dijous, 15 d’abril de 2010

POU DEL GLAÇ DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc d'inici i final de la caminada: carrer de la Riera, Martorelles
Hora d'inici caminada: 07:03:31
Hora d'arribada: 10:53:47
Duració: 03:50:16
Alçada punt de sortida: 66 m.
Alçada mínima assolida: 46 m.
Alçada màxima assolida: 171 m.
Guany: 105 m.
ascensió acumulada: 379 m.
descens acumulat: 351 m.
Distancia recorreguda: 13.275 m.
Velocitat mitja: 3,4 km/h.
Torrent de Can sunyer camí a trobar el Besos
Com la propera sortida amb l'Associació de Dones s'ha quedat que la farem al Pou del Glaç, m'havia programat per avui apropar-mi per veure com esta el camí i de pas, mirar de trobar una alternativa diferent a arribar-hi rodejant les canteres. Aixi dons, quan passen tres minuts de les set dono inici a la caminada, pel carrer De la Riera vaig a trobar el torrent de Can Sunyer, torrent que vaig resseguint fins arribar al Besos, aquí, giro envers l'esquerra per la ample pista de terra i vaig fent camí mentre contemplo a l'altre llera les obres de l'AVE, malgrat les obres, malgrat que per la meua esquerra tot son industries, graveres i desballestaments, la primavera fa que el passeig vora el riu sigui fins i tot de bon fer.
tram de pared de la bassa del Pou del Glaç de Sant Fost de Campsentelles
Arribat que soc a l'alçada de la passera que enllaça amb el camí que porta al cementiri de La Llagosta, deixo el riu i vaig a trobar la BV-5001, camino pel voral uns 200 m. en sentit Martorelles fins que em trobo davant del camí de Can Donadeu, travesso la carretera i l'agafo obviant no obstant el trencall que per la dreta mena a la casa i segueixo de front en suau pendent i en poc mes de quatre-cents metres estic davant del Pou de Glaç que queda a la dreta del sender i enfilat dalt el talús, trec la maquina i començo a fer fotos, m'enfilo pel talús i visito la bassa i el pou per dalt, pel baix, pel davant i pel darrera.

Pou de Glaç de Can Donadeu a Sant Fost de Campsentelles
El Pou es troba a uns quatre-cents metres de la masia de Can Donadeu, ultima masia del terme de Sant Fost si agafeu la carretera de La Roca en direcció a Sant Adrià, el pou, semble ser que es un dels mes grans de tot el Vallés, les seues dimensions son de uns 14 metres de diàmetre i 17 d'alçada i semble que va ser bastit allí pel segle XVI per ordre del prior de la Cartoixa de Montalegre, que ostentava el títol de Baró i els drets feudals sobre la Baronia de Mogoda que comprenia les parròquies de Sant Fost, Cabanyes, Martorelles i Santa Perpetua. Degut a la data de construcció, predominen la pedra i el maó, la cúpula, esta construïda a base de maons i consta de vuit arcs radials que la sostenen. S'hi accedeix per una torre adossada per on s'extreia el gel i que te cinc portes a diferents nivells que s'utilitzaven en funció del nivell del gel, aquest era distribuït especialment per Barcelona i rodalies en carruatges. Per sobre del pou es troben tres piscines a diferent nivell, la mes alta es la mes gran i tenia la funció de recollir l'aigua de pluja i la de una mina propera, d'aquesta per decantació anava passat a les altres dos, l'ultima i mes petita era on es fabricava el gel a base de deixar que s'omplis un pam mes o menys i deixar que es glaces i al mati es tallava el glaç i es ficava al pou. A poc metres del pou es troba una construcció que per lo que semble es tractaria d'un pou anterior i mes petit que semble ser feia funcions de nevera on dipositaven la carn entre glaç i palla quan anaven de cacera
Pou de Glaç mig amagat entre la vegetació
Acabada la visita torno al sender, uns metres mes endavant, a la dreta del camí i mig amagades per la vegetació trobo unes restes que suposo deurien pertànyer a alguna instal·lació del pou, segueixo endavant fins que m'adono que de seguir caminant aniria a trobar la cantera, precisament allò que volia evitar, desfaig els últims quatre-cents metres i en un revol de la pista crec entreveure lo que semble un corriol, aixo si, mig amagat per la brolla, m'hi endinso, tot ell esta invadit per rames encara que no fa de massa mal transitar, tot es qüestió de anar apartant allò que destorba.
masia restaurant Can Rovira
Uns vuit-cents metres mes endavant, surto a tocar de Can Rovira, masia restaurant ben be a la entrada de la pedrera, d'aquí estant veig a l'altre costat del torrent de Can Torrens i a menys de quatre-cents metres, les instal·lacions de la subestació elèctrica, amb aquestes com a referencia per la dreta de la masia m'endinso en el bosc per un corriol, corriol que em porta a trobar el sender que tantes vegades agafo per anar del riu a Sant Cebrià de Cabanyes, el partit ha canviat per complert, ara se on soc, ara, jugo a casa........
ermita de Sant Cebrià de Cabanyes
Quan surto a la pista ample, dubto entre passar per Sant Cebrià o escurçar camí anant a trobar el cementiri de Sant Fost, si com diuen "Paris bien vale una misa", Sant Cebrià be es val el petit sobre-esforç, giro envers la dreta i vaig a buscar la masia de Can Torres, d'aquesta a l'ermita, aquí parada per fer-li la visita, un cop feta segueixo ruta, poc abans de arribar a Can Torrens Vell m'aparto del sender per fer unes fotos a un cirerer que impúdicament mostra la seua blancor entre mig de camps de vinyes, torno al bon camí i passada la masia em desvio de la pista com sempre faig per creuar el bosquet i anar a sortir davant del cementiri, d'aquí, en lloc de seguir per la pista asfaltada, per pista de terra vaig a trobar el barri de Sant Pere, ara ja vaig a buscar la B-500.
Font de les Heures, Sant Fost de Campsentelles
Nomes sortir a aquesta, em ve al cap que a pocs metres es troba la Font de les Heures i que encara ni la he fotografiat ni geo-referenciat, aixi que creuo la carretera i pel carrer de les Heures m'atanso a la font acompanyat pel so del petit reguerot d'aigua que porta el torrent, la font no raja i esta en un lamentable estat de deixadesa, no obstant lo qual, el lloc manté un cert encant potser degut a la mica d'aigua que va fent camí entre els rocs de la llera, feta la feina torno a la carretera i ara ja si que poso rumb envers Martorelles, arribo a casa i com sempre, dutxa preparar el dinar, menjar, uns minuts de relax i a treballar.

3 comentaris:

  1. Amic Francesc,
    Estic molt intrigat en el nom del municipi. És CAPCENTELLES, CAMPCENTELLES, CAPSENTELLES o CAMPSENTELLES.
    Jo diria que és CAPCENTELLES, però ho hi trobat escrit de les quatre maneres.
    Ja saps, soc un Perepunyetes pel que fa a la toponimia.
    Felicitats pel reportatge.

    ResponElimina
  2. Hola Joan, aixo que et passa, m'ha passat a mi també i potser en algun reportatge antic ho tinc escrit d'altre manera, però he optat per aquesta forma per dos motius, a saber: un, que es la toponímia que fa servir el propi ajuntament i demés organismes oficials i dos, semble que el topònim, deriva de l'antic Campus Sentigis amb lo qual semble que el prefix Camp seria lo mes adient.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Bona nit Francesc,feia temps que buscava com arribar al pou de glaç de Can Donadeu.
    Diumenge vinent no puc venir perquè tinc un altre compromís, però de ben segur algun día mi atançaré.
    Per cert, si t'interessa s'ha editat un llibre sobre "Els pous de glaç del Vallès Oriental" i on tambè parlen del de Sant Fost.
    A reveure.
    Toni Seuma.

    ResponElimina