diumenge, 25 d’abril de 2010

PASSEJANT PEL COLLSACABRA

Feia dies que la dona em venia insistint en que volia que la portes a visitar Rupit, ja que feia molts anys que no havia estat, parlant del tema amb el Salva i amb el Francesc de Granollers em diuen que si anem, no deixem de visitar tant La Foradada a Cantonigros com el Salt de Sallent a Rupit. Avui, ens llevem no gaire aviat tot es te que dir, fem un petit desdejuni i agafem el vehicle i anem a trobar la C-17, d'aquesta a la C-153 fins arribar a Cantonigros, aparquem el cotxe i donem una volta pel poble, res a destacar, es un poble crescut a partir del segle XVI al voltant de un hostal, el hostal de Can Toni Gros sobrenom amb que es coneixia a Antoni Prat un francès afincat a la zona.
Església de Sant Roc de Cantonigros
Visitem l'església emblanquinada de Sant Roc. El temple fou bastit amb caràcter votiu l’any 1845 amb motiu d’una epidèmia de còlera, i ampliat el 1861, encara que quan anem a entrar resulta que estan tancant un cop acabats els serveis religiosos, aixi que ja anem a trobar la zona esportiva on comença el sender que porta a La Foradada, no cal mirar els pals indicadors, la munió de gent que va i be es la millor senyalització possible.
Salt de La Foradada vist de dalt
Després de poc mes d'un quilometre arribem allà on conflueixen els torrents de Sitjar, Sant Julià i la riera d’Aiats, en un laberíntic paratge de cingleres i ressalts, l’aigua salta i s’embassa en un espectacular i murallat toll d’aigua cristallina. Vora la cascada la natura capriciosa ha excavat un gran forat. Quan els raigs de sol el travessen, es creen uns jocs d'ombres quasi teatrals.
Salt i Gorg de La Foradada, Cantonigros
El lloc esta ple de gent gaudint de la seua bellesa, un grup de minyons escoltes inclús gosen remullar-se, per unes pedres creuo la riera i vaig donant la volta a la cinglera fins a sortir a l'altre costat del gran forat, d'aquí estant es te altre visió del engorgat.
vista de l'altre banda de La Foradada
Torno on s'ha quedat la Isa i ja iniciem el retorn que ara es tot en pujada fins que arribem on hem deixat el vehicle, ens hi pugem i ja enfilem envers Rupit on arribem en pocs quilometres, com la circulació de vehicles per dintre del poble esta limitada als residents, deixem el vehicle en una zona de pàrquing a l'entrada del poble, total, es un euro tot el dia.

RUPIT Poble mil·lenari

Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català( ...)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
paisatge de Rupit
Després de llegir aquest tex de l'insigne Josep Mª de Sagarra poca cosa mes queda per dir de Rupit, semble ser que el poble es va anar bastint al voltant del Castell construït pels voltants de l'any mil, substituint el de Fàbregues. Travessant el típic pont penjant construït l'any 1945, comença a plovisquejar aixi i veient l'hora decidim entrar en el primer restaurant que trobem, un pic enllestits del dinar, i veien que no plou, donem un tomb pel poble endinsant-nos en els seus estrets i costeruts carrers, quan estic a Rupit en ve a la memòria Mura i quan soc a Mura me'n recordo de Rupit.
retaule de l'Església de Sant Miquel, Rupit (feta a pols)
Visitem l'església de Sant Miquel, del segle XVII, barroca amb elements neoclàssics, a traves dels vidres faig unes fotos del retaule del segle XVII adquirit a Olot, veient que el tems no esta gaire fi, decidim apropar-nos ja fins el Salt de Sallent, per lo qual anem a agafar el vehicle i agafem pel Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues on arribem en uns tres quilometres.
façana de l'Església de Sant Miquel, Rupit
Sant Joan de Fàbregues
L'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, documentada des del 968 i actualment casa de colònies, és a 3 km de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil accés gràcies al camí que la uneix amb Rupit. L'església té una nau amb tres absis. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana potser es va construir arran la restauració a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar. En l'època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col•locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Església de Sant Joan de Fàbregues
Visitada l'església per fora, aparquem el vehicle una mica mes endavant en un revol i caminant fem el poc mes d'un quilometre que manca per arribar al Salt de Sallent, en principi anem resseguint la Cinglera de L'Agullola, aquí, nomes en un parell d'ocasions podem entreveure una mica el salt, saltem per damunt la Riera de rupit casi a tocar del lloc per on es precipita, però que des d'aquí no es pot apreciar, seguim caminant fins que arribem al mirador que es troba al Grau de la Donada a l'inici del Cingles de Pujoleras, d'aquí estant si es te una bona visió del salt, la quantitat d'aigua no es massa, però amb els seus prop de cent metres de caiguda es espectacular.
Salt de Sallent, Rupit
Com ja venia avisant fa estona, comença altre cop a plovisquejar, aixi que iniciem la tornada mes de presa de lo normal, i just arribem on hem deixat el vehicle comença a ploure amb mes força, tornem envers Rupit, com semble que torna a escampar, sortint del poble fem una parada per visitar el Moli del Soler, seguim carretera, arribats a la cruïlla d'on surt la pista asfaltada que porta al llogaret de Pruit, ens endinsem per visitar-ho, arribem, nomes son quatre cases al voltant de l'església de Sant Andreu i el cementiri.
Moli del Soler, Rupit
PRUIT
El llogaret disseminat de Pruit (108 h el 2005), amb l'església de Sant Andreu de Pruit i la seva rectoria, la casa del Campaner, Cal Forner, les antigues escoles i la casa del comú, era el centre del municipi de Pruit, unit a Rupit des del 1978. Es troba a 950 m, en una posició dominant, al sector septentrional del terme. L'església és formada per un cos romànic, del segle XII, amb un gran portal adovellat, mutilat en part el 1936, i per un segon cos adaptat a l'anterior, àmplia edificació del segle XVIII. Sembla que els terratrèmols del 1428 enderrocaren l'antiga capçalera.
interior de l'Església de Sant Andreu de Pruit
Feta la visita ara ja si ens posem en ruta i anem a trobar la C-17 per on fem cap envers Martorelles posant punt i final a una agradable jornada dominical.

Imprimir Post

2 comentaris:

  1. Amic Francesc,
    Rupit és la meva segona patria, doncs hi vaig passar les vacances d'estiu durant molts anys.
    No sé on vas anar a dinar, pero et recomano la Fonda Estragués. Si un dia hi vas demana per la Mariona que és amiga meva.
    Excelent reportatge, felicitats.

    ResponElimina
  2. Hola Francesc. La Manuela i jo vam anar fa unes setmanes al Salt del Sallent i es espectacular. Vam anar per la vall d'en Bas. Malgrat la boira vam poder veure bastant bé el salt des de la part baixa. Després vam pujar (una pallissa...) fins la part de dalt, vam atravessar el Sallent i vam baixar per el cami dels Matxos. Molt recomanable.
    Joan, prenc nota de la Fonda Estragués.
    Salutacions als dos
    Antonio

    ResponElimina