PUJADA A LA RODANA DEL PIC (per veure llevar-se el dia) Vilamarxant, camp del Túria

Lloc inici caminada: Urb. Mullo de Crusa, Vilamarxant, Camp del Túria

Caminants:  Francesc
Data: 02-01-2014
Hora d’inici caminada: 06:49:46
Hora d’arribada: 10:03:23
Duració: 03:13:37
Temps en moviment: 02:42
Temps parat: 00:31
Alçada punt de sortida: 103 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 321 m
Desnivell màxim: 221 m
Ascensió acumulada: 224 m
Descens acumulat: 248 m
Guany: 218: m
Distancia recorreguda: 11.63 Km
Velocitat mitjana: 3.6 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.25 Km/h.

a la recerca del sol perdut

Com vàrem passar el cap d'any fora, m'havia proposat que avui em llevaria ben aviat i pujaria   a  la  Rodana del Pic per veure eixir el sol, dit i fet, sona el despertador a dos quarts de set i quan manquen deu minuts per les set isc de casa, nomes eixir ja sóc conscient de què  no veure pas eixir el sol,  el cel esta ben encapotat i amb poques ganes de millorar, bo, almenys veurem com es fa clar. Vaig a trobar l'Itinerari Eqüestre i amb l'ajuda de la llum d'un frontal comence a caminar en plena foscor, isc al camí de les Plantades i per estalviar energia apague el frontal, ja que aquest tram és per pista asfaltada.

Tenia previst arribar fins el búnquer i resseguir un tram de les trinxeres abans de donar inici a la pujada, degut a  anar  a les fosques  passo  de llarg  el desviament i  seguisc  pel  Camí de la Ferradura, quan s'acaba l'asfalt m'adone del fet i dubte entre si tornar arrere o seguir, decidisc seguir endavant, encenc altre cop el frontal i m'endinse dintre el bosc.

banderola dalt La Rodana del Pic, 321 m.

Sempre auxiliat per la llum del frontal vaig fent camí, el corriol és estret i amb molta pedra, per la qual cosa se té a anar amb compte, quan manquen uns cent metres pels quatre quilòmetres, ix per l'esquerra el corriol que la gent de Senderistes han batejat com "Senda de los Novatos" semble que quan algú es vol incorporar al grup el fan pujar per ací, si supera la prova l'accepten, si no.............. Faig els pocs metres que manquen per arribar dalt el cim, arribat no puc fer altra cosa que gaudir amb la visió de tot el pla al·luvial que conformen el camp del Túria, l'Horta Nord i el Camp de Morvedre, tot ell guarnit amb milers de llums de tots colors que destaquen en la foscor.

aljub a la confluència Camí del Massis amb PR-V175

Faig una mica de temps, no tant per si els núvols es fessen fonedissos, cosa que done per impossible, com per què almenys de baixada, no hagué de fer servir el frontal, quan considere que es veu el suficient inicie la baixada, agarre el Pr en direcció al Camí del Massis, arribat a aquest, em desvie per fer unes fotos a l'aljub dels caçadors, ara ja seguisc per l'ampla pista en direcció de Bassa Barreta, per tal de treure un poc de monotonia deixe la pista i m'endinse en la Senda Adaptada fins a eixir davant del Corral de Bassa Barreta, gire envers la dreta i en poquets metres em trobe davant de Bassa Barreta i el seu insigne Pi.

"Senda Adaptada" per a persones amb discapacitats

Després d'uns pocs minuts de descans gaudint del lloc, reinicie la  caminada posant rumb envers casa, ara es tracta  de  fer els quilòmetres  que  sense res a  destacar  em  portaran  de tornada, quan  només manque un quilòmetre aprox. i per variar un poquet, en lloc de tornar per l'Itinerari Eqüestre, gire envers l'esquerra i seguisc pel Camí de les Plantades fins a arribar a l'esplanada que es troba davant de l'antic viver, ací deixe l'asfalt i agarre el corriol que porta a eixir a la part alta de la urbanització, ja nomes és qüestió de fer els últims metres fins a arribar a casa quan són les deu del mati. No he vist eixir el sol, malgrat açò, ha pagat la pena el fet de deixar el llit a hores tan "intempestives".

P.D. Les fotos estan fetes amb el movil, entre açò i la manca de llum, deixen molt que desitjar.