RAMBLA DEL TAMBUC, PINTURES RUPESTRES, COVA DE LES DONES (MILLARS, CANAL DE NAVARRÉS)

Lloc inici caminada: Km. 32 CV-580, Millars, (Canal de Navarrés), País València
Caminants: 33  senderistes 

Data: 20-09-2015 

Hora d’inici caminada: 08:43:34
Hora d’arribada: 13:59:59
Duració:05:16:25
Alçada punt de sortida: 425 m
Alçada mínima assolida: 345 m
Alçada Màxima assolida: 463 m
Desnivell màxim:118 m
Ascensió acumulada: 247 m
Descens acumulat: 247 m
Guany: 37 m
Distancia recorreguda: 9720 m
Velocitat mitjana:1.8 km/h (sense descomptar parades).

Fa quinze dies que el Miguel, Raul, Jose i jo, vàrem fer la prèvia a la caminada de setembre, hui era el dia programat  per dur-la a terme amb el grup. L'hora d'eixir, donada la distancia, era a tres quarts de set, poc abans ens anem reunint a l'esplanada del llavador, arribada l'hora, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Millars no sense abans fer parada a Xest per arreplegar dos senderistes. Arribem a Millars i seguim per la CV-580 en direcció a Bicorp, 17 km després del poble aparquem els cotxes al costat del Punt d'Informació del Jaciment Paleontològic de la Rambla del Tambuc.

icnita, petjada de dinosaure fossilitzada

Iniciem la caminada visitant un dels dos sectors de què consta el jaciment, ací es poden contemplar tot un seguit de petjades de dinosaures pertanyents al paleolític, vist el lloc ens endinsem en la Rambla del Tambuc per on transcorrerà bona part de la caminada. La rambla no porta aigua i només trobem algun que altre basal, caminar per la llera de la rambla és una experiència diferent, és un costant saltar de pedra en pedra, evitant les poues que el treball de l'aigua a anant excavant en la roca, més espaiades que en el jaciment, també anem trobant alguna que altra petjada.

pintura rupestre, abric de Vicent

Fets un poquet més de 600 m. arribem a l'altura de l'abric d'en Vicent, on després d'una petita grimpada i darrere d'una reixa, podem contemplar restes de pintures rupestres, unes en millor estat que altres, tornem a la rambla i continuem caminat. Quan el Miguel considera arribat el moment, ens aturem per a fer el mosset de mig matí, entre rialles i en bon ambient, fem desaparéixer entrepans, olives, xocolata, galetes, café i alguns glopets de begudes espirituoses. Enllestit el mos, reiniciem la caminada per la llera de la rambla.

abric de Vicent

 Sense que ens adonem i després de deixar a la dreta la unió amb un barranc, la rambla canvia de nom i passa a anomenar-se Rambla del Zapatero, quant portem fets un poquet més de sis quilòmetres, hem de deixar la rambla i iniciar una grimpada per poder visitar la Cova de les Dones, en la prèvia, vàrem pujar sense gaires dificultats, però hui s'ha fet més complicada de salvar. Després de l'esforç, arribem a l'entrada de la cova, deixem les motxilles sota la vigilància d'un senderista no gaire amic dels espais tancats i ens endinsem en visitar amb tot deteniment la cova.

iniciant la pujada a la Cova de les Dones

A pesar de què hi ha indicis evidents de què ha sofert més d'una bretolada, la cova es digna de ser visitada, estalactites, estalagmites, nenúfars....... i tot un ventall de construccions produïdes pel treball de l'aigua al llarg dels segles, semble que la cova ja fou habitada en el neolític i que els ibers la varen utilitzar com a santuari. El nom amb què és coneguda, prove del fet que al fons del tot de la cavitat es troba una acumulació d'argila roja de metres i metres de fondària, semble que les dones eren les encarregades d'extreure-la per a la fabricació de tot tipus de recipients.

el grup a l'entrada de la cova

Tornem a l'entrada i després d'unes fotos de grup, ens toca grimpar altre colp encara que ara el sender és de més bon fer, arribem dalt i ens incorporem a una pista de terra, primer molt malmesa però a poc a poc el sol es fa de millor transitat tant per a caminants com per a vehicles. Seguen la pista sense desviar-nos, eixim a la carretera uns 600 m. més amunt d'on hem deixat els vehicles, fets aquests metres arribem als cotxes, ens refresquem i pujant als vehicles ens dirigim a Millars on la Gloria s'ha encarregat de reservar dinat a l'Alberg Rural.

gazpacho, un dels plats del dinar

Arribem a l'alberg, ens entaulem i ens serveixen el menjar entremig de rialles, bromes i bon ambient, costa aixecar a la gent de la taula, però a la fi eixim fora, no hi han ganes de donar per acabat el dia i altre colp es fan grupets que xerrant i rient deixen passar el temps, a final el Porrina posa ordre i ja pugem als cotxes i posem rumb cap a Vilamarxant on arribem tots cansats, alguns amb picades de no sabem que, però tots contents i satisfets del dia passat en contacte amb la natura i la historia.

V CAMINADA NOCTURNA A LA RODANA GRAN, Vilamarxant, camp del Túria

Lloc inici caminada:L'Avinguda, Vilamarxant

Caminants:  Aprop 300 senderistes

Data: 07-08-2015

Hora d’inici caminada:   19:22:58
Hora d’arribada:   00:17:30
Duració: 04:54:32
Alçada punt de sortida: 100 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 331 m
Desnivell màxim: 231 m
Ascensió acumulada: 273 m
Descens acumulat: 270 m
Guany:231 m
Distancia recorreguda:12.895 m

Velocitat mitjana:2.6 km/h (sense descomptar parades).

Hui era el dia previst per a realitzar la V Caminada Nocturna  Pujada a La Rodana.  Era arribada l'hora de veure els resultats del treball realitzat, un total de 286 persones estaven inscrites. La vesprada no pintava gaire be, ja que el cel estava encapotat, però els caminants van respondre sense por i a poc a poc l'Avinguda, es va anant omplint de senderistes decidits a córrer una nova aventura i açò ens omplia de satisfacció.  Arribe l'hora i el nostre director d'orquestra i president de Senderistes Vilamarxant es dirigeix als  caminants per a donar una sèrie de recomanacions i desitjar-los un bon camí, després d'açò  procedim a la foto de rigor per a de seguida començar la marxa uns minuts passada l'hora prevista.

part del grup minuts previs a l'eixida

Ens Dirigim a la passarel·la camí del Poliesportiu, fent una gran fila que semblava que no tènia fi. Des d'ací ens endinsem en una petita senda que ens portaria al polígon de Enchilagar del Rullo, passat el polígon ens endinsem en una altra senda que ens fa eixir al Camí d´Horquera. Els caminants gaudeixen i xarren de les seues coses tranquil·lament  observant el paisatge i el cel que continuava amenaçant tempesta. Mentrestant la gent del club anem estratègicament col·locats per tot el grup acompanyant i informant als que ho necessiten, 

primers desnivells camí de La Rodana Gran

Porrina nostre cap porta el ritme fent les parades necessàries per a reagrupar a tothom i que ningú es quede arrere,  a  la  cua José, que fa que ningú es puga  perdre i el nostre grup de senderistes distribuït entre els diferents grups del centre que es van creant segons avancem fan que la caminada siga  segura. Deixem el desviament de la Senda del Pintor a la nostra esquerra i anem camí al Racó de Zamora i ací ja comença la part mes dura de la ruta, la pujada a la Rodana Gran. Primer comença una lleugera ascensió fins a les cadenes i la gent comença a suar la samarreta i  apareixen els primers sospirs però ningú s'enfonsa i pugen com uns valents.

dalt de La Rodana Gran

 En les cadenes, el grup es divideix en dos, uns pugem al pic i uns altres baixen a Bassa Barreta, els que decidim pujar mirem cap amunt i no pels núvols sinó pels pendents que vénen, respirem amb força i sense pensar-ho comencem l'ascensió. Amb paciència i uns riures anem ascendint fins a les antenes, no podem veure la posta de sol com havíem planejat però ens fem les fotos corresponents com a prova de la nostra ascensió, uns a peu de vèrtex geodèsic i uns altres, mes valents, des de dalt.

fent el cim amb el meu net Roger

Com els núvols i l'aigua no ens permeten veure la posta, ens avancem a l'horari previst per a retrobar-nos amb la resta en el lloc escollit per sopar, Bassa Barreta. Descendim per on hem pujat fins a les cadenes i ací ens desviem a l'esquerra fins a arribar al Corral  i la zona del Arborètum, per a arribar a Bassa Barreta on ens esperava el merescut premi. Allí teníem aigua per a tots els que ho desitjaren, algunes llums col·locades estratègicament i algunes cadires per a sopar.

sopant a Bassa Barreta

el quintet Ad Libitum

Després del sopar gaudim d'un preciós concert que ens va oferir el quintet de vent AD LIBITUM" que van aguantar l'aigua que queia i el vent que  en alguna ocasió els va fer detenir la peça per que volaven les partitures malgrat tenir-les subjectes. Les peces que ens van oferir foren:

Introducció de l'obra Quadres d'una exposició
Banda Sonora de la pel·lícula "Com educar a un drac"
Happy
Banda sonora de la pel·lícula "Els Miserables"

el Roger

Una vegada  acabat el concert, vam arreplegar-ho tot mirant de no deixar cap mena de restes i ja posarem rumb a Vilamarxant amb els nostres frontals i llanternes il·luminant el  camí i fent que els veïns isqueren a les seues portes per a veure una bella imatge de llums i gent, pel Camí de  Bassa Barreta anem a desembocar al Camí de les Plantaes. Ací ens desviem a l'esquerra per a arribar al poble pel barri de les Coves i des d'ací a l'Avinguda on es va donar per acabada la ruta.

sopant a Bassa Barreta

Gràcies a tots aquells que han fet possible aquesta ruta tant Organismes (Ajuntament, Policia, Protecció Civil, , Federacions...) com a les persones que han treballat sense descans i desinteressadament perquè tots puguem gaudir d'una tarde/nit meravellosa envoltats de companys, amics, coneguts i de la nostra estimada amiga la naturalesa.

P.D. Com que aquest estiu he estat amb molt poques ganes de fer res, he deixat endarrerir el bloc, posats en feina i com el Raul s'havia avançat en escriure la ressenya  al bloc de Senderistes Vilamarxant, li demano permís i traduïsc el seu text amb alguna petita modificació.

MONTANEJOS, SENDER DE LA BOJERA Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: CV-20, Montanejos, Alt Millars
Caminants:  17  senderistes 

Data: 12-07-2015 

Hora d’inici caminada: 08:33:55
Hora d’arribada: 12:41:51
Duració: 04:07:56
Alçada punt de sortida: 482 m
Alçada mínima assolida: 483 m
Alçada Màxima assolida: 809 m
Desnivell màxim: 326 m
Ascensió acumulada: 729 m
Descens acumulat: 707 m
Guany: 326 m
Distancia recorreguda: 9.822 m

Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades). 

el grup abans d'iniciar la caminada, Montanejos

Avui era previst arribar-nos a Montanejos, a la comarca de l'Alt Millars, en la confluència del riu Montán i el Millars, és una vila de poc més de 600 habitants censats i que gaudeix d’aigües termals ja explotades pels àrabs al segle XIII i més de 50 fonts, envoltada d’uns paisatges ideals pel senderisme i l’escalada. Teníem previst realitzar el Sender de La Bojera que a banda de ser un dels més coneguts de la zona, és d'una longitud no massa llarga el que ens permetrà poder gaudir de les seues aigües per a dona-nos un refrescant bany.

donant inici a la forta pujada

Pocs minuts després de tres quarts de set pugem als cotxes i enfilem cap a Montanejos, arribem, els acompanyants baixen dels vehicles i ens dirigim a trobar la zona de pàrquing que es a tocar de la Fuente de los Baños, aparquem i per la CV-20 anem a trobar la resta de la gent. Només iniciar la caminada, veig una parella que camina en sentit contrari al nostre, la cara d'ell m'és molt familiar, es tracta de l'Emilio Vera, "alma mater" del Bloc Caminando Hacia Las Alturas del que sóc fidel seguidor, ens saludem i seguim camí.

impressionants vistes

Per seguir el recorregut circular anomenat Senda de la Bojera, sortim de Montanejos seguint el GR7 per la part alta del poble, anant a trobar els dipòsits d’aigua. Un sender fressat i amb marques coincidents del GR7, PR-VT 126 i SL-CV 105 puja decidit pel mig d'un atapit bosc de pins. El sender de seguida va agafant alçada de manera ostensible, tant es així que en poc més de tres quilòmetres, salvarem un desnivell d'uns 325 metres fins a arribar sota la cinglera que dóna a la gran fondalada del barranc de la Maimona, envoltat de grans parets de pedra calcària.

deixant constància del nostre pas

Ara el recorregut s'orienta al nord, el que ens permet caminar protegits del sol, es un sender en cornisa que ressegueix el cingle a més de 700 metres d’altitud entre boscos majoritàriament de pins, però on es poden trobar espècies caducifòlies com les blades. En arribar a una collada, seguim per una pista i deixem les marques del GR7, planegem entre bosc i deixem també el PR-VT 126 i iniciem una forta baixada seguint la pista, en veient que aquesta s'acaba i comença un sender, decidim parar a fer el mos del matí, segona sorpresa del dia, on decidim que és bon lloc, es troben fet el mateix un grupet de tres persones que resulten ser la gent d'altre bloc de senderisme, PEPELIKTRENCACAMES, que estan fent el recorregut a l'inrevés que nosaltres, xerrem un poquet, ens acomiadem i un colp alimentats i descansats, reiniciem la ruta.

esmorzant amb la gent de PEPELIKTRENCACAMES

Continuem descendint pel sender fins a la llera del barranc de la Maimona. Baixa aigua però no tanta com perquè hàgem de descalçar-nos, així dos, creuem i remunten l’altre vessant fins a una collada que ens fa canviar a la vall del riu Millars. Deixem a l’esquerra un sender indicat que puja al Morrón de Campos, de 971 metres, i baixem lentament a trobar la CV-20, a tocar de les piscines naturals que forma el riu Millars en la zona de la famosa Fuente de Baños, abans, el grup es desvia un poquet 'per visitar la Cueva Negra, jo vinc bastant tocat i pare per a beure una Coca que sempre porte per a aquests casos.

creuant el Barranc de la Maimona

Quan semble que m'estic recuperant, decidisc pujar a visitar la cova, però als pocs metres em trobe a la gent que ja torna, la visita queda per altre moment. Seguim baixant fins a eixir a la carretera, ací els que no es queden a dinar i a fer-se un bany, s'acomiaden i inicien la tornada cap a Vilamarxant, la resta ens dirigim a on hem deixat els vehicles aquest matí, com era massa aviat i no hi havia ningú que cobres, ara paguem el pàrquing i agafant bosses i neveres ens dirigim a la zona de pícnic on la gent que no ha participat en la caminada ja fa hores que s'han preocupat de reservar lloc, sort d'açò, sinó, haguera estat molt complicat.

primer contacte visual amb La Fuente los Baños des de las altures

El paratge és una zona d'esbarjo i de pícnic que gira al voltant de la Fuente de los Baños, aquesta deu aporta 6000 m3/hora d’aigua termal al cabal del riu i permet una plaent capbussada inclosa la tardor, Hi ha restes arqueològiques d'uns banys àrabs del segle XIII, i diu la llegenda que eren emprats per les concubines d'un rei àrab. Localitzem al grup i després de preparar la paradeta, ens obsequiem amb un gratificant bany, el lloc és d'una gran bellesa, llastima que estiga tant massificat, dinem i uns es relaxen i altres ens tornem a submergir en les fresques aigües.

zona de bany de La Fuente los Baños

A una hora convenient, recollim tots els estris i ens dirigim a trobar els vehicles, el Porrina diu d'apropar-nos a visitar el Pantà d'Arenoso que es troba a poquets quilòmetres, aixi ho fem, ens hi arribem, donem una ullada, fem unes fotos i tornant als vehicles ja posem rumb cap a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps, cansats però satisfets d'un altre dia de contacte amb la natura i en tan bona companyia.

NAVAJAS-VIA VERDA OJOS NEGROS-PANTÀ DEL REGAJO-PASSEIG DE LES FONTS-NAVAJAS

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  31 agosarats senderistes 

Data: 21-06-2015 

Hora d’inici caminada: 07:59:10
Hora d’arribada: 13:33:14
Duració: 05:34:04
Alçada punt de sortida: 391 m
Alçada mínima assolida: 361 m
Alçada Màxima assolida: 461 m
Desnivell màxim: 100 m
Ascensió acumulada:210 m
Descens acumulat:187 m
Guany: 69 m
Distancia recorreguda: 14.67 Km
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades).

el grup davant de "La Leyenda del salto de la Novia"

Aquest diumenge era la data prevista per a realitzar la caminada mensual de juny de Senderistes Les Rodanes, caminada de la qual fa 15 dies el Porrina, Raul, Jose i jo, vàrem fer la prèvia.  Es tractava de eixir de Navajas i arribar al Pantà del Regajo, esmorzar i tornar a Navajas pel Passeig de les Fonts fins a arribar al paratge del Salto de la Novia, en el transcurs de la prèvia, ens vàrem adonar que era una caminada ideal per a fer una eixida social amb pícnic inclòs i on pogueren participar gent que no té per costum caminar.

paratge del Salto de la Novia vist des de dalt

Poc abans de tres quarts de set ja sóc al lloc habitual de trobada, a poquet va arribant la gent i quan ja hi som tots ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Navajas, arribem i deixem els vehicles a tocar de la rotonda on es troba l'obra "La leyenda del Salto de la Novia" de l'escultor Manolo Rodrigues fill de Navajas. Pels carrers del poble ens apropem fins a un improvisat mirador que permet la visió del paratge del Salto de la Novia des de dalt mateix.

escalinata que porten a l'ermita de La Esperanza

Tornem enrere i per camins i algun tram de carretera ens dirigim a on es troba el "Manantial de La Esperanza" El lloc és  tancat per una tanca que ho protegeix de l'entrada massiva de visitants. La deu es troba tan sol a 1 km. del poble, al costat de l'antic ramal de la Via Augusta que unia Sagunt amb Burgos. La història de la deu s'inicia en ocasió de la reconquesta, en 1251, quan Jaume I  ordena el repartiment de les aigües.

restes del monestir i al fons, Sogorb

Accedim al petit pujol que es troba al seu costat per una llarga escalinata, arribem dalt de la muntanya i ens trobem les ruïnes del que va estar Monestir de l'Ordre dels Jerónimos, erigit en 1495. Aquests religiosos van prendre possessió de l'Ermita de l'Esperança, construïda quatre anys abans. El fundador d'aquest Monestir va estar un cosí germà de Ferran el Catòlic.  Durant 340 anys, el monestir va constituir un centre espiritual per a la comarca, fins que amb la desamortització de Mendizabal es va tancar i va donar inici la seua degradació. 

Via verda, "Puente donde se cayo la burra y no se mato"

Des d'ací podem observar una estupenda vista de Navaixes i de la veïna població de Sogorb. És molt agradable el panorama que  es capta: Navaixes, el canó que forma el Palància, les agrestes regions muntanyenques de Espadán i la Cova Santa. Descendim del pujol i creuant la CV-216 fem els poquets metres que ens porten fins a la Via Verda d'Ojos Negros. La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a Castelló. La ruta de 161 km és la via verda condicionada més llarga d'Espanya.

torre àrab

Quan portem uns quatre quilometres i mig ens desviem de la via per visitar la torre àrab que es troba dintre les instal·lacions del càmping Altomira. La torre va ser utilitzada pels musulmans com a lloc de guaita, ja que des de la seua posició domina una àmplia zona. No obstant açò, els seus basaments podrien ser romans. El seu cos és cilíndric, rematat per merlets amb forma de corona. Presenta accés principal lleugerament elevat, així com altres obertures, balconades i finestres.

Pantà del Regajo des del mirador

Tornem a la Via Verda i xerrant, anem gaudint del camí, un quilòmetre i mig mes ens deixa al costat d'una zona de descans equipada amb taules i bancs, encara és aviat per a fer el mos així que seguim endavant, uns quants metres mes i som al Mirador del Regajo, petita zona adequada per poder gaudir de les vistes damunt el pantà. Quan ens falten poquets metres pels huit quilòmetres, deixem la via Verda per una pista que ix a la dreta i que ens porta a tocar les aigües del Pantà del Regajo, creuem per la paret del pantà i en una zona amb taules i bancs procedim al sempre esperat i ben rebut ritual del mos.

el sempre esperat moment del mos

Enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, fem uns poquets metres per carretera i ja agafem una senda que sense cap dificultat ens porta a eixir a la Fuente Los Baños i al pont que salva el riu Palància, el pont va ser aixecat al segle XVIII, encara que sembla s'assenta damunt d'un de més antic, fotos, refrescar-nos, jugar un poquet amb l'aigua i per una senda amb algun tram equipat amb cadenes, anem resseguint el riu aigües avall, arribem a una passera de ciment per la qual creuem a l'altra riba del Palància. Ací té inici el tram més paisatgístic de la caminada.

pont de Los Baños, segle XVIII

Sempre resseguint el riu i per un agradable passeig anem trobant una font rere altre: Fuente Rafael, Fuente del Lugar, Fuente de la Peña, Fuente de la Salud, Fuente de la Luz, Fuente de Mosen Miguel, així fins que arribem davant de on té inici el tram d'escales que ens porten al Mirador del Paraiso no sense passar per sota del salt d'aigua de la Cascada del Tio Juan, vist el lloc tornem al passeig i ja arribem al paratge del Salto de la Novia, punt aquest on després d'un poquet de relax, donem per acabada la caminada.

camí del Mirador del Paraiso

Tornen a on aquest matí hem deixat el vehicles, ací els que no es queden a dinar s'acomiaden i posen rumb envers Vilamarxant, els que si ens quedem, ens dirigim altre colp al Pantà del Regajo on ja ens esperen la gent que no ha participat en la caminada però sí que els abellia gaudir del dinar sota l'ombra dels pins, arribem, descarreguem taules, cadires, neveres i muntem la "paradeta". En un ambient de franca camaraderia i bon humor ens apliquem a intentar acabar amb totes les viandes, missió impossible com es demostra.

Cascada del Brazal, paratge del salto de la Novia

En la prèvia, Raul va contactar amb una gent que lloga canoes, la gent a la qual li abellia pujar i que s'ha inscrit, es desplaça fins al lloc on s'ha quedat que portarien les canoes i després d'unes someres explicacions, es reparteixen en les embarcacions i uns amb més perícia i altres amb menys, es dediquen a navegar pel pantà. Ara toca començar a arreplegar tot, uns quants viatges als vehicles i ja ens acomiadem, alguns dels que han vingut només a dinar acompanyats del Porrina i de mi, tornem al poble per fer una rapida tourne per alguna de les fonts i pels salts d'aigua.

de pícnic al Pantà del Regajo

Ara ja sí que donem per acabat aquest dia de contacte amb la natura i en tan bona companyia, tornem al cotxes i ja ens dirigim envers Vilamarxant, dies com aquest, i parafrasejant al Porrina, són els que fan poble i fan amics.

 Llegenda del Salt de la Nuvia

"Fa d'això molts anys ... quan dos nuvis anaven a contraure matrimoni s'havien de sotmetre a una curiosa cerimònia per demostrar davant de tots que es volien de veritat i assegurar la seua fertilitat. Cert temps abans del matrimoni havien d'anar a aquest lloc, on més s'estreny el riu i allà, davant de tots, la núvia havia de creuar d'un salt a la riba oposada. Si ho aconseguia sense contratemps, era símbol de fertilitat i proliferació per al futur matrimoni i demostrava amb això que volia fidelment al seu nuvi, més si no  aconseguia el salt, el matrimoni es considerava irrealitzable o desgraciat, de manera que convençuts, els nuvis trencaven el seu compromís. Cert dia dos joves nuvis van baixar radiants d'alegria a demostrar davant tots que s'estimaven. Com cada vegada, la gent esperava el salt amb impaciència, per fi la núvia es va disposar a saltar, però després de prendre impuls va perdre peu i va caure al riu amb tan mala fortuna que es va veure embolicada en un potent remolí que hi havia i la portava a una mort segura. En veure el que ha passat, el nuvi es va llançar immediatament al riu per intentar salvar la seua estimada, però per més esforços que va fer en el seu desesperat intent, l'aigua se'ls va emportar a tots dos i mai més es va saber d'ells, encara que els vilatans van seguir baixant al Salt de la Núvia a esperar el seu retorn. Diuen que en les nits de lluna, per la vall s'escolten les seues veus i laments. La cascada plora la seua pèrdua i el riu es converteix en el mantell blanc i pur de la núvia, que acull tendrament a la seua estimada, convertit en pedra ".