CHULILLA -EMBASSAMENT DE LORIGUILLA PEL SENDER "LOS PANTANEROS"

Lloc inici caminada: Chulilla, Els Serrans, Pais Valencià
Caminants: Francesc
Data: 04-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:12:54
Hora d'arribada: 13:51:17
Duració: 04:38:23
Alçada punt de sortida: 326 m
Alçada mínima assolida: 252 m
Alçada Màxima assolida: 478 m
Desnivell màxim: 226 m
Ascensió acumulada 873 m.
Descens acumulat: 873 m.
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 12.95 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 90

embassament de Loriguilla

Avui, tenia preparada una eixida pel terme de Chulilla, a la comarca dels Serrans, havia preparat una ruta enllaçant varis itineraris baixats de la net, pero esta vist que no et pots refiar massa de la tecnologia, avui he comprovat dolorosament que les antenes GPS no estan fetes per que un vehicle els hi passi pel damunt, aixi es que  arribat a Chulilla decideixo improvisar sobre la marxa, aixo si, intentant ajustar-me lo màxim a la ruta prevista. Aparco el vehicle a una zona de aparcament a tocar del barri de santa Barbara, entre provar de reviscolar el GPS i al no aconseguir-ho, perdre mes temps del previst en arribar al punt d'inici de la ruta, inicio la caminada quan passen tretze minuts de les nou del mati.

el Túria encaixonat

Per la CV-394 faig una mica mes de cinc cents metres i em desvio per una pista que surt per l'esquerra, aqui es pot dir que te el seu inici l'itinerari conegut com "Los Pantaneros" ja que semble que fou emprat pels obres que treballaven  en la construcció de la presa de l'embassament de Loriguilla, l'itinerari ha estat arranjat fa poc, de fet encara trobo operaris que van enllestint detalls. Aquest tram es bastant aeri ja que transcorre per la part alta dels tallats de riu Túria, en aquest punt l'erosió del riu ha format parets de fins a 160 metres d'alçada i 10 d'amplada deixant només espai per al trànsit del riu. Vencent al meu vertigen trec el cap en un dels miradors i puc observar allà baix el Charco Azul, gorg que forma el riu i on tinc previst apropar-me mes tard.

primer pont

Vaig seguint el corriol sempre per la part alta del tall del riu fins que, quan porto fets una menys de dos quilometres, el corriol s'acaba i ara toca baixar per uns quants trams d'escales que porten fins a un pont penjat,  la sensació de creuar el Túria per aquest pont i en plena solitud, em fa sentir una mica com un Indiana Jones...........jajaja, segueixo uns pocs metres per la llera del riu fins que arribo a un altre pont que creuo però ara, en sentit contrari. uns quants metres mes i em trobo una passera de fusta, he llegit que aquesta, porta a una zona on es practica l'escalada, semble que Chulilla es conegut arreu per aquest motiu.

segon pont

Quan manquen pocs metres per fer els quatre quilometres, arribo al peu de la pressa de l'embassament de Loriguilla, ara agafo la carretera que porta fins al coronament de la pressa, arribat dalt em delecto amb les vistes, a una banda l'embassament, que malgrat no estar massa ple fa goig de veure, a l'altre banda el Túria encanyonat i els sobreeixidors  de la pressa deixant anar el liquid element.Un pic arribat ací, l'idea original era seguir pel PR-V77 que en una ruta circular, em portaria altre cop a Chulilla passant abans per les pintures rupestres, al no disposar del GPS, decideixo tornat per on he vingut encara que ara, per la llera dreta del riu. 

escalada

Suposo que a l'anada era massa aviat, però ara, m'adono de les múltiples vies d'escalada que hi ha per les parets, de fet el motiu d'adonar-me, es contemplar penjats en mitat de les impressionants parets tota una munió de figures humanes, nomes de mirar, em tremolen les cames..............., tot xino xano, vaig desfent el camí fet a l'anada, torno a creuar el riu pel ponts penjats i sense res a destacar arribo on he deixat el vehicle aquest mati. En veient l'hora penso que encara tinc temps per apropar-me a visitar el Charco Azul, aquest, es un recés  que forma el riu i que els veïns de Chulilla aprofiten per refrescar-se a l'estiu, deixo la motxilla al cotxe i vaig a buscar el sender marcat com a SL .

Charco Azul

Sempre vorejant el riu arribo al Charco Azul, ací  em trobo que ancorada a la pared es troba una estructura de ferro que suporta uns taulons de fusta per on es pot, o millor es podia anar resseguint el contorn del gorg, no em puc resistir a endinsar-mi  arribant fins on crec que es mínimament segur, llastima del mal estat, en el seu moment devia ser digne de transitar. Vist el lloc ja dono inici a la tornada, arribant al poble i contemplant les restes de les muralles que envoltaven el castell penso que malgrat tot i que a la fi ha estat un mati profitós, he tornar, ja que m'han quedat varies coses per visitar. M'arribo a on tinc el vehicle i ja inicio la tornada envers Vilamarxant.