SANT ESTEVE DE CANYAMARS-POU DEL GLAÇ-SANTUARI DEL CORREDOR-DOLMEN DE CA L'ARENES

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada: carrer Major, Canyamars

Caminants:  Salva i Francesc

Data: 21-11-2011

Hora d'inici caminada: 08:45:23

Hora d'arribada:14:56:21

Duració: 06:10:58

Alçada punt de sortida: 220 m

Alçada mínima assolida:216 m

Alçada Màxima assolida: 640 m

Desnivell màxim: 424 m

Ascensió acumulada:616 m

Descens acumulat: 581 m

Guany:  419 m

Distancia recorreguda: 18.14

Velocitat mitjana:2.9 Km/h (sense descomptar parades)

Santuari del Corredor, punt culminant de la sortida d'avui

Diumenge ens truquem amb el Salva per comentar que fem, tot semble indicar que tindrem un dilluns passat per aigua, malgrat tot, decidim que si el dia no es lleva plovent, ens arriscarem, comento que tinc a la borsa una caminada circular pel Montnegre-Corredor, per la zona el sol esta compost de sauló, lo que fa que inclús plovent, sigui de bon caminar, li semble be i quedem en trobar-nos a Martorelles pels vols de tres quarts de vuit. Quant passen uns minuts de l'hora, ens trobem al carrer d'Horta, pujo al vehicle i ja posem rumb envers Dosrius, arribats que hi som, agafem la carretera que porta a Canyamars, deixem el vehicle al carrer major a tocar de Cal Víctor i donem inici a la caminada quan son tres quarts de nou.

Pel camí del Pou de Glaç ens anem allunyant del poble, nomes deixar aquest ja ens adonem de que es una sortida on l'aigua serà un factor important, la Riera de Canyamars baixa ben ufana, també el sender es creuat cada dos per tres de petits reguerols d'aigua. Resseguint la riera arribem al Pou de Glaç de Canyamars. Aquest no es potser el mes gran, però si  un dels millors conservats que he vist, no recordo on ho he llegit, però inclús es celebrant casaments en el seu interior, per aixo potser a tocar del pou hi ha una gran zona d'aparcament.

Pou de Glaç de Canyamars

Pou de Glaç de Canyamars. Antiga construcció del segle XVI destinada a la fabricació de glaç, que va estar en funcionament fins a mitjan segle XIX. El pou de Canyamars és un dels més importants i ben conservats de Catalunya. Té planta rodona, amb cúpula semiesfèrica i contraforts, i és de grans dimensions, semblant a una fortificació medieval. A la part de dalt hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava durant les nits d'hivern i a partir de la qual es tallaven els blocs de gel que posteriorment s'emmagatzemaven al pou. El gener de 2007 va ser adquirit per l'Ajuntament de Dosrius al seu propietari, Ricard Prats, que n'havia tingut cura durant molts anys.

Pou de Glaç de Canyamars, rampa que porta a la bassa

Visitat el lloc reiniciem la caminada sempre acompanyats per la cantarella de l'aigua de la Riera de Canyamars primer i aigües amunt, del Torrent de Rupit. Fem un bon grapat de quilometres sense res a destacar, gaudit de la bellesa del bosc de ribera primer amb les tonalitats que la tardor posa en les fulles dels caducifolis i que poc a poc, a mida que guanyem alçada, va canviant pel verd dels pins i de les alzines sureres i tot el sotabosc que els acompanya.
Arribem a una cruïlla de camins on a tocar de l'entrada a Can Rupit, es troba la Creu de Rupit, aquesta es una creu d'uns 2,5 m. d'altura feta de tub de ferro galvanitzat, agafem el sender de mes a l'esquerra que coincideix un tram amb el GR-83 o Camí del Nord o del Canigó, aquest és un sender de gran recorregut que uneix la ciutat de Mataró amb la ciutat de Prada de Conflent.

Creu de Rupit

 Després de dos o tres quilometres deixem el GR-83 i amb un gir a l'esquerra agafem una pista que coincideix amb el GR-92 sender de Gran Recorregut que travessa tota Catalunya de nord a sud resseguint la costa. Neix a Portbou a l’Alt Empordà, i arriba fins a l Pont de l’Olivar a Ulldecona, al Montsià. Poc mes d'un quilometre i anem a sortir al Camí de Vallgorguina al Corredor, que ja en un tres i no res, ens deixa a tocar del Santuari del corredor.

Santuari del Corredor

Santuari del Corredor. El Santuari  es troba molt aprop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor (642,2 msnm), dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. L'origen del santuari seria una capella que cap el 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936. En l'actualitat, l'aplec del Dilluns de Pasqua és el més popular dels que s'hi celebren.

Santuari del Corredor

Ens arrecerem del vent aprofitant les parets del santuari per fer el mos, mos que avui, s'ha fet esperar, enllestit aquest fem una volta rapida ja que el vent semble portar alguna que altre gota, ara ja tornem al camí amb l'idea d'anar a trobar La Pedrera, aquí marro la ruta i tenim que creuar pel mig dels bosc fins anar a sortir a La Pedrera, ara ja anem seguint per la pista que en tres quilometres ens portara fins el Dolmen de Ca l'Arenes, dit aixi per trobar-se a prop de la casa del mateix nom. 

Dolmen de Ca l'Arenes

Dolmen de Ca l'Arenes. És un dolmen situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga.

És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final.
Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes.

Dolmen de Ca l'Arenes

Arribats prenem unes imatges del lloc i després de llegir les explicacions d'un panell informatiu, reiniciem la marxa Una mica mes endavant deixem la pista que ens menaria a la Font del Ferro i a les restes del Pou de Glaç de Can Bosc, girant envers l'esquerra anem a trobar Ca l'Arenes, aquí, fem un gir per evitar passar pel mig i deixant enrere la casa anem a sortir a la Carretera del Corredor.
La creuem i agafem una pista que es va allunyat de la carretera en sentit est, arribats al Coll de la Creu d'Aguilar, deixem la pista i ens endinsem en un estret corriol, aquest ens porta a sortir a la part alta de Can Canyamars, pels seus carrers ens anem apropant a l'Església de Sant Esteve de Canyamars, poc abans de arribar, comença a ploure, primer de manera suau, però poc a poc va a mes, tan es aixi que arribats a l'església nomes fem dos o tres fotos i ja anem a trobar el vehicle que hem deixat a pocs metres del lloc.

Sant Esteve de Canyamars sota la pluja

Sant Esteve de Canyamars. Canyamars es un poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d'una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d'Argentona. El 1485 esdevingué "carrer" de Barcelona.

L'església que presideix el nucli de Canyamars està documentada des de l'any 1334 com a sufragània de la parroquial de Dosrius, però de bon segur el seu origen és anterior, d'època romànica. D'inici era una capella d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular. Al segle XVIII va ser ampliada amb capelles laterals i un presbiteri poligonal. També és d'època tardana la façana principal, amb un campanar d'espadanya amb quatre ulls. L'accés a l'espadanya es realitza a través d'una escala exterior del temple, sense barana de seguretat. L'espadanya, de quatre finestres, està coberta per una teulada a dos aigües, la qual recolza sobre una biga de ferro.

Sant Esteve de Canyamars, presbiteri poligonal

 Ara portàvem l'idea de cercar un lloc adient per fer el mos del migdia, tal com s'ha posat el temps desistim i aprofitant que hem deixat el vehicle  davant de Cal Víctor, decidim que avui, dinarem com uns senyors, aixo si, uns senyors tocats per la crisis, preu del menú, 9,90€, dinem d'allò mes be i un cop farts i descansats, ens pugem al cotxe i ens dirigim envers Martorelles, arribem, ens acomiadem i el Salva posa rumb cap a Hostalets de Balenyà, Altre cop ens hem arriscat amb la pluja i altre cop, aquesta ha estat benevolent amb nosaltres.