SENDERS D'OLOCAU, CASTELL DE REIAL-FORTI IBERIC DEL PUNTAL DELS LLOPS, Camp del Turia

Lloc inici caminada: Olocau, Camp del Túria, Serra Calderona, València
Caminants: Francesc
Data: 14-01-2013
Hora d'inici caminada: 08:00:56
Hora d'arribada: 14:46:55
Duració: 06:45:59
Alçada punt de sortida: 278 m
Alçada mínima assolida: 246 m
Alçada Màxima assolida: 549 m
Desnivell màxim: 303 m
Ascensió acumulada753 m
Descens acumulat: 756 m
Guany: 271 m
Distancia recorreguda: 17.85 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index:  83 DB

Castell del Reial

Després de més d'un mes sense fer cap eixida, avui podia disposar del cotxe per a mi, aixi dons dono una ullada al bagul de les eixides pendents de fer i escullo Olocau com a punt de partida per varis motius. Em permetrà  visitar les restes de: un castell, un fortí ibèric i un aqüeducte roma, passa per varies fonts i per arrodonir-ho, em permet una segona pressa de contacte amb la omnipresent Serra Calderona que cada mati contemplo des de la llunyania nomes llevar-me.

Aquest mati em llevo, agafo el vehicle i poso rumb envers Olocau, arribo, aparco el vehicle i dono inici a la caminada quan son les vuit del mati i encara no s'ha fet clar del tot.

l'Arquet, restes d'un aqüeducte roma

Pel Carrer Major vaig a trobar l'Avinguda de la Font del Frare, en la cruïlla d'ambos es troba una zona enjardinada que acull L'Arquet, aquest es un arc de mig punt, testimoni de lo que fora aqüeducte roma per portar aigua al poble, encara mig a les fosques trec alguna imatge i segueixo ruta. Als pocs metres i a l'esquerra del sender en surt al pas la Font de la Cava, quan porto caminat un escàs quilometre, arribo a la Font del Frare, aquesta fou construïda al 1796 per ordre del comte Diego de Fenollet. El sender que des de el seu inici es una suau però constant pujada, transita per un paisatge típicament mediterrani, garroferes i oliveres es van alternant amb zones de bosc. Els marges de pedra seca son omnipresents, també trobo restes d'alguna cabana de pedra i algun aljub.

Font del Frare

Sense res a destacar i quan porto fets uns quatre quilometres i mig, arribo a un collet d'on ix el corriol costerut i pedregós que en uns tres-cents metres porta fins a les restes del Castell del Reial, a mida que vaig pujant, la visió s'eixampla, en la llunyania i en mig dels núvols, inclús s'arriba a albirar a estones el Penyal d'Ifac a Calp, tancant pel sud el Golf de València,  un pic soc dalt dono un tomb pel lloc. 

Castell del Reial, aljub

Castell del Reial. Aquesta fortalesa d'època musulmana, juntament amb els castells de Xelva i Morvedre defensava pel nord la zona de València d'atacs d'Aragó.

Entre les notícies d'Ibn Alqama, que conté el resum inserit en la gran compilació històrica d'Ibn Idari, sobre la València del segle XI es registra el nom de l'anomenat "Hisn al-Uqab", castell al qual el rei al-Qadir de València va enviar part dels seus tresors i dones, tresors, pel que sembla, procedents del seu avi, al-Mamun, rei de la Taifa de Toledo.

La "història Roderici" es refereix al castell en relatar com el Cid a la recerca de tresors després de la mort   d'al-Qadir es va apoderar del "castrum que dicitur Olokabet", considerat com la fortalesa que va ser atacada en primer lloc a la província de València .

Castell del Reial

La "Crònica General", el 1344, en tractar els mateixos fets, parla de l'enviament del rei moro de València de càrregues dels seus havers "a un castiello que diuen Hoznohocab, que vol dir castell d'àguila".De la mateixa manera, la importància del castell es seguia mantenint al segle XIII, afirmant-se que durant la campanya reconquistadora del rei Jaume I va ser una de les últimes fortaleses en rendir-se, després d'això va passar a poder cristià. En el llibre del Repartiment i en un document de Jaume I de 1250 ja es presenta la forma d'Olocau per denominar el castell.

El castell s'aixeca sobre una muntanya de 574 metres, entre els termes de Marines i Olocau. Es troba en posició dominant de les valls i muntanyes que l'envolten i en comunicació visual amb la Torre de Olla de Marines.

roca encavalcada

Vist el lloc desfaig el tram costerut i pedregós fins arribar altre cop al collet,  cinc-cents metres mes endavant i una mica enlairat, em semble albirar una mena de roca encavalcada, deixo el sender i per mig de matolls i fent una petita grimpada m'apropo fins al lloc, em trobo una roca en forma de dau de notables proporcions encavalcada entre mig de dues columnes pètries. Satisfeta la curiositat, torno al sender i continuo la marxa, evidentment tot lo que ha estat pujada fins arribar dalt el castell, ara es una suau davallada.

Font de Sentig

Passo per un petit refugi de fusta amb un banc i taula al seu davant, el refugi esta mol malmès, semble que la brigada de brètols també fa incursions per ací, quan porto fets uns vuit quilometres vaig a eixir a una ample pista amb senyals del PR V-8, per seguir la ruta tinc que girar envers la dreta, malgrat tot, ho faig cap a l'esquerra per fer els pocs metres que em portaran a visitar la Font de Sentig, el lloc te un encant rústec i emboscat, nomes es troba a faltar una mica d'aigua omplint de vida el lloc. desfaig els pocs metres fets i ara ja segueixo la ruta prevista, uns trams per pista i altres per corriols. Quan porto fets una mica mes de dotze quilometres i ja a tocar del poble d'Olocau agafo un poc definit corriolet que puja a trobar la Font de la Salut.

Font de la Salut

Arribat a la font i en veient l'hora, decideixo aturar-me per fer un lleuger mos, aprofito uns bancs i taules de pedra dels que esta equipat el lloc per alleugerir els peus mentre ompli el pap i buido la motxilla. Enllestit l'assumpte alimentari reinicio la caminada per un passeig que transcorre entre el poble i la font, arribant al casc urbà els meus ulls topen amb dues siluetes de les mes emblematiques d'Olocau: el conjunt que formen la Casa de la Señoria i les restes de la torre, vestigi de la primitiva construcció que ja existia en temps del rei Jaume I.

La Señoria i la torre primigènia al seu costat

Ara travesso el poble i vaig a trobar la CV-25 per on he arribat, per aquesta transito uns quants metres fins que arribat que soc a l'alçada del cementeri, m'enfilo per un corriol que donant un llarg rodeig em porta dalt el cim del Puntal dels Llops, ací es troben les restes de lo que va estar una fortalesa que formava part del sistema defensiu de la ciutat d'Edeta. El lloc esta en mol bon estat de conservació i permet fer-se idea de com era en el seu moment, vist el lloc, ara ja es tracta de desfer l'ultim tram fins arribar al poble i anar a trobar el carrer Major on aquest mati he deixat el vehicle.

fortí ibèric del Puntal dels Llops

Poblat ibèric del Puntal dels Llops. És un assentament del segle V aC ubicat un dels estreps meridionals de la Serra Calderona. Està situat al terme municipal de Olocau (Camp de Túria, País Valencià), al cim d'un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Túria i el corredor del barranc de Carraixet que dóna pas al nord.

L'assentament ostenta una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d'altres similars va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d'Edeta (edetans) i està considerat un dels millors exemples de talaia d'època ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l'assentament.

El Puntal va ser abandonat precipitadament a finals del segle III aC o principis del segle II aC. Incendis i ensorraments van acabar per preservar tots els objectes i estructures. La destrucció del poblat es relaciona amb els canvis territorials i polítics que van portar a terme els romans durant la conquesta de la Península Ibèrica i que en aquesta zona van tenir com a conseqüència el desmembrament del sistema defensiu i territorial edetà.

placa commemorativa de l'agermanament amb Gavà

No, m'en estic de fotografiar la façana de l'església parroquial del segle XVIII que es troba al carrer Major, aquesta esta dedicada a la Mare de Deu del Rosari i entre altres, alberga la campana Maria datada del 1450.  Agafant perspectiva per encabir del tot la façana, em fixo en una placa que es troba a la paret de l'ajuntament, commemora l'agermanament entre Gavà i Olocau l'any 2006, semble que un gran nombre de nascuts ací, varen emigrar a Gavà trobant allí una terra d'acollida i en record d'aquest fet, es va produir l'agermanament.

CALLES-AQUEDUCTE ROMA-XELVA-CALLES

Lloc inici caminada: Pont damunt el riu Tuejar, Calles, Els Serrans, València
Caminants: Francesc
Data: 04-12-2012
Hora d'inici caminada: 08:14:58
Hora d'arribada: 13:03:34
Duració: 04:48:36
Alçada punt de sortida: 349 m
Alçada mínima assolida: 348 m
Alçada Màxima assolida: 517 m
Desnivell màxim: 169 m
Ascensió acumulada:260 m
Descens acumulat: 260 m
Guany: 167 m
Distancia recorreguda: 13.02 Km
Velocitat mitjana:2.7 Km/h  (sense descomptar parades).

aqüeducte roma de la Peña Cortada

Quan el mes de maig passat vaig fer la Ruta de l'Aigua a Xelva, observi  que aquesta, transcorria en  algun que altre tram per sobre del PR-V 92, per aixo, em digué que tenia que recavar informació d'aquest sender, posat en feina (gracies Wikiloc) trobo informació del sender i el track de la ruta que guardo al PC. Com aquest dimarts podia disposar de vehicle, decideixo realitzar la ruta i faig una ultima cerca per Internet, aixi es que trobo una variant de la ruta que em pareix mes del meu agrad, tot i aixo encara introdueixo una ultima variació  per tal d'apropar-me a visitar l'ermita de Loreto a Xelva.

ermita de Santa Quitèria, Calles, Els Serrans

Aquest mati arreplego els trastets i pujo al cotxe i per la CV 370 enfilo envers Pedralba, d'aquí i per la CV 380 vaig a eixir a la CV 35 o Autovia del Túria que ja no deixo fins arribar a Calles, creuo el pont que salva el riu Tuejar, aparco el cotxe i dono inici a la caminada quan es un quart de nou. Torno a creuar el pont, ara a peu i ja agafo el camí de La Peña Cortada, als pocs metres i en un revolt que fa la carretera, trobo l'ermita de Santa Quitèria, 

camí de l'Aqüeducte de Peña Cortada

 Santa Quitèria era una ermita emblanquinada, de planta rectangular, amb teulada a dues aigües i contraforts laterals. El més característic era el seu espaiós i acollidor porxo frontal des del qual es veia l'encantadora ribera de Calles. Les parets d'aquest atri estaven obertes amb arcs de mig punt, i trasdosadas amb bancs d'obra per descans de visitants. 

L'any 1979 l'ermita presentava alguns danys estructurals. Les empentes laterals de la volta havien originat una esquerda que es manifestava en la façana, i encara que es va avaluar la possibilitat de reparar-la, finalment es va decidir enderrocar l'edifici i fer-ho de nou.

Fuente del Sapejo

 Per ampla pista asfaltada en molts trams, vaig fent camí sense res a destacar fins que fets una mica mes de  dos quilometres trobo la Fuente del Sapejo, es troba a l'esquerra del sender i per sota el nivell d'aquest. vist el lloc segueixo la marxa. La pista va en tot moment vorejant la Rambla de Alcotas, ara el sender es va encaixonant i prenent alçada entre mig de les altes parets, aquest tram de la ruta es d'una gran bellesa i bastant aeri, tot es te que dir, amb presencia de baranes de fusta en els trams mes esposats,  ja començo a trobar vestigis de l'aqüeducte roma de Peña Cortada.

tram del sender per dintre la Rambla de Alcotas

Acueducto de Peña Cortada. Atraviesa varios municipios de la actual comarca de Los Serranos en Valencia, constituyendo el ejemplo más espectacular de construcción hidráulica romana en tierras valencianas con sus 28,6 km de trazado discontinuo que median entre la captación de aguas del río Chelva en Tuéjar y los últimos restos localizados en el término de Domeño. Este acueducto ofrece una cumplida muestra de los recursos técnicos que estaban al alcance de los ingenieros romanos en materia de conducción de agua, donde la mayor parte discurre en forma de canal tallado en la roca siguiendo una curva de nivel, salvo cuando las exigencias del terreno obligaban a construir puentes de dimensiones acordes con el obstáculo a salvar que, en ocasiones, revisten una gran espectacularidad como el puente de tres arcos que,

aqüeducte roma al seu pas pel Barranc de La Cueva del Gato

 con sus 36 m de longitud y una altura máxima rasante que supera los 18 m, salva el barranco de la Cueva del Gato. Una vez rebasado este puente, el canal gira bruscamente en dirección este para seguir a través de un impresionante cortado, de 50 m de longitud y 25 m de altura, conocido como La Serrada o Peña Cortada que da nombre al acueducto. Una vez rebasada la Peña Cortada, el canal sigue un tramo al aire libre de unos 100 m de longitud, excavado en la roca y reforzado en su margen externo con un muro y, a partir de este punto, alterna tramos en galería cubierta con tramos a cielo abierto, tanto unos como otros tallados en la roca, bordeando los lados oriental y septentrional de la Torre de Castro. La brusca interrupción de los trabajos en los últimos restos localizados en el término de Domeño y su acusada lejanía de los grandes centros urbanos dejan abierta la cuestión de su destino final (incluso si realmente llegó a prestar servicio).

tram de túnel de l'Aqüeducte de Peña Cortada

 Aquest tram de la ruta si que exigeix aturar-se i agafar el temps necessari per gaudir del lloc, els túnels excavats a la roca, l'escletxa de mes de 25 metres d'alçada per 50 de llargària, el pont del barranc de La Cueva del Gato............. espectacular en poques paraules. Amb pena toca reiniciar  la marxa, fets uns dos-cents metres arribo a un encreuament de camins, aquí giro envers l'esquerra i per un estret corriol vaig a trobar la base del pont per gaudir de la visió des de baix, torno sobre els meus passes fins a l'encreuament de camins i segueixo la ruta prevista. Per entremig de camps de conreu em vaig apropant a Xelva.

La Torrecilla, antiga torre ibera, musulmana i carlista, en proces de restauració

Quan porto caminats una mica mes de sis quilometres i mig, em surt al pas una font abeurador, aquesta, es troba a la base d'un petit tossal damunt del qual es troba La Torrecilla, torre i poblat d'origen islàmic, construïda sobre un assentament ibèric i que va ser reutilitzada i fortificada durant les batalles carlistes. Relacionada  quant a control del territori amb els castells de Domeño i Alpont, a través del Pic del Remei i la desapareguda Torre de Castro de Calles, avui en dia és objecte d'un projecte de revaloració per tal d'integrar el conjunt en un itinerari turístic i didàctic. Portava idea de apropar-mi, però en veient que esta envoltada d'un filat ho deixo estar i segueixo ruta.

ermita santuari de Loreto, segle XIV

Un quilometre mes i soc a la rotonda de la CV-35 a l'entrada de Xelva, aci, deixo el PR i agafo el camí que m'ha de portar a trobar l'ermita santuari de Loreto. Està situat al costat de la carretera CV-35 a l'entrada de Chelva, envoltada d'hortes dins el paratge morisc de Benajuay. Construïda al segle XIV, és d'estil gòtic amb alguna reforma posterior. Te un petit porxo a la part frontal amb bancs de pedra on el visitant pot reposar. A l'exterior hi ha unes taules i una font.

llavador de l'antic barri morisc de l'Arrabal

Aprofito i en veient que son les onze, faig el preceptiu mos assegut al porxo, un pic enllestit reinicio la caminada pel Camí de Loreto a Bercuta.  arribo al antic barri morisc de l'Arrabal, prenc imatges de la seua font i dels dos llavadors i per un sinuós tram d'escales, davallo a trobar el riu Tuejar que creuo pel Pont de l'Arrabal, ací, la caminada d'avui, conflueix amb la del proppassat maig. Arribat dalt del mirador el PR segueix per la dreta i jo, agafo el sender que per l'esquerra baixa altre cop a trobar el riu, arribo a la "Fabrica de la Luz" ací s'acaba la confluència amb la caminada de maig.

carrer de Calles, amb reminiscències morisques

Ara ja es tracta de anar resseguint el riu aigües avall, a estones quasi per la llera, a estones enlairat, a estones mes a prop i a estones mes allunyat,  aixo si, en tot moment escoltant la dolça cantarella de les seves aigües. 
Sense res a destacar arribo al poble de Calles, arribat, apago el GPS i faig un tomb pels estrets carrers de cases emblanquinades al voltant de l'edifici de l'Església Parroquial de la Purisima Concepcion del segle XVII.  Torno on aquest mati he deixat el vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant on arribo sa i estalvi, encara que cansat.

VALENCIA LA VELLA

Lloc inici caminada: Pont de Ferro, Vilamarxant (Camp del Túria)
Caminants: Francesc
Data: 21-11-2012
Hora d'inici caminada: 07:53:10
Hora d'arribada: 12:24:51
Duració: 04:31:41
Alçada punt de sortida: 96 m
Alçada mínima assolida: 58 m
Alçada Màxima assolida: 96 m
Desnivell màxim: 38 m
Ascensió acumulada:38 m
Descens acumulat: 41 m
Guany: 0 m
Distancia recorreguda: 14.62 Km
Velocitat mitjana:3.2 Km/h  (sense descomptar parades).

tardor vora el Túria

Ja feia dies que volia sortir a caminar una mica, m' adono que  estic baixant el ritme a uns nivells indesitjables, com semble que el llarg episodi de pluges ens dona una petita treva, decideixo que aprofitaré per estirar les cames. Per no deixar a la dona sense cotxe, preparo una ruta eixint caminant des de casa mateix i clar, que mes socorregut que les ribes del Túria. Aquest mati, quan manquen uns pocs minuts per les vuit em trobo al costat del pont de ferro que fa anys, permetia al tren creuar el riu, poso el GPS en marxa i dono inici a la caminada.

una de les passeres de fusta

Com aquest tram del riu el tinc mes que transitat, em dedico a intentar recollir els petits retalls tardorencs que em pugui anar trobant, aixi parant per prendre una foto aquí i un altra allí, la monotonia del camí, es veu alleugerida. Les passeres de fusta que a manera de ponts venecians permeten que el sender vagi passant a una banda i  altre del riu, també ajuden a vèncer la monotonia. Fets una mica mes de cinc quilometres i mig, arribo al Pont Vell de Riba-roja, portava l'idea de aprofitar la zona de lleure a tocar del pont per fer el mos i enllestit aquest, retornar envers Vilamarxant, serien en total uns onze quilometres.

Pont Vell, Riba-roja de Túria

No obstant aixo, en arribar aquí, em ve al cap el record de València la Vella i decideixo intentar trobar les restes. Aixi dons en lloc de parar a fer el mos segueixo el sender aigües avall del Túria, el sender passa a tocar de les cases de la macro-urbanització de Masia Traver, malgrat aixo al quedar aquesta enlairada, no te una incidència  massa pronunciada envers el paisatge. Riu avall arribo a l'alçada de València la Vella que queda enlairada dalt un turo, un panell informatiu em fa parar atenció i aixecant la vista, descobreixo algunes parets de pedra i lo que semblen les restes d'un búnquer de la guerra civil.

tarongers en plena collita

Segueixo caminant un tram mes cercant un lloc adient per fer el mos, a la fi, assegut   en unes pedres a la riba del riu, contemplant i escoltant la remor de les seues aigües, alleugereixo el pes de la motxilla. Acabat el mos i descansades una mica les cames, desfaig l'ultim tram del sender fins arribar altre cop a l'alçada del panell informatiu. aquí cerco i trobo un corriol que per un no gaire marcat ascens,  em porta fins els carrers de la urbanització de València la Vella dalt el turo. Després de trobar-me un parell de cops amb un carrer sense sortida, a la fi arribo dalt i començo a trobar vestigis tant de l'antiga València la Vella com de les trinxeres que aquí es varen bastir durant la guerra civil.

resta de trinxera dalt València la Vella vist des del Túria

Respecte a les restes, semble ser que hi han com a mínim dues possibles procedències, en les que els estudiosos, no es posen d'acord, una de romana i l'altre de visigòtica, lo cert es que el lloc a patit a traves del temps espolis diversos, ja per part dels agricultors per fer servir les pedres per abancalar el terreny, ja per fer servir els carreus per construir ponts per on transitar el tren, ja sigui per bastir les trinxeres durant la guerra ultima, el cert es que nomes el gruix dels pocs trams que he vist, quasi de dos metres en alguns trams, ho diferencien de un corrent talús de pedra. Ara i complert l'objectiu previst, decideixo trucar a la dona i que em reculli a la CV-370, els a prop de quinze quilometres fets, crec que per avui son mes que suficients.

petita balma obrada

Ara, ja tiro envers la carretera i espero a que arribi la dona, em pujo al vehicle i ja enfilem cap a casa, el sender del riu esta encimentat i encara que perfecte per a la munió de ciclistes que m'he trobat, a mi personalment aquest tipus de ferm em castiga molt el peus, per la qual cosa en arribar a casa, semble que hagi caminat molt mes de lo realment fet.

XVIII TRAVESSA DE LA SERRA CALDERONA (Camp del Turia)

Lloc inici caminada: Naquera, Plaça de l'Ajuntament (Camp del Túria)
Data: 04-11-2012
Hora d'inici caminada: 09:22:19
Hora d'arribada: 16:12:51
Duració: 06:50:32
Alçada punt de sortida: 227 m
Alçada mínima assolida: 218 m
Alçada Màxima assolida: 490 m
Desnivell màxim:272 m
Ascensió acumulada:479 m
Descens acumulat: 498 m
Guany: 262 m
Distancia recorreguda: 13.58 Km
Velocitat mitjana:2 Km/h  (sense descomptar parades).

Al bloc dels Centpeus colla excursionista del Camp del Túria, havia vist fa dies que avui, després de quatre anys de pausa, es tornava a realitzar la XVIII Travessa de la Serra Calderona, amb eixida i arribada a Naquera. Fa temps que quan em llevo pel mati i surto al jardí, els ulls semble que lo primer que cerquen, es el perfil de la Serra Calderona allà en la llunyania. Aixi dons em dic que aprofitaré l'avinentesa, com posa que no cal inscripció prèvia, avui poc abans de les nou del mati soc al lloc d'eixida de la marxa.

Hi ha ja un bon grapat de gent i en van arribant encara mes, donen les nou i el flux no amaina, de fet el cap de la llarga cua de senderistes, no es posa en marxa fins ben be un quart de deu, per lo que pareix, la marxa estarà guiada per les explicacions d'en   Policarp Garay geòleg i cronista de Serra i Alexandre Navarro poeta i historiador de Nàquera. Arribats a una rotonda que es troba a la CV-310, la creuem i agafem una pista de terra que coincideix amb el Camí del Fondo, en aquest primer tram de la marxa, "gaudim" de un apreciable  desnivell positiu, desnivell que es fa de millor transitar mercè a les parades per escoltar les explicacions envers la geologia o la historia dels contorns. 

Quan portem fets uns tres quilometres arribem al Pi del Salt, antiga pedrera on emergeix majestuós un exemplar de pinus halepensis de quasi 20 metres d'alçada i altres tants de diàmetre de copa i de aproximadament uns 150 anys de vida. Aquí es el lloc previst per fer el mos del mati, aixi dons la gent es distribueix i es dedica a la sacrificada tasca de omplir el pap. Enllestit el feixuc treball, la gent del grup de Muixeranga de l'Ateneu de Bétera, ens  regala amb una exhibició d'un parell de figures acompanyades del so del timbal i la dolçaina. Ha estat un moment ple d'emoció.

Re-emprenem la marxa uns trams per pista i altres per estrets corriols, fins que fets uns vuit quilometres, arribem a una esplanada que es troba sota mateix del Castell de Serra, aquí ens desfem del pes de les motxilles i tal que si  d'un  grup de cabirols es tractes, grimpem els últims i costeruts metres que ens porten dalt les restes del castell. Aquí dalt bufa el vent de valent, aixi que cerquem un lloc que quedi mig arrecerat i el Policarp ens fa cinc cèntims de l'historia del castell. Escoltada l'explicació, fem un tomb per les restes i ja desgrimpem el rocallós tram fins que arribats altre cop a l'explanada, ens apliquem en l'agraït treball d'alleugerir de viandes les motxilles.

Fins aquí, la pluja ens ha respectat, ara ja comença a plovisquejar, aixi que enllestim amb mes presura de lo previst  l'assumpte gastronòmic i protegit-nos de l'aigua cada qui com millor pot, donem inici a la tornada sense mes dilacions, durant una bona estona caminem sota la pluja, unes estones mes calmada i altres amb mes força, per sort deixa de ploure i podem fer els últims quilometres amb mes tranquil·litat, fins que quan som a prop de un quart de cinc de la vesprada, arribem altre cop al punt de partida posant fi a la caminada.

La marxa ha transcorregut sense incidents i en tot moment hem gaudit de la col·laboració de la gent de Protecció Civil que amb els tot terreny sempre que ha estat possible han anat obrint i tancant el llarg reguitzell de gent. Ha estat un primer tast a la Serra Calderona, espero que no sigui l'ultim.