divendres, 2 de gener de 2015

LA GREVOLOSA-CABRERA-SANT NAZARI-LA GREVOLOSA

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: km 23,500 BV-5224, Sant Pere de Torelló, Osona
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 30-12-2014
Hora d’inici caminada: 09:10
Hora d’arribada: 17:43
Duració: 08:33
Temps en moviment: 05:50:00
Temps parat: 02:43:00
Alçada punt d'inici: 995 m
Alçada mínima assolida: 806 m
Alçada Màxima assolida: 1293 m
Desnivell màxim: 487 m
Ascensió acumulada: 1113 m
Descens acumulat: 1100 m
Guany: 297 m
Distancia recorreguda: 19.96 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.35 Km/h.
Santuari de la Mare de Deu de Cabrera
 Ja feia dies que amb el Salva Leal  parlàvem de fer alguna eixida aprofitant la meua estada a Martorelles, diumenge, durant la pujada a La Mola acabem de concretar i quedem per dimarts 30 per fer una travessa que començant a la Collada de Bracons i després de creuar La Grevolosa, arribe dalt el pla on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Quedem a dos quarts de nou a casa seua, em comenta que si la Joaquina es troba millor, possiblement vinga amb nosaltres. Dimarts em lleve i després d'un petit desdejuni agafe el cotxe i em dirigisc a Hostalets de Balenyà. 
lloc d'inici de la caminada a tocar la BV-5224
Aparque el vehicle, puge al del Salva i ja ens dirigim els tres a trobar els Túnels de Bracons, deixem la C-37 abans del veritable Túnel de Bracons i agafem la BV-5224 en direcció al Coll de Bracons, passat el km. 23 deixem el vehicle al costat d'una paleta que marca la direccio envers el Moli de Bracons. Posem en marxa els gps i donem inici a la caminada quan manquen cinc minuts per un quart de deu. Fets uns pocs metres arribem a una bifurcació, per l'esquerra anirien a la casa i al molí de Bracons, nosaltres seguim per la dreta endinsat nos en la Baga de les Eugues.
Riera de Bracons
Fets un poquet menys de dos quilòmetres, ens surt per la dreta un corriol que en forta davallada ens portaria fins a l'ermita de Sant Nazari, el Salva diu que ens hi aproparem de tornada, així doncs girem envers l'esquerra i ja la roureda va deixant pas de manera quasi imperceptible a la fageda i arribem al paratge on semble és trobem els exemplars  més imponents de la fageda de La Grevolosa. Ací ens surt la vena aventurera i en lloc de seguir el sender, baixem a la llera del xaragall que bé de la Font de la Grevolosa i creuant-la i després d'una petita grimpada eixim al sender que baixa de la Collada de Bracons.
fageda de La Grevolosa
La veritat és que malgrat la impúdica nuesa dels faigs, el lloc és d'una bellesa majestuosa, impactant, és d'aquells llocs on podries deixar passar el temps sense importar l'abans ni el després. Per desgràcia ens hem marcat unes fites i hem de continuar no sense fer-me la prometença que he de tornar a poder ser tot sol, per gaudir sense presses del lloc. Ara el sender va davallant pel mig del Serrat de la Punxa fins a eixir a Les Planeses, una no gaire gran plana conreada i amb les masies del Prat de la Vola i d'El Güell a banda i banda, arribats ací, cerquem un lloc assolellat i procedim al mos de mig matí. Enllestit aquest reiniciem la caminada.
provant la duresa del glaç abans de creuar el Rec del Cantinell
A partit d'ací el sender va resseguint el Rec del Cantinell durant uns tres o quatre quilòmetres, fet que fa que tinguem de creuar-lo sis o set colps per damunt de pedres i amb molta cura de no lliscar en les nombroses plaques de gel que anem trobant. Fets uns set quilometres arribem al Collet de Sant Julià, a pocs metres es troben Cal Vidrier i l'ermita de Sant Julià de Cabrera, llocs on molts excursionistes inicien la pujada a Cabrera, nosaltres no hi arribem i del mateix collet donem inici a la pujada. Aquest tram és força costerut i amb trams on cal ajudar-se amb mans i peus.
iniciem la pujada des del collet de Sant Julià

Arribem a un punt on el sender es bifurca i hem d'escollir seguir l'opcio de la Serretilla o  pujar per la Baga, optem per la Serretilla deixant l'altre per a la tornada. Ara comença el tram amb el pendent més pronunciat, cosa que fa que el ritme es faça més lent, arribem dalt del Pla del Prat i veiem a la nostra esquerra la bifurcació per on baixarem de tornada, creuem una xicoteta avetosa i només eixir d'aquesta arribem a la Font de l'Osca, uns pocs metres mes i passem per l'inici del Grau del Prat del Pla. ara toca creuar l'Osca de Cabrera. El nom identifica un pas estret i bastant compromés que permet el pas des del Pla del Prat fins al santuari.
creuant l'Osca de Cabrera
El pas esta equipat amb grapes metàl·liques i passamans, lo  que fa que siga de millor creuar, un colp creuat arribem a on semble se situava el Castell de Cabrera, només en resten algunes pedres damunt les quals, s'ha instal·lat una taula d'orientació, passem pel vèrtex geodèsic i ja fem els poquets metres que ens separant del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, arribats i en veien l'hora decidim que abans de res aprofitarem les taules fer a fer el mos del migdia. Com els tres ja hem estat ací dalt altres colps, fem unes fotos i ja donem inici a la tornada.
original pessebre dalt de Cabrera
Desfem camí fins a arribar a la bifurcació, ara agafem l'opció de la Baga, aquesta és bastant més llarga que l'opcio de la Serratilla i amb un pendent més suau, lo que junt amb la bellesa del corriol, la fa de molt bon transitar, arribem altre colp al collet de Sant Julià i ara agafem una pista que segons les indicacions porta fins a la Collada de Bracons. Passem a tocar de la casa de Campamar i per un sender de bon fer anem a eixir a un dels tants punt per on al matí hem creuat el Rec del Cantinell. Tornem a jugar amb l'aigua passant d'una a l'altra llera com al matí fins a arribar a on hem fet el primer mos.
els Pirineus des de cabrera
Deixem el sender que hem portat al matí i girem a l'esquerra per la pista que porta a El Guell, aquesta masia del segle XV semble que ha estat reconvertida en casa rural enfocada primordialment a les rutes a eqüestres com ho demostren els cavalls que pasturen tranquil·lament en els seus camps. Més endavant deixem la pista per tornar a endinsar-nos dins la fageda i resseguint el Torrent de la Grevolosa arribem a l'ermita de Sant Nazari que trobem en una petita esplanada entremig de faigs i roures.
ermita de Sant Nazari
La seua existència és citada en el llunyà 1382 en un testament de Bernat de Perafita. Durant els segles XVII i XVIII tenia ermitans o deodonats que recaptaven per ella, i al s. XVIII es va refer l’edificació amb la construcció d’una casa amb un teulat de doble vessant, una part destinada a la capella, i l’altra a estatge de la família dels ermitans. La capella mostra un estil barroc discret enguixada interiorment amb motllures i volta de llunetes. El seu portal és simple, emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, amb un ull de bou i un campanaret de simple espadanya prop del carener de l’edifici. Semble que ha estat restaurada si mes no l'exterior no fa pas gaire..
reconstrucció d'una típica carbonera
Vist el lloc i en veient que el sol està a punt de fer-se fonedís darrere l'horitzo, ja posem la directa i en pocs metres ens trobem  on aquest matí hem obviat el corriol que menava a l'ermita, ara es tracta d'anar desfent el camí fet al matí fins a arribar a on hem deixat el vehicle, hi arribem i un colp dintre ens dirigim a Hostalets de Balenyà on ens acomiadem i pujant al meu cotxe pose rumb envers Martorelles. 

posta de sol a La Grevolosa
Hi ha una dita en castellà que diu que "lo bueno si breve, dos veces bueno" hi discrepe del tot, m'he quedat amb ganes de més, de ganes d'omplir-me els ulls i tots els sentits amb la bellesa del lloc, de caminar pel mig dels boscos de roures i faigs, de gaudir de la serenor de l'hivern, del fresc a l'estiu, dels verds de la primavera i com no, dels colors tardorencs. He de tornar a La Grevolosa.

2 comentaris: