Pàgines

dilluns, 12 d’abril del 2010

SERRALADA LITORAL-LES FONTS D'ALELLA

Lloc d'inici de la caminada: Camí antic de Martorelles al costat del Turo del Reig
Hora d'inici caminada: 07:54:27
Hora d'arribada: 11:23:39
Duració: 03:29:012
Alçada punt de sortida: 287 m.
Alçada mínima assolida: 106 m.
Alçada màxima assolida: 375 m.
Guany: 88 m.
ascensió acumulada: 615 m.
descens acumulat: 659 m.
Distancia recorreguda: 7389/9898* m.
Velocitat mitja: 2,6 km/h.
* La diferencia entre les dues xifres correspon al tram eliminat.
el Maresme des de el Turo del Reig
Avui, es el primer de tres dilluns en que per qüestions mediques no puc sortir a fer les meves caminades de mes llarg recorregut, però com fins a un quart d'una no tenia hora, ahir per la nit em vaig planificar una escapada pels voltans, fa temps que tenia en llista d'espera fer un vol per les fonts d'Alella seguint la "xuleta" que em vaig fer segons les indicacions del Toni Seuma al seu bloc.
vistes d'Alella
Aixi dons surto de casa quan passen uns minuts de dos quarts de vuit i per la B-500 poso rumb al Coll de Montalegre, arribat dalt, giro envers l'esquerra i pel Camí antic de Martorelles segueixo fins on es troba la cadena que barra el pas dintre el parc als vehicles, aparco el cotxe, agafo els trastos e inicio la caminada quan manquen sis minuts per les vuit del mati.
Turo Galceran
Seguint els nous pals indicadors del GR-92 vaig fent camí tenint com a primera referencia la torre de guaita del Turo Galceran, obvio la pista que mena al turo per la esquerra del sender i segueixo a trobar el Coll dels Nou Pins, aquí, comencen a caure algunes gotes, no hi dono importància i segueixo endavant, interpreto malament les dades que vaig prendre i agafo un corriol que entre vinyes em porta a sortir al diposit d'aigua que es troba a la part alta del carrer Rosselló del Mas Coll a Alella, veient que el camí acaba aquí, decideixo donar mitja volta no sense abans posar-me un ponxo que sempre porto a la motxilla per que semble que la pluja va a mes.
Coll de Galceran o dels Nou Pins
En vista de que va plovent mes fort, que porto damunt una munió de gatgets electrònics i que a demés arrossego fa dies un constipat que es resisteix a abandonar-me, enfilo envers el Coll dels Nou Pins amb l'idea de donar per acabada la sortida, arribat al coll semble que l'aigua amaina, ara, dintre meu es produeix una lluita entre el seny i la rauxa, el seny diu que lo mes lògic donat tot, es donar per acabada la caminada i tornar a casa, la rauxa em diu que si un cop arribat a casa para de ploure, estaré tot el dia donam-me cops de cap contra les parets, lògicament, o il·lògicament guanya la rauxa i decideixo continuar.

cova o barraca de vinya amb dues entrades
Començo altre cop a caminar pel GR-92, passo de llarg pel corriol que he agafat abans, obvio un altre que surt per l'esquerra i pocs metres després de traspassar el Torrent del Fonoll agafo un corriol estret que per la dreta del sender comença a davallar pel Bosc de les Quatre Torres, a partir d'aquest punt la caminada es converteix en una mena de cursa d'obstacles degut als indesitjats efectes que sobre el bosc va tindre la nevada, poc mes de 2oo m. de corriol i tal como diu el Toni, em trobo amb dues coves de vinya a pocs metres una de l'altre, amb la particularitat que ambdues tenen dues entrades cada una.
altre cova de vinya també amb dues entrades de las que una, s'intueix nomes
Segueixo pel viarany sempre davallant, on es deu trobar l'entrada del corriol que porta a la Font del Safareig esta tan ple de rames i troncs caiguts que desisteixo d'endinsar-me i segueixo davallant fins que trobo el camí empedrat que en un curt tram en pujada, porta a trobar la Font dels Eucaliptus i el petit refugi que es troba al costat, deu haver plogut molt de la ultima visita del Toni Seuma, ja que al contrari de lo que ell diu, el lloc esta en un deplorable estat de conservació.
Font dels Eucaliptus
Visitada la font, segueixo pel corriol fins que pocs metres abans de que aquest vagi a topar amb unes cases, faig un gir pronunciat a la dreta i uns pocs metres mes endavant arribo a la Font de l'Esquerda, fent cas a les indicacions del Toni portava una llanterna a la motxilla per la qual cosa puc veure el seu interior, aquí si que coincideixo amb ell, la font te un encant especial.
Font de l'Esquerda
Torno al corriol i vaig davallant i seguint les notes preses i pocs metres abans d'arribar a la cruïlla on es troba el Pi Bord trobo un altre cova de vinya, aquesta senyalitzada amb un pal indicador, arribo davant el Pi Bord, arbre de grans dimensions declarat arbre de interes comarcal pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, segueixo davallant fins que em crida l'atenció un pal indicador al costat mateix del torrent, semble que aquí te el seu inici un complicat entramat de galeries bastit en el seu dia per portar l'aigua de les contrades fins al bell mig del poble.
el Pi Bord, arbre monumental
Ara faig els pocs metres que em resten per arribar a la Font del Fonoll punt d'inflexió de la caminada, aixi com la cota mes baixa d'aquesta, el lloc si estigues cuidat te el seu encant, bancs i taules, uns grans plàtans d'ombra, encara que com a contrapartida, no raja aigua de la font, feta la visita torno sobre les meves passes fins arribar a la cruïlla on es troba el majestuós Pi Bord, aquí agafo pel corriol de l'esquerra fins arribar a les escales que baixen a la Font del Sarau dintre del torrent, aquesta rau eixuta, encara que pels tubs i manegues que s'entreveuen, potser algú en fa aprofitament de l'aigua.
Font del Fonoll
Seguint les indicacions del Toni, de la font estant, continuo aigües amunt per la llera del torrent uns pocs metres intentant trobar el petit corriol, missió en la que perdo uns quants minuts ja que a la ja de per si atapeïda massa de bardisses, semble s'hi ha sumat els efectes de les nevades, però amb mes o menys dificultat em vaig obrint pas fins arribar a la pista, aquí, m'adono que estic a poc mes de 50 m. del diposit d'aigua on he arribat aquest mati i he donat mitja volta, cosa que d'haver-la sabut, m'hagués estalviat uns quants quilometres realitzant el recorregut al inrevés.
Font del Sarau
Ara ja es qüestió de tornar a fer el camí que he fet i desfet abans i arribar al Coll del Turo dels Nou Pins i d'aquest, seguint pel GR-92 anar a trobar el vehicle, on arribo quan son les 11: 23 minuts, pujo al cotxe i per la B-500 poso rumb envers Martorelles. Com normalment penjo al Wikiloc els traks de les caminades i per tal que si algú el descarrega per fer-lo servir no caigui en el mateix error que jo, l'edito per eliminar la part corresponent al tram erroni.


3 comentaris:

  1. Ets un artista¡¡¡ Quan aprenem en el teu blog.
    Antonio

    ResponElimina
  2. No et passis.............encara que s'agraeix per la petita part que em toca, ja que bona part del merit es del Toni Seuma.

    ResponElimina
  3. Bona nit, espero que us hagi agradat l'excursió. Quant a la Font de l'Eucaliptus, la primera vegada que la vaig visitar, fa quatre anys, estava molt pitjor que aquest Nadal passat. Però realment l'indret està força descuidat.
    A reveure.
    Toni Seuma

    ResponElimina