dilluns, 21 de juny de 2010

FIGARO- SANTA MARIA DE TAGAMANENT-VALLCARQUERA-FIGARO

Imprimir Post

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Carretera de Ribes, Figaró
Hora d'inici caminada: 06:58:43
Hora d'arribada: 19:35:12
Duració: 12:36:29
Alçada punt de sortida: 262 m.
Alçada mínima assolida: 262 m.
Alçada màxima assolida: 1088 m.
Desnivell màxim: 826 m.
Guany: 826 m.
Ascensió acumulada: 1847 m.
Descens acumulat:1840 m.
Distancia recorreguda: 23,850 m.
Velocitat mitja: 1.8 km/h. (sense descomptar parades)

Dissabte passat truco al Jose i quedem que avui ens aproparem al Figaró, en principi l'idea es caminar per Vallcarquera i visitar les esglésies de Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pere de Vallcarquera, planificant la ruta veig que nomes son uns minsos dotze quilometres, aixi dons decideixo allargar-la arribat nos fins Santa Maria de Tagamanent.
Font d'en Llanes i robínia monumental
Avui a dos quarts de set en punt ens trobem davant Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Figaró, arribats, deixem el vehicle a la Carretera de Ribes i donem inici a la caminada quan son les set del mati, pel Carrer Sant Cristòfol ens apropem a visitar la Font d'en Llanes i la Robínia o falsa acàcia de grans dimensions que hi viu al costat i que forma part de l'itinerari dels arbres del Figaró, pel Carrer del Carme seguim ruta, deixem la part urbana del poble i ens endinsem en el Camí de Can General.
Creu de Sant Ramon, part de l'itinerari de la Memòria Històrica
Quan portem fets una mica mes d'un quilometre, trobem la Creu de Sant Ramon, que forma part de l'itinerari de la Memòria Històrica i que recorda l'assassinat de mn. Ramon Pascual Casanoves, seguim camí i fets uns dos quilometres i mig, arribem davant de Can General, ens sobta trobar allí en mig del bosc com un petit desballestament, els rodals de lo que queda de la casa estan plens de restes de vehicles i contenidors de plàstic, seguim pista amunt i en un quilometre i mig mes arribem davant de Can Plans, masia de grans dimensions que encara no destacar pel seu estat de conservació, semble estar habitada.
Can Plans
Seguim caminat ara trepitjant el Camí de Sant Cristòfol de Monteugues, fets poc mes de quatre quilometres arribem a la Creu de Can Plans. Diuen que aquesta creu recorda la mort d’un infant per l’atac d’un llop famolenc. És una explicació fantasiosa que, en tot cas, sí que ens recorda que fins al final del segle XIX els llops campaven pel Montseny, època en què finalment foren exterminats pels seus atacs als ramats.
Just passar la creu trobem una cruïlla, ens decantem per la pista que gira envers la dreta, quant portem un pic mes de cinc quilometres, arribem a Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues.Esmentada per primer cop l’any 1021, Sant Cristòfol és el centre d’una de les parròquies que acabarien esdevenint l’actual municipi de Figaró Montmany, encara que supeditada a l'església de Sant Esteve de la Garriga. Antiga església parroquial d'origen romànic que es troba aixecada a l'extrem nord d'una acollidora esplanada amb til.lers i acàcies. Segons una llegenda basada en la inscripció “Carlous Magnus me facit”, que es trobava en una de les campanes feta pel fonedor Carles Many al segle XV, va ser fundada per l'emperador Carlemany després de vèncer als sarraïns al veí Pla de la Batalla. Al 1021 tenia categoria parroquial, al 1139 va ser cedida al monestir de l'Estany, al 1363 va passar a ser sufragània de Vallcàrquera i, des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. De murs emblanquinats, la porta d'accés, a la façana sud, és una senzilla arcada adovellada de gres, mentre que l'espadanya es troba a la façana de ponent.
Sant Cristòfol de Monteugues, absis
Feta la visita continuem la caminada ara pel Camí de Can Valls on arribem fets uns sis quilometres, al contrari que Can Plans esta totalment restaurada i semble que amb fidelitat als orígens i encara que no veiem signes de que hi visquin, esta envoltada de feixes conreades, ara agafem el Camí del Pla de la Batalla i en uns pocs metres arribem a l'alzina de Can Valls, aquest arbre és un exemplar singular de capçada espectacular, si bé es ramifica aviat donant diverses besses.
Alzina de Can Valls
Seguim caminant i quant portem fets uns metres decidim que ja va sent hora de parar i fer el primer mos, aixi ho fem asseguts a un costat del camí i sota l'ombra d'uns arbres, enllestit l'assumpte, reiniciem la marxa pel mateix sender que portàvem, ara es tracta d'anar guanyant alçada, per pistes amples i per corriols estrets anem creuant les Carenes d'en Bosc, la Carena de la Figuerassa, les Costes del Monner....., a la fi, quan portem fets uns dotze quilometres i mig arribem al Camí de Tagamanent, ample pista de terra que sortint del Collformic travessa tot el Pla de la Calma fins arribar al Collet de Sant Martí.
corriol pel mig de les Costes del Monner
L'agafem envers l'esquerra i ens dirigim a trobar l'Agustí, Casa-museu del Parc Etnològic de Tagamanent, hi arribem, lògicament al ser dilluns, esta tancat, el visitem per fora, seguim ruta ara anant a trobar el Bellver, restaurant i punt d'informació, també roman tancat, donem un tom i agafem un corriol que pel mig de feixes ens porta a trobar el Collet de Sant Martí, aquí visitem les restes de l'ermita de Sant Martí de Tagamanent, ara ja iniciem el tram de pujada que ens portara dalt el Turó de Tagamanent i a Santa Maria de Tagamanent. Com ja vaig parlar d'aquest lloc en la ressenya del 08-06-10, os remeto allí si voleu saber mes.
l'Agustí, Casa-museu del Parc etnològic del Tagamanent
Arribem dalt el turó, com jo ja vaig fer fotos l'altre dia, nomes en prenc unes poques tot el contrari que el Jose, quan ja es dona per satisfet, en veient que ja passa de tres quarts de tres decidim entaular-nos i procedir a treure les viandes que hem reservat, asseguts al mateix lloc que ho varem fer amb el Salva i gaudint de les espectaculars vistes, en donem bona compte, omplert el pap i descansades les cames, donem inici a la caminada altre cop.
Santa maria de Tagamanent
De sota mateix de les restes del castell agafem un corriol que per mig del bosc i en forta davallada ens va apropant al Figaró, encara que estret i emboscat a trams, es de bon seguir gracies als munts de pedres que van deixant els senderistes, col·laborem en fer mes visibles alguns mentre anem davallant , aquest tros de la caminada poca cosa te a destacar fins que passat el Collet de la Creu de Can Coll i ja agafada la pista ample, ens surt al pas Can Coll, casa de grans dimensions i semble que en ple proces de restauració possiblement per dedicar-la a l'hostaleria.
antiga Rectoria de Sant Pere de Vallcarquera, avui escola de Natura
Pel Camí de Can Coll seguim davallant apropant-nos a Vallcarquera un dels pobles que van configurar lo que avui en dia es el municipi de Figaró-Montmany, arribem a lo que havia estat l'antiga rectoria i avui convertida en Escola de Natura, donem un cop d'ull i apaivaguem la set en una font que es dintre les instal·lacions, aixo si, connectada a la xarxa d'aigües potables, seguim caminant i quan portem poc mes de vint quilometres arribem davant de Sant Pere de Vallcarquera, adossada pràcticament a Can Xicola.
Sant Pere de Vallcarquera
Sant Pere de Vallcàrquera La segona parròquia en importància de les que conformaren l'actual Figaró-Montmany fou la de Sant Pere de Vallcàrquera, que es conserva encara a la vall tancada ( Vall Carcera dels antics documents) que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i del turó de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera, que neix a Tagamanent i conflueix per l'esquerra amb el Congost, a la sortida del poble del Figueró.
L'església és una edificació romànica tardana amb volta força apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau, i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides, unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquests modificacions i l'esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es començà una restauració que no ha continuat. Guarda antics retaules, amb pintures, del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es va traslladar al Figueró i quedà des d'aleshores com a vella matriu, on se celebraven només les festes principals.
Font del Moli, Camí de Vallcarquera
Continuem camí avall i als pocs metres trobem la Font del Moli a tocar d'un antic moli que aprofitava les aigües del Sot de Vallcarquera que recollia en una bassa que encara es pot veure damunt el moli, bevem de la font i ens endinsem per un petit pont amb baranes de fusta que creua per sobre la riera, el lloc es encisador i encara que ja anem una mica justos de temps ens hi endinsem, arribem fins a una font amb bancs per seure, llastima que rau eixuta, trobem unes escales que baixen a la llera, les agafem i creuant la riera anem a sortir altre cop a l'església de Sant Pere.
petit salt d'aigua al sot de Vallcarquera
Donada l'hora ja iniciem el retorn al Figaró pel Camí de Vallcarquera, deixant per altre ocasió visitar les fonts de la Noguera Punxeguda i la de Sant Andreu, aixi com els salts d'aigua que son a tocar, la pista ens porta a sortir a la Plaça de Can Gambús o del General, d'aquí per unes escales al costat de la tanca d'una casa agafem una drecera que ens estalvia trepitjar un bon tram d'asfalt, sortim al carrer Major i d'aquest, anem a trobar la Carretera de Ribes on hem deixat el vehicle aquest mati, arribem al lloc quan son dos quarts i cinc de vuit, ens pugem al cotxe i ja posem rumb a Martorelles, arribats ens acomiadem i com el proper dilluns estaré a València quedem en trucar-nos a partir del 29.

3 comentaris:

  1. Felicitats pel reportatge.
    És digne de ser introduït dins les webs dels Parcs Naturals.
    Una forta abraçada.
    Joan.

    ResponElimina
  2. Hola jo tambe soc de Martorelles, a mi m'agrada tambe molt caminar et deixo la direccio del meu blog perque miris el que jo faig.
    caminatasdeblas.blogspot

    salutacions de part d'en Blas

    ResponElimina
  3. http://restaurantelbellver.blogspot.com.es/

    ResponElimina