diumenge, 21 de març de 2010

MARTORELLES-CASTELL DE SANT MIQUEL-MARTORELLES

Lloc inici caminada: Masia Can Carranca
Hora: 09:10:29
Hora arribada: 13:16:49*
Temps total: 04:06:20
Alçada punt de sortida: 69 m.
Alçada màxima assolida: 406 m.
Guany: 337 m.
Ascensió acumulada: 488
Descens acumulat: 467
Distancia recorreguda: 13.730 m.
Velocitat mitja: 3.3 km/H
(*)Hora d'arribada meva, per lo exposat en la ressenya, els altres hauran arribat mes tard

09:10 del mati, foto de grup abans de iniciar la caminada, avui i com volent complir els pronòstics dels homes del temps, el dia s'ha llevat trist i gris, potser per aixo nomes erem catorze caminaires.


El grup al seu pas pel Camí de Can Girona fent petar la xerrada escapçat en petits grups.


La bassa de Can Girona plena a mes no poder i deixant anar aigua pel sobreeixidor. Ens parem un moment per gaudir de les evolucions de les petites carpes daurades que hi tenen el seu habitat.


Arribant al Coll de Can Corbera els primers en arribar fan una parada per donar temps als mes ressagats abans de iniciar l'ultim tram fins al castell de Sant Miquel. trobo que avui ens ho prenem amb mes tranquil·litat que altres caminades, be, te que haver de tot.


Rama de cirerer plena de pomells de flors, l'únic exemplar que hem trobat en tot el camí, deu ser de una classe mes primerenca. Llastima per que la visió dels cirerers tots florits es quelcom digna de veure, suposo que passat setmana santa encara tindre ocasió de gaudir-ne.


El grup un cop arribats dalt del turo i davant les Restes del Castell de Sant Miquel, com alguns s'han quedat al replà on es troben les restes del poblat ibèric, en lloc de fer el mos aquí, un pic feta la visita tornem cap el replà. Llastima que el dia estigui ennuvolat i no puguem gaudir de els vistes com cal.


Aprofitant el temps; mentre fem el petit mos, es parla de rebosteria i la Manuela dona una classe magistral de com fer pa de pessic de taronja, que semble que esta per llepar-se els dits. Continua la sensació de que la gent no te pressa, serà per que estem a gust i en bona companya?


Per no tornar pel mateix lloc, un cop som altre vegada al Coll de Can Corbera, agafem el Camí de Can Barbeta, però en direcció a les restes de la casa, i passem a tocar, també per la que fora la bassa de la casa i uns metres mes endavant passem pel davant del torrent on es troba la mina que hi proveïa l'aigua, uns metres mes i sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri el qual agafem en direcció a la Font de la Mercè.


Arribats a la Font de la Mercè fem una parada per reagrupar-nos i qui mes qui menys, aprofita i apaivaga la sed en les seves fresques i cristallines aigües mentre, algú comenta que diumenge passat el lloc estava ple d'arbres caiguts per efecte de la nevada, qui sigui ha fet una bona tasca de neteja.


Seguim caminant pel Camí de Can Barbeta en direcció a Can Girona, arribant a l'alçada del Gorg de Can Ros algú diu de baixar-hi i seguir pel corriol de l' altra costat, aixi ho fem i un cop traspassat el torrent per damunt del gorg, comença la part aventurera de la caminada ja que com era d'esperar tot el camí fins arribar a Can Girona es una carrera d'obstacles, obstacles que anem superant un a un com millor sabem i podem com no podia ser d'altre manera.

Quant arribem a la Font del Racó ja a tocar de Can Girona, tots sans i estalvis i donat que hem emprat mes temps del previst i jo tenia compromís, m'acomiado i surto lo mes rapit que puc en direcció a Martorelles, mentre, truco a la dona que em pugi a buscar amb el cotxe cosa que aixi fa, em recull, arribem a casa, un bany rapit, canvi de roba i corren al dinar.

Per veure les fotos del Gino, fes clic AQUÍ

Per veure les fotos de la Manuela, fes clic AQUÍ


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada