de fusta damunt el Túria

Creuo la carretera i en uns cinc-cents metres ja soc al sender que va resseguint el Túria, sender que agafo aigües amunt, ara ja es qüestió de fer els dos quilometres i mig que em separen del Pont de Ferro, una de les imatges inconfusibles de Vilamarxant, ara nomes resta fer els poquets metres que resten per arribar a casa i donar per conclosa l'eixida de avui. Torno una mica decepcionat per no haver trobat la cova, malgrat lo qual, ha estat un mati ben aprofitat, he descobert nous camins i "escalat" nous cims, he gaudit de bones vistes, del sol i de l'aire, sobre tot molt d'aire, aixo si, amb ganes de tornar a intentar trobar la esmunyedissa  cova.