MONTANEJOS, SENDER DE LA BOJERA Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: CV-20, Montanejos, Alt Millars
Caminants:  17  senderistes 

Data: 12-07-2015 

Hora d’inici caminada: 08:33:55
Hora d’arribada: 12:41:51
Duració: 04:07:56
Alçada punt de sortida: 482 m
Alçada mínima assolida: 483 m
Alçada Màxima assolida: 809 m
Desnivell màxim: 326 m
Ascensió acumulada: 729 m
Descens acumulat: 707 m
Guany: 326 m
Distancia recorreguda: 9.822 m

Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades). 

el grup abans d'iniciar la caminada, Montanejos

Avui era previst arribar-nos a Montanejos, a la comarca de l'Alt Millars, en la confluència del riu Montán i el Millars, és una vila de poc més de 600 habitants censats i que gaudeix d’aigües termals ja explotades pels àrabs al segle XIII i més de 50 fonts, envoltada d’uns paisatges ideals pel senderisme i l’escalada. Teníem previst realitzar el Sender de La Bojera que a banda de ser un dels més coneguts de la zona, és d'una longitud no massa llarga el que ens permetrà poder gaudir de les seues aigües per a dona-nos un refrescant bany.

donant inici a la forta pujada

Pocs minuts després de tres quarts de set pugem als cotxes i enfilem cap a Montanejos, arribem, els acompanyants baixen dels vehicles i ens dirigim a trobar la zona de pàrquing que es a tocar de la Fuente de los Baños, aparquem i per la CV-20 anem a trobar la resta de la gent. Només iniciar la caminada, veig una parella que camina en sentit contrari al nostre, la cara d'ell m'és molt familiar, es tracta de l'Emilio Vera, "alma mater" del Bloc Caminando Hacia Las Alturas del que sóc fidel seguidor, ens saludem i seguim camí.

impressionants vistes

Per seguir el recorregut circular anomenat Senda de la Bojera, sortim de Montanejos seguint el GR7 per la part alta del poble, anant a trobar els dipòsits d’aigua. Un sender fressat i amb marques coincidents del GR7, PR-VT 126 i SL-CV 105 puja decidit pel mig d'un atapit bosc de pins. El sender de seguida va agafant alçada de manera ostensible, tant es així que en poc més de tres quilòmetres, salvarem un desnivell d'uns 325 metres fins a arribar sota la cinglera que dóna a la gran fondalada del barranc de la Maimona, envoltat de grans parets de pedra calcària.

deixant constància del nostre pas

Ara el recorregut s'orienta al nord, el que ens permet caminar protegits del sol, es un sender en cornisa que ressegueix el cingle a més de 700 metres d’altitud entre boscos majoritàriament de pins, però on es poden trobar espècies caducifòlies com les blades. En arribar a una collada, seguim per una pista i deixem les marques del GR7, planegem entre bosc i deixem també el PR-VT 126 i iniciem una forta baixada seguint la pista, en veient que aquesta s'acaba i comença un sender, decidim parar a fer el mos del matí, segona sorpresa del dia, on decidim que és bon lloc, es troben fet el mateix un grupet de tres persones que resulten ser la gent d'altre bloc de senderisme, PEPELIKTRENCACAMES, que estan fent el recorregut a l'inrevés que nosaltres, xerrem un poquet, ens acomiadem i un colp alimentats i descansats, reiniciem la ruta.

esmorzant amb la gent de PEPELIKTRENCACAMES

Continuem descendint pel sender fins a la llera del barranc de la Maimona. Baixa aigua però no tanta com perquè hàgem de descalçar-nos, així dos, creuem i remunten l’altre vessant fins a una collada que ens fa canviar a la vall del riu Millars. Deixem a l’esquerra un sender indicat que puja al Morrón de Campos, de 971 metres, i baixem lentament a trobar la CV-20, a tocar de les piscines naturals que forma el riu Millars en la zona de la famosa Fuente de Baños, abans, el grup es desvia un poquet 'per visitar la Cueva Negra, jo vinc bastant tocat i pare per a beure una Coca que sempre porte per a aquests casos.

creuant el Barranc de la Maimona

Quan semble que m'estic recuperant, decidisc pujar a visitar la cova, però als pocs metres em trobe a la gent que ja torna, la visita queda per altre moment. Seguim baixant fins a eixir a la carretera, ací els que no es queden a dinar i a fer-se un bany, s'acomiaden i inicien la tornada cap a Vilamarxant, la resta ens dirigim a on hem deixat els vehicles aquest matí, com era massa aviat i no hi havia ningú que cobres, ara paguem el pàrquing i agafant bosses i neveres ens dirigim a la zona de pícnic on la gent que no ha participat en la caminada ja fa hores que s'han preocupat de reservar lloc, sort d'açò, sinó, haguera estat molt complicat.

primer contacte visual amb La Fuente los Baños des de las altures

El paratge és una zona d'esbarjo i de pícnic que gira al voltant de la Fuente de los Baños, aquesta deu aporta 6000 m3/hora d’aigua termal al cabal del riu i permet una plaent capbussada inclosa la tardor, Hi ha restes arqueològiques d'uns banys àrabs del segle XIII, i diu la llegenda que eren emprats per les concubines d'un rei àrab. Localitzem al grup i després de preparar la paradeta, ens obsequiem amb un gratificant bany, el lloc és d'una gran bellesa, llastima que estiga tant massificat, dinem i uns es relaxen i altres ens tornem a submergir en les fresques aigües.

zona de bany de La Fuente los Baños

A una hora convenient, recollim tots els estris i ens dirigim a trobar els vehicles, el Porrina diu d'apropar-nos a visitar el Pantà d'Arenoso que es troba a poquets quilòmetres, aixi ho fem, ens hi arribem, donem una ullada, fem unes fotos i tornant als vehicles ja posem rumb cap a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps, cansats però satisfets d'un altre dia de contacte amb la natura i en tan bona companyia.