SANTA Mª DE MARTORELLES - MONTORNES

Divendres 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui la idea que porto, es anar fins a Montornès i de tornada, pujar a Sant Miquel, això si, mirant de trobar algun sender o corriol poc fressat. Agafo el cotxe i enfilo envers Santa Maria, aparco davant el viver del Castell de Sant Foix, començo a caminar en direcció a Can Girona fins arribar a la cruïlla de camins que es troba just abans d'arribar-hi, giro envers l'esquerra i agafo el Camí Antic de Martorelles, que passant a tocar Ca n'Oliveres, es va enfilant fins arribar al Coll Mercader, d'aquí estant, la vista que es te sobre part del Vallés i amb el Montseny

Montornès i com a telo de fons, els Cingles de Bertí

com a telo de fons, es digna de veure's. Ara el camí comença a davallar mentre passa entre camps de conreu, especialment de vinyes i algun tros de bosc que altre, fins anar a sortir a la zona urbana de Montornès no sense abans, passar a fregar per Cal Roca Umbert, masia de grans proporcions de finals segle XVIII, travesso l'avinguda

Cal Roca Umbert

de la Mare de Deu del Carme, a partir d'aquí el camí es asfaltat, arribo a l'església, el Camí Antic de Martorelles, comença aquí, de fet la rectoria, que hi es a tocar, porta el nº 3

Sant Sadurní de Montornès

Església de Sant Sadurní
Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162. L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es
conserva avui. El campanar, de planta quadrada, tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt,

gàrgola al campanar de Sant Sadurní

és d’aquesta època. Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc que contenia va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major va ser restaurat l’any 2000.
Montornès es formà a partir del segle XIX al voltant de l'església de San Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, comprenien l'antic terme del castell i la batllia de Montornès, anomenat posteriorment San Miquel.

Sant Sadurní de Montornès

Tenia la vana esperança de que al ser l'església parroquial, la trobaria oberta i podria completar la visita pel seu interior, però semble ser que els actes litúrgics son als vespres, així dons, la fotografio pels quatre cantons i un cop acabada la visita i d'acord a l'idea que portava em poso mirant a sant Miquel i intento esbrinar quin serà el millor camí, m'endinso per uns camps que hi ha entre Cal Roca Umbert i Can Sala fins anar a sortir al carrer de Mariana Pineda, carrer de terra

Castell de Sant Miquel vist de Montornes

que passa entre solars i horts i vaig a sortir a una pista asfaltada, la segueixo i després de caminar un bon tros, s'acaba davant la porta d'entrada a una finca particular, miro de resseguir el filat i vaig a sortir a un altre pista que també queda barrada per una porta de ferro, dono mitja volta i torno al Camí Antic de Martorelles, que vaig desfent fins arribar al Coll Mercader no sense fer un parell mes d'intents de trobar un corriol que pugi mes directe al Castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel, lo que queda de la torre de l'Homenatge

Castell de Sant Miquel
Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre

Castell de Sant Miquel, torre de l'Homentge

circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Com a curiositat, quant es van separar Montornès i Vallromanes, la delimitació dels termes municipals, va fer que el Castell quedes a una banda i la capella a l'altre, quant nomes restaven separats per un carrer.

Capella de sant Miquel, úniques restes en peus

Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.

Un cop dalt el coll dubto entre agafar la pista que porta al Castell o seguir envers Santa Maria, veien l'hora opto per lo segon, encara que en lloc d'agafar la pista que passa per Ca n'Oliveres, segueixo la que que em ve de front i que per la part alta de les vinyes de Ca n'Oliveres, va a sortir davant mateix d'on he deixat el cotxe a l'entrada del viver. quant vaig a pujar al cotxe, em ve al cap l'article del Toni Seuma parlant de la Font de Beu-i-Tapa i decideixo fer un tomb a veure si la

Font de Beu-i-Tapa

trobo, agafo la maquina i em dirigeixo enver Can Girona, abans d'arribar, giro cap la dreta pel camí que porta a Can Bernades, quant soc dessota mateix del Viver, em fico a la llera del torrent i vaig mirant fins que crec haver-la trobat per les indicacions del Toni, com ell mateix diu, una mica de treball treien terra li podria tornar part del seu antic aspecte, encara que a l'altre riba del torrent es veu treball de maquines excavadores i pel que semble, amb pocs miraments envers les

"treballs" al torrent sota el Castell de Sant Foix

restes del passat, ja que s'han emportat per davant part dels marges de pedra seca que confinaven el torrent. Ara ja si que torno al cotxe, l'agafo i cap a casa, dutxa fer el dinar, passar les dades al PC, dinar i cap a treballar. Han estat 6,600 Km i un desnivell de 216 m.

SORTIDA MARÇ 08-03-09 2ª part

Avui baixant de serveis socials on he anat a fer l'inscripcio per la caminada, en un panell informatiu de l'ajuntament, he vist un cartell on s'especificava una mica mes el recorregut que no pas en els díptics que s'han repartit. Semble que el recorregut serà el següent: Parc de Can Sunyer, Font de Can Roda, Font Sunyera, (parada per esmorzar) Font de Sant Domenec i el Ca, Font de la Teula, La Bassasa i la Font del ferro. Suposo que d'aquí ja tornarem cap a Martorelles, ens veiem el dia 8.

explanada davant la Font Sunyera

Font Sunyera

Segons el meus càlculs, fins a la Font del ferro son entre 4,800 i 5,000 m; la tornada dependrà de per on ens portin.

DE VALLROMANES A LA ROCA D'EN TONI

Dilluns, 6,15 h., sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui hem quedat amb el Jose de fer un tomb per la Serralada, així que avui, serà ell el que vingui a Martorelles a recollir-me, amb puntualitat britànica, a les 7,00 h. ens trobem davant la Masia Carranca, pujo al cotxe i per la carretera de la Roca ens dirigim envers Vallromanes, deixem el vehicle en un aparcament que hi ha una mica mes endavant de la plaça de l'Ajuntament i comencem a caminar per la Riera de Vallromanes, un pic fets uns 300 m; agafem un corriol que surt per la dreta i que voreja per l'esquerra el petit Turó de Can Matagalls, seguim la pista passant a fregar les masies de Can Maura, Can Genis Peret i Can Pau Carló, quant portem fets una mica mes de 2,5 qm. sortim al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, pista de terra que va resseguint la serralada a mitja vessant per la banda de llevant, inclòs avui un dilluns, la pista es molt transitada, sobre tot per tot terrenys, passem pel Coll de Can Gorguí i anem pujant lentament, quant portem uns 4 qms,

font "sense nom" a prop del mirador de la Cornisa

trobem una font a la banda esquerra del camí de la qual no se el nom, raja e inclús han fet una petita bassa que recull l'aigua que hi surt, suposo que per que els animalons, puguin beure. Arribem al Mirador de la Cornisa, on una plataforma de fusta permet tenir una bona visió de bona part del litoral del Garraf fins al Maresme per una part i de les cadenes muntanyoses de la serralada litoral i prelitoral, avui el dia esta emboirat i mes que veure's, s'entreveuen les coses així

Mirador de la Cornisa

que passo de fer fotos. Seguim la pista i després de deixar per la dreta el corriol que segueix les marques del Meridià Verd en el seu camí a trobar el Mediterrani, agafem un trencall que ens porta a trobar Les Planes de Sant Mateu i evidentment, l'ermita del mateix nom.

Ermita de Sant Mateu:
Està situada al cim del turó de Sant Mateu, la capella està documentada des de l'any 993. En una visita pastoral de 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità, on va néixer l´insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l´Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).
Per la diada de Sant Mateu, al voltant del 21 de setembre, s'hi fa un tradicional aplec sardanista.

Com aquest bonic lloc ja el tinc visitat mes d'un cop, no pensava avui fer fotos, però em trobo que amb els dies que ja fa de la ventada, a dia d'avui encara trobem un dels xiprers que com a fidels guardians custodiaven l'escalinata de l'ermita, abatut barrant el pas a l'ermita, pel que semble l'idea, es tornar a aixecar-lo, ja que han fer mes gran el forat que varen deixar les arrels, però com es demorin gaire.........

efectes del vendaval a Sant Mateu

Un cop feta la visita continuem la caminada i per un corriol, anem a retrobar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, que seguim en direcció a la Creu d'en Boquet, on arribem quant portem poc mes de 7 qm; el punt d'informació esta tancat, nomes obren diumenges i festius, així que seguim el camí seguint les marques que porten a La Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet on arribem en poc menys de 1000 m.

Dolmen de Can Boquet, o Roca d'en Toni

La Roca d'en Toni
Aquest monument funerari, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, mol a prop de l’ermita de Sant Salvador de can Boquet.
La Roca d’en Toni, excavar per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el menhir de cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca.
La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal·lúrgia del coure i altres metalls mal·leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col·lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dólmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important.
L’any 1904, Francesc Carreras Candi ja parlava del dolmen: “Se’l coneix en la contrada per la Roca d’en Toni, i és tan complet, està situat en un lloc tan visible i crida l’atenció de tal manera dels pagesos d’aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui".

A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, com enfilant-se cap el turó de Rompons, podem veure una altra mostra d'antigues cultures, aquest cop de l'alta edat mitjana. Es tracta de set tombes medievals bastides amb lloses de granit, que es varen trobar per casualitat mentre llauraven els camps que hi han a

sepultures medievals al Coll de Rompons

tocar, no se si serà un sacrilegi, però ja tenim gana, així que ens enfilem una mica mes cap el Turó i ens assentem a donar comte de les viandes que portem, un cop descansats i avituallats, agafem un camí que surt envers la dreta, un cop portem uns 600 m. ens adonem que si seguim, igual sortim a Mataró, així que donem mitja volta i tornem a La Roca d'en Toni, un cop aquí, agafem el camí que porta cap a cal Senyor,

cavall a la hipica de Cal Senyor que ens ve a saludar.......ajudat per una mica de menjar

restaurant e hípica, seguim la pista que ens porta al Mal Pas, cruïlla de camins, d'on surt el camí que porta a la Font Freda, nosaltres agafem el de mes a la dreta i passem pel davant de Can Garrimbau, i Can Vidrier, ara sortim a una altre pista que seguim envers l'a dreta acompanyats una estona pel so de un petit torrent, arribats davant del Moli d'en Cuquet, travessem el torrent per un petit pont de pedra i anem

petit pont de pedra de camí a Vallromanes

seguin la pista que passa'n pel Coll de Forns ens va apropant a Vallromanes, on entrem pel bonic tros de la Riera de Vallromanes flanquejat per una filera de plàtans d'ombra, arribem on hem deixat el cotxe, l'agafem, i ja ens dirigim cap Martorelles on em deixa no sense emplaçar-nos per una propera sortida.

La sortida ha estat be, però crec que la zona te moltes mes coses per veure, lo que vol dir que tornaré i possiblement no tardi gaire.

SORTIDA MARÇ 08-03-09

Com ja varem comentar en la ultima sortida, aquest mes de març no hi haurà sortida organitzada per la Associació Progressista de Dones, donat que amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora i com cada any, l'Ajuntament de Martorelles, es qui l'organitza, dies enrere, els hi vaig enviar una sol·licitud de dades respecte a la sortida, així que copio les dades que em varen enviar

Bon dia, referent a la seva consulta sobre la caminada del dia 8 de març per les fonts

Lloc de sortida: parc de Can Sunyer
Hora: 9.30
Inscripcions Oficines de l'Ajuntament i Serveis Socials
Es donarà esmorzar

Organitza: Regidoria de Medi Ambient
Col·labora: ADF la Conreria

Salutacions,

Avui, he vist que també les havien penjat a la web municipal