dijous, 19 de setembre de 2013

SOGORB-NAVAIXES-PANTÀ DEL REGAJO-NAVAIXES-SOGORB

Lloc inici caminada: Fuente Los 50 Caños, Sogorb, Alt Palància, Castelló 
Caminants:  Francesc
Data: 19-09-2013
Hora d’inici caminada: 07:52:19
Hora d’arribada: 15:12:59
Duració: 07:20:
Temps en moviment: 06:03
Temps parat: 01:17
Alçada punt de sortida: 317 m
Alçada mínima assolida: 317 m
Alçada Màxima assolida: 452 m
Desnivell màxim: 135 m
Ascensió acumulada: 225 m
Descens acumulat: 223 m
Guany: 134 m
Distancia recorreguda: 17.62 Km
Velocitat mitjana: 2.4 Km/h
Velocitat en moviment: 2.9 Km/h
paratge del  Salto de la Novia i cascada del Brazal
L'any passat, en una de les visites de la Joaquina i el Salva, varem eixir a fer un tomb per l'Alt Palància en plan "dominguero",  varem estar a Navaixes on gaudirem de racons com el Salt de la Nuvia i de la munió de fonts que te el terme, també ens varem arribar a visitar el "Pantano del Regajo", ens aproparem a Sogorb on visitarem les seues muralles i ens varem apropar a la "Fuente los 50 Caños". Cercant informació per internet vaig veure que eixint de Sogorb es podia arribar caminant fins al pantà del Regajo, en aquell moment vaig decidir de fer-ho algun dia.
Arribat el dia cerco informació al wikiloc, trobo diversos traks que em podem servir, també trobo algun comentari de que la ruta esta ben senyalitzada i que no te perduda, aixi dons, decideixo no baixar cap trak i anar seguint les marques.
riu Palància a tocar de la Fuente de los 50 caños, inici de la ruta de hui
Ixo de casa i faig els poc menys de 80 km. fins arribar a Sogorb, ací cerco el camí per anar a la Fuente los 50 caños i un pic i soc, aparco el vehicle i dono inici a la caminada. Creia que el sender aniria resseguint el riu Palància , però als pocs metres aquest es va apartant del riu, la pista sempre asfaltada, transcorre entre mig de camps de conreu amb predominança de plantacions de caquis, fets uns dos quilometres, soc a tocar del Palància, travesso el riu per una passera de ciment i ara el sender es transforma en pista de terra. La pista te trams molt emboscats i encara que va resseguint en tot moment el riu, la vegetació impedeix la seua visió, fets uns tres quilometres i mig la perspectiva s'eixample i ja tinc el primer contacte visual amb el paratge del Salto de la Novia i la cascada del Brazal.

primer contacte visual amb la Cascada del Brazal
El lloc captiva per la seua bellesa, encara que aixo mateix, motiva la seua degradació, l'estiu s'omple de gom a gom de gent a passar el dia i donar-se un bany i entre tanta gent, sempre n'hi ha que no respecten res, semble que els dissabtes de l'estiu, en un escenari al costat del salt d'aigua es porten a terme concerts i espectacles al aire lliure, l'altre cop que hi vaig estar hi havia una passera de fusta que permetia creuar el riu a peu sec per arribar a l'escenari, a la Fuente del Curso i poder apropar-se casi ben be sota mateix del salt d'aigua, ara nomes en queden el pilars d'obra que ho suportaven. El lloc i el seu nom, tenen com tant d'altres una llegenda:
paratge del Salto de la Novia
"Fa d'això molts anys ... quan dos nuvis anaven a contraure matrimoni s'havien de sotmetre a una curiosa cerimònia per demostrar davant de tots que es volien de veritat i assegurar la seva fertilitat. Cert temps abans del matrimoni havien d'anar a aquest lloc, on més s'estreny el riu i allà, davant de tots, la núvia havia de creuar d'un salt a la riba oposada. Si ho aconseguia sense contratemps era símbol de fertilitat i proliferació per al futur matrimoni i demostrava amb això que volia fidelment al seu nuvi, més si no  aconseguia el salt, el matrimoni es considerava irrealitzable o desgraciat, de manera que convençuts, els nuvis trencaven el seu compromís. Cert dia dos joves nuvis van baixar radiants d'alegria a demostrar davant tots que s'estimaven. Com cada vegada, la gent esperava el salt amb impaciència, per fi la núvia es va disposar a saltar, però després de prendre impuls va perdre peu i va caure al riu amb tan mala fortuna que es va veure embolicada en un potent remolí que hi havia i la portava a una mort segura. En veure el que ha passat, el nuvi es va llançar immediatament al riu per intentar salvar la seva estimada, però per més esforços que va fer en el seu desesperat intent, l'aigua se'ls va emportar a tots dos i mai mes es va saber d'ells, encara que els vilatans van seguir baixant al Salt de la Núvia a esperar el seu retorn.
Diuen que en les nits de lluna, per la vall s'escolten les seves veus i laments. La cascada plora la seva pèrdua i el riu es converteix en el mantell blanc i pur de la núvia, que acull tendrament a la seva estimada, convertit en pedra ".
possiblement, el lloc per tenien que saltar les nuvies
Després d'extasiar-me i de prendre un bon grapat de fotos reinicio el camí, encara que pocs metres mes i tinc que tornar a parar ja que em sur al pas la Fuente de Mosen Miguel, uns metres mes i trobo la Cascada del Tio Juan, aquesta no te l'alçada de la del Brazal, però per al meu gust es mes espectacular, per unes escales de pedra es va pujant resseguint la caiguda de l'aigua fins passar ben be per sota d'aquesta, si el cabal d'aigua es important tal com hui, es del tot impossible no eixir-ne ben xop, després de passar per un petit pont de fusta arribes a una balconada coneguda com "El Mirador del Paraiso"  d'on es tenen unes vistes espectaculars del Salto de la Novia i de la Cascada del Brazal, vist el lloc torno enrere i baixo a trobar el sender.
Fuente del Hierro
El sender ressegueix la riba dreta del riu i ara comença un tram que t'obliga a parar cada dos per tres per visitar la munió de fonts que et van sortint  al pas, Fuente del Hierro, Fuente de la Virgen de la Luz, Fuente de la Peña, Fuente del Lugar...........acabat aquest tram les marques del PR em porten a entrar en el casc urba i eixir a la carretea CV-213 per la que tinc que circular uns 600 m. aprox. Deixo la carretera i agafo una pista que ix per la dreta i que ens pocs metres em porta a passar pel Puente Los Baños, aquest, data del segle XVIII encara que sembla s'assenta damunt un de mes antic, el pont es del tipus llom d'ase amb un gran arc central, al final del pont ixen unes escales que permeten baixar a la llera del riu on es troba la Fuente Los Baños, aprofito el lloc per fer un petit mos i uns glops de te.
Puente Los Baños damunt el riu Palància
 Aprofitant el descans, decidisc tenir una xerrada amb el turmell del peu esquerra  que va eixir perjudicat el dijous passat, ja fa una bona estona que vaig escoltant els seus renecs i gemecs, a la fi, arribem a un principi d'acord, jo, miraré de no "portar-lo pel mal camí" i ell, minorara les sues queixes, acabada la discussió, re-emprenc la marxa, faig una ullada fins que a uns quants metres diviso un pal de fusta amb les ratlles verdes i blanques del SL, deixo enrere l'asfalt i m'endinso en un corriol de terra amb trams bastant pedregosos, sento que el turmell comenta quelcom sobre la manca de paraula..........., li prometo que aixo durara poc, i per sort, aixi  està, ixo a una zona de xalets a tocar del CV-213 que he deixat abans. Entre xalet i xalet diviso les aigües de l'embassament del Regajo.
 
embassament del Regajo

Transito uns poc metres per la carretera fins trobar un desviament que s'endinsa a trobar l'embassament, casualment vaig a eixir al mateix lloc on varem deixar el vehicle a la visita amb el Salva, ara es tracta de creuar pel damunt de la paret de la presa de l'embassament i eixir a l'altra banda, em desvio uns metres del sender per arribar-me fins a tocar l'aigua, torno al sender i després de creuar per sota la via del tren València -Terol, vaig a eixir a la Via Verde de Ojos Negros, arribat ací no se trobar les indicacions del SL, però com se que la via porta a Navaixes, decideixo agafar per aquesta. La via es la via verda mes llarga de la península amb mes de 160 km. i transcorre per lo que havia estat el ferrocarril miner que portava   minerals des de Terol fins al port de Sagunt.
túnel a la Via Verde de Ojos Negros
 La via passa per un parell de túnels equipats amb un sistema de detecció de presencia que encén les llums, també trobo un petit mirador "Mirador del Regajo" d'on es te una visió en perspectiva de l'embassament,  mes endavant, un altre zona de descans a tocar  les restes d'un antic baixador on suposo es devien aturar el trens per carregar material, fets uns dos quilometres i mig de via, arribo a una bifurcació a tocar del càmping Altomira, com m'abelleix fer un bany mes que res, decideixo eixir de la via i anar a trobar Navaixes, creu el poble d'oest a est i vaig a eixir al Paseo de las Fuentes, per unes escales baixo al sender del riu per on m'arribo altre cop al Salto de la Novia.
zona de descans a tocar de l'antiga estació de La Cantera
Arribat ací trobo alguns grupets de gent, jove i no tant jove que gaudeixen del lloc, tambe em trobo una parella de nuvis que acompanyats del fotògraf van a fer el reportatge de noces, darrera un arbre em poso el banyador i amb la càmera ben en alt creu a peu el riu per arribar a l'altre riba i poder fer unes fotos lo mes aprop possible del salt d'aigua, també en faig alguna de la Fuente del Curso, torno a creuar i ara sense càmera em dono el plaer de un bany, l'aigua no te la transparència de la del riu Sot on em vaig donar el bany dijous passat, malgrat aixo, gaudeixo del moment. El fotògraf ens diu a mi i un altre banyista si podem ajudar a creuar als nuvis, ja que es volen fer unes fotos sota del salt d'aigua, li donem u cop de ma i aprofito i li demano permís per poder prendre alguna foto jo també.
els nuvis camí d'una remullada per a la posteritat
Ara i en veien que passen uns minuts de dos quarts de dues, decideixo aprofitar unes taules i fer el mos del migdia, acabat aquest, torno a l'aigua, em dono un altre bany, ixo, m'asseco i em poso la roba, un pic llest re-emprenc la caminada, ara ja es tracta de desfer el camí que he portat aquest mati, arribo a la Fuente de los 50 Caños i com aquest mati era encara massa fosc, li faig unes fotos i ja dono per acabada la eixida de hui. Malgrat haver gaudit de la eixida, trobo que he caminat massa estona per trams asfaltats, possiblement hi hagi algun altre opció que obvii aquest trams............com no serà l'ultim cop que ho visiti, serà qüestió  d'investigar mes. Pujo al vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant
  

4 comentaris:

  1. Aixo espero xiquet, lo meu, son arrancades de cavall i parades d'ase, no com tu que xino xano, però no t'atures

    ResponElimina
  2. Es precios aixo tinc que fert una escursio ja fare cap

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Maria, si que ho es, te racons que paga molt la pena visitar, especialment després d'una temporada de pluges.
      Gracies per la visita i el comentari.

      Elimina