dilluns, 26 abril de 2010

ELS SOTS FERÉSTECS

Lloc de trobada: Masia Can carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: estació de RENFE del Figaró
Hora d'inici caminada: 07:33:13
Hora d'arribada: 18:13:45
Duració: 10:40:32
Alçada punt de sortida: 329 m.
Alçada mínima assolida: 296 m.
Alçada màxima assolida: 694 m.
Guany: 363 m.
ascensió acumulada: 723 m.
descens acumulat:726 m.
Distancia recorreguda: 19.804 m.
Velocitat mitja: 1,8 km/h.
El Figaró vist de La Cuspinera
Ahir tornant de Rupit, vaig trucar al Jose i varem quedar en trobar-nos avui a les set a la Masia Can Carranca sense concretar mes, aixi dons a les set en punt ens trobem, parlem d'on anar, jo dic de anar al Figaró per fer un tomb pels llocs per on transcorren els fets de la novel·la "Els Sots Feréstecs del Raimon Caselles, com ho troba be, pugem al seu vehicle i anem a trobar la C-17 que no deixem fins que som arribats al poble del Figaró, aparquem prop de l'estació del tren i ja iniciem la caminada.
gran pi pinyer, Patrimoni Natural del Figaró
Pel carrer Ramon Mestre i en sentit nord comencem a caminar, arribem a un pas a nivell, esperem a que s'aixequi la barrera, creuem i ja ens endinsem en el Sot de Bac, petita vall que baixa dels Cingles de Bertí i va a trobar el riu Congost, anem seguint les marques del PR-33, passem per davant d'un gran exemplar de Pinus Pinea o pi pinyer, declarat patrimoni del Figaró, mes endavant, quan portem fets uns dos quilometres trobem una petita balma, seguim caminat i ja comencem a sentir el so inconfusible d'un salt d'aigua, aixi es, en pocs metres mes arribem al començament del corriol que baixa a trobar el Salt del Prat, salt d'aigua amb el seu corresponent gorg, el lloc es encisador, potser no arriba als que varem veure ahir amb la dona, però crec que val la pena d'apropar-si per fer-li una visita.
Salt del Prat i el seu gorg (detall)
A prop del salt es troben l'Agulla i les Dues Germanes, agulles que junt amb les parets properes, son lloc habitual d'escalada, tornem al camí que poc a poc es va enlairant i ens va allunyant del Sot del Bac i l'horitzó es va eixamplant, ja comencem a divisar a l'altre costat del Figaró la vall de Vallcarquera, i part del massis del Montseny, una mica mes endavant, ens trobem a tocar del camí i sobresortint de la cinglera una agulla que per la seves característiques om anomena el Tap de Xampany, per aquí es fan notar encara els efectes dels incendis del 94.
el Tap de xampany
Quan portem uns quatre quilometres i mig, arribem dalt el Turó de la Cuspinera amb la seua creu de ferro i la seua senyera que tants cops he divisat circulant per la C-17, donada l'hora i les vistes que d'aquí estan s'albiren, decidim que es bon lloc per fer un primer mos, cerquem un lloc arrecerat sota mateix de la senyera i procedim a la sempre agradable obligació de recuperar forces, enllestit l'assumpte, reiniciem la caminada tornant a la cruïlla de camins del turó, aquí optem per agafar el Camí del Castell a pesar de que "algú" a escrit en el cartell indicador "PROBIBIDO EL PASO" tal qual.
placa commemorativa al Turó de la Cuspinera
Arribem sota el turo i Castell de Montmany quan portem uns sis quilometres, agafem un petit corriol que s'atansa a les ruïnes, però ens trobem que el "algú" ho te rodejat amb filat del que es fa servir per armar el formigo, semble que fa servir el lloc per que pasturi un ramat de cabres, tornem al sender i ens trobem que també esta tallat, ens diem: Estem seguint una pista ample, un itinerari promogut per la Diputació i el Consell Comarcal del Vallés Oriental..... tot lo qual ens fa optar per com podem, travessar el filat i seguir camí, passat el Coll de Montmany trobem altre cop el filat que tornem a travessar i seguim pel sender que va davallant fins trobar la carretera de Montmany per on girem envers la dreta.
Castell de Montmany
En un revol de la carretera es troba un petit mirador natural dels Sots Feréstecs, seguim caminant i ens venen a rebre tres petits senglars que semblen acostumats a la presencia humana, com les reserves d'aigua ja son minses i he vist que per aquí es troba la Font de l'Estalviada, procedim a la cerca, la trobem bevem, omplim les botelles i tornant a la carretera seguim ruta, pocs metres mes endavant trobem un àlber monumental declarat també patrimoni del Figaró, pocs metres mes i s'acaba l'asfalt, en un gir pronunciat ens topem amb l'Ullar, masia de grans dimensions encara que amb un entorn totalment degradat, semble mes un desballestament o una deixalleria que un mas.
masia de l'Ullar
Com ja fa estona que anem divisant la silueta del Puiggracios i he comentat al Jose que tenim que pujar-hi, arribats aquí ja li surt la vena aventurera i en lloc de seguir la ruta que jo tenia preparada diu d'agafar un altre, aixi ho fem i sense saber-ho, ens perdem la visita de lo que queda en peus de l'ermita de Sant Pau de Montmany i de la seua rectoria, en un quilometre i mig salvem els cent-deu metres de desnivell que separant l'Ullar del Santuari del Puiggracios.
Santuari del Puiggracios
Un cop aquí dalt, visitem els voltants del santuari, la primitiva ermita, la torre del telègraf òptic que l'exercit va bastir allà el segle XIX, el santuari es troba en perfecte estat de conservació, semble estar regit per una comunitat de benedictines, feta la visita seguim per l'ample pista que en poc mes d'un quilometre ens porta a trobar el veïnat del serrat de l'Ocata, conjunt de petites masies que si mes no donen una estampa poc habitual, aquí, en lloc de girar a l'esquerra com jo portava, diu de seguir per la carretera del Puiggracios cosa que fem un tros fins que a tocar del Turó Puioret ens endinsem en el bosc per un corriol que ens surt per l'esquerra i que ens mena a trobar el Camí de la Garriga.
veïnat del Serrat de l'Ocata
Per camins i corriols anem caminant ara ja deixada l'iniciativa en les seves mans, quan portem uns catorze quilometres i veien que ja son un quart de quatre passats, decidim parar i fer el segon mos del dia, cerquem un lloc adient i aixi ho fem, enllestit el tema reiniciem la ruta, passem per la masia de Can Boget, al seu costat veiem una cova, com no portem llanterna no ens hi endinsem, una mica mes de dos quilometres i arribem a can Oliveres, masia de grans dimensions que recull un ampli ventall d'estils constructius, de la primitiva masia fins a parts amb marcar caràcter modernista amb jardins perfilats al mes pur estil versallesc.
Can Oliveres
Seguim endavant guiats pels indicadors de l'itinerari 1 del Figaró, resseguint per l'esquerra el torrent de Can Oliveres fins que poc abans de que aquest entregui les seues aigües al Congost ,ens apropem a la Font del Pontet on ens refresquem amb les seues fresques aigües, seguim caminant i poc abans d'arribar a les piscines municipals del Figaró, trobem una petita balma obrada, creuem el Congost per un pont i girem envers la dreta per l'antiga Carretera de Ribes per apropar-nos a visitar el veïnat de Gallicant a tocar del Figaró però que pertany a La Garriga.
veïnat de Gallicant
Visitat el lloc, per la mateixa carretera ens dirigim envers Figaró, passem per dessota del Viaducte de Sant Jordi, viaducte ferroviari construït a finals del segle XIX, pocs metres mes endavant tornem a creuar el congost ara per un pont penjant de caire modern i pels carrers d'un petit polígon industrial primer i per la Carretera de Montmany després arribem altre cop al costat de l'estació del Figaró on aquest mati hem deixat el vehicle, ara ja ens hi pugem i tornem envers Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem i quedem que ja ens farem una trucada.



Imprimir Post

1 comentari:

Rutas Senderismo NICO ha dit...

Hola Francesc, bonita ruta, como estaba el paso por el sot del Bac ?. Hace poco estuvimos en figaró y la chica de información nos dijo que algún tramo estaba cortado por los dueños de las fincas que atraviesa. Lo has encontrado bien por lo que veo, Ya me dirás algo, gracias. Saludos Luis