SANT PERE DE REIXAC-FONT DELS CAÇADORS-FONT DELS AVELLANERS

Divendres, 6,45 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, l'idea es completar la part de la sortida que em va quedar pendent el dilluns, o sigui, arribar-me a Sant Pere de Reixac, així que agafo el cotxe, i em dirigeixo a trobar la Carretera de Sant Adrià, enfilo cap a Montcada i arribat davant de la Masia de Reixac aparco el vehicle, agafo el camí que passa entre la

restaurant Masia de Reixac

masia i les pistes de tennis, semble que aquí, també han habilitat un tros de bosc per jugar als soldadets......s'esta posant de moda això, segueixo pel camí de Can Fabregas, fins que veig un corriol que em ve a trobar per l'esquerra......no m'hi puc resistir, l'agafo, es va fent cada cop mes estret, tinc que anar apartant la brolla, surto on estan fent una neteja del sotabosc, aixo em permet seguir pujant fins que quant soc casi dalt del Turó del valent, el cami es torna pista ample i ja

Sant Pere de Reixac

diviso el campanar de Sant Pere. Surto al camí de Sant Pere de Reixac, giro envers l'esquerra i en uns 200 m. ja estic davant de la església de Sant Pere de Reixac, la visito amb tranquil·litat, com assaborint-la, feia temps que volia estar aquí,

Sant Pere de Reixac

Conjunt de gran interès històric, artístic i cultural.
Sant Pere de Reixac està situat al costat esquerre del riu Besós, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud, que li permeten gaudir d’una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès.
Església romànica: Dues naus orientades mes o menys de llevant a ponent.
La part més antiga s. X, està rematada per un absis circular amb planta de ferradura.
L’altre nau del s. XII, és més gran i l’altar està dedicat a Sant Pere. Aquí es troba la porta d’entrada,

Atri i porta d'entrada

que és d’arc de mig punt, dovellada i adornada per una senzilla motllura.
Campanar: Adossat a la nau principal, la base s’emprava com a sagristia. És
de planta quadrada que es converteix en octogonal. Té quatre obertures d’arc de mig
punt. La seva construcció correspon als ss. XI-XII, encara que queden les reste a la
base d’una construcció anterior.

Campanar

Cementiri: Situat al costat del campanar, la reixa d’entrada té incidències gòtiques.
Casa de religioses: Adossada a l’església, està adornada amb una finestra gòtica.
Assentament medieval de Reixac: Al camí apareixen una sèrie d’habitacions
excavades a la roca, que fan pensar en un nucli de població format per quatre cases
que configurarien l’antic poble de Sant Pere al llarg dels ss. X i XI.

entrada al cementiri adosat

Dades històriques: La història d’aquest indret, està documentada des de temps antic. Fou el poble i l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, ja esmentada al s. X (963), pertanyè al
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i de Sant Cugat del Vallès.

La primitiva església fou cremada durant la guerra dels Segadors i refeta l’any 1676, no respectant l’original romànic.

Al s. XVIII, fou desvinculada de Sant Jeroni de la Murtra.

El Nomenclàtor de 1860 la descriu com Església parroquial.

L’any 1867, va ésser annexada a Santa Engràcia de Montcada.

Cremada durant la Guerra Civil, fou restaurada posteriorment.

Feta la visita torno pel camí que he dut al arribar, però en lloc de agafar el corriol, segueixo uns metres endavant fins que en una cruïlla trobo els indicadors de les fonts del Caçadors i dels Avellaners, segueixo la direcció que indiquen, es una pista de terra, però ample i semble que fa poc que has desbrossat els marges, lo que dona una sensació mes gran de amplitud, a l'estiu deu ésser dur amb el sol caient de ple, quant porto uns 1000 m. mes o menys, en un petit entrant que fa el camí per la dreta, trobo la Font dels Caçadors, paro una estona, foto per la

Font dels Caçadors

posteritat i a seguir camí, als pocs metres, la pista fa un revolt tancat al passar pel davant de una antiga pedrera fora d'us, uns metres mes endavant i després de passar per un gran roure trobo el corriol que estret i mig amagat va fent baixada cap el Torrent de Reixac i que surt al costat mateix de la Font dels Avellaners, es

Font dels Avellaners

un lloc .....no se com dir-ho, millor ho lleixiu al bloc del Toni Seuma que crec ho descriu perfectament, http://labrolla.blogspot.com/search?q=font+del+avellaners s'hi esta be, el lloc es acollidor, així que m'hi demoro una bona estona, dono per acabada la visita i creua'n el torrent, segueixo lo

voltans de la font amb influencies gaudinianes

que sembla la continuació del corriol que he portat al baixar, al cap d'una estona, el corriol surt a la pista que he portat de anada, desfaig camí i torno a Sant Pere de Reixac un cop allí en lloc de tornar pel mateix corriol que he portat de pujada, agafo el camí de l'església de Sant Pere que després de passar per davant de Can Fontanet de Baix i per Ca l'Alcalde, va a sortir a la masia de Reixac pel canto

Sant Jordi mata'n el Drac, punt i final de la sortida

contrari a per on he començat la caminada. Agafo el cotxe, cap a casa, dutxa, passar les dades al PC, menjar i a treballar, a estat una caminada curta però agradable.

Sant Pere de Reixac fes clic a la foto i les veuras totes

MARTORELLES-LES MALESES-PUIG CASTELLAR-MARTORELLES

Dilluns, 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, tenia previst fer un recorregut que passant per Les Maleses, baixes a Sant Pere de Reixac, agafo els trastos i surto al carrer, ja casi per inèrcia, vaig a buscar el Torrent de Can Sunyer, el creuo, com aquest tram ja esta mes que detallat, l'obviaré, travesso Sant Fost fins anar a espetegar al Camí de la Església Vella, un cop aquí segueixo l'itinerari que porta a la Font del Castanyers, arribant al Mas Llombart, agafo la pista asfaltada que puja cap Els Castanyers, uns 100 m. després de haver deixat a l'esquerra el tros del Camí dels Castanyers que puja cap La Conreria, agafo un corriol mig amagat que s'enfila envers l'esquerra i que s'endinsa a la zona boscosa de la Selva del Vallés, el corriol va agafant alçada, encara que diria que amb mes suavitat que per la pista ample que s'agafa normalment per pujar a Les Maleses, quant porto uns 15 minuts em trobo en una bifurcació de camins, se que el de la dreta em portara dalt el Coll de Lliça, però provo d'endinsar-me al altre, un cop fets uns 100/150 m. veig que es va separant massa de lo que crec es el correcte, així que desfaig el tram fet i segueixo pel corriol que abans he descartat, uns 500 m. mes endavant, trobo la bifurcació que porta a la Font de la Guineu, però l'obvio i segueixo pujant fins que arribo al Coll, m'endinso

Les Maleses, poblat ibèric

al corriol que porta a Les Maleses, un cop arribat al poblat, m'ompli els ulls amb les vistes i els pulmons amb l'aire que aquí dalt es respira.

Veig allà baix la silueta de Sant Pere de Reixac, però en girar una mica la vista, em trobo amb la silueta del Puig Castellar i com en altres ocasions, em sento

Sant Pere de Reixac

identificat amb aquells avantpassats i se'm passa pel cap lo que deuria ser anar de un poblat a l'altre, així que canvi de plans, i a cercar la forma de arribar al Puig Castellar.

Puig Castellar (poblat ibèric)

Agafo un corriol que semble portar la direcció adequada, però quant porto fets uns 400 m. va a topar amb el filat que com a mida de precaució, rodeja lo que havia estat una cantera i que ara, semble estar en fase de recuperació, giro envers l'esquerra i vaig resseguint el filat durant uns metres, el corriol, deixa el filat

cantera de Piedras y Derivados (en fase de recuperació)

i va a sortir al Camí de la Carrerada que coincideix amb el GR-92, davant mateix d'on vaig a sortir, un corriol surt de baixada i un pal indicador diu que va a trobar la Font de l'Amigó, be, avui no anava de fonts........però no em puc resistir, així que m'endinso i cap abaix que fa baixada, el corriol esta arreglat, amb esglaons de fusta de tant en tant, llàstima que les rodes de les bicicletes no ho respectant gaire, arribo a la font, el lloc esta cuidat, amb bancs fets de pedra

Font de l'Amigó

i ciment, de la font, raja aigua, nomes un però......els pocs arbres que hi ha, son caducifolis i el lloc esta massa exposat, suposo que quant tinguin fulles, serà un altre cosa.
Aprofitant la tranquil·litat del lloc, i la comoditat dels bancs, aprofito i faig un most acompanyat pel murmuri de la font, un cop llest, enfilo el corriol cap amunt a sortir altre cop al GR-92 que agafo en sentit al Coll de la Vallençana, arribat allí, travesso la carretera BV-5011 de Badalona a Montcada, a partir d'aquí la pista es asfaltada, per lo que quant trobo un corriol que m'evita trepitjar asfalt, l'agafo, vaig seguint el sender fins que aquest, arriba a on surt el corriol que puja al Turó de Sant Onofre, salvo els aproximadament 20 m. de desnivell i arribo

ermita de Sant Onofre

dalt el turó, visito l'ermita, d'aquí estant, la vista sobre Badalona i Santa Coloma es magnifica, com també sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Per un moment

monestir de Sant Jeroni de la Murtra

estic temptat de baixar-hi, però com no el podria visitar i per fora ja el tinc fotografiat, ho deixo estar i enfilo cap l'ermita de Sant Climent, hi arribo per un corriol abrupte, un cop dalt el ritual de rigor, fotos i seguir camí, poc abans

ermita de Sant Climent

d'arribar al Puig Castellar, trobo un indicador que senyala un corriol que porta a La Cova de en Genis, un enterrament neolític que aprofitava una cavitat natural, lògicament hi faig cap.

Cova de en Genis (dolmen natural)

Un cop visitat el "dolmen" ja ara si que enfilo cap al Puig Castellar, hi arribo, primera sorpresa, esta ben cuidat i una persona atent als visitans.........SENSE COBRAR, que dir del lloc..........millor deixo la feina a la Vikipedia

entrada al Puig Castellar

El Poblat Ibèric del Puig Castellar
El poblat ibèric s'ubica al cim del Puig Castellar (o Turó del Pollo), de 302 m d'altitud. Es tracta de les restes d'un llogarret d'una tribu laietana, fundada als volts del segle VI aC i que va perdurar fins els segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.

carrer del poblat del Puig Castellar

El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa.

L'estructura del poblat és el·líptica, amb tres carrers longitudinals i una superfície d'uns 4000 m2, la qual cosa s'estimava uns trenta edificis i una població d'uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.

restes Puig Castellar

El poblat va ser redescobert el 1902 per Ferran de Sagarra, el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l'Institut d'Estudis Catalans. L’any 1917, cedí a l’Institut d’Estudis Catalans la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, que durant els estius dels anys 1904 i 1906 n’havia pagat els treballs d’excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. Els treballs van ser continuats per Serra-Ràfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar. Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al Museu Torre Balldovina.

Nomes agregar que el lloc esta ben conservar, semble que cada estiu si fan treballs de manteniment i excavació, s'ha

reconstrucció de l'interior de una casa

reconstruït una casa per poder-se fer una idea de com vivien, un cop feta la visita torno enrera uns quant metres i agafo el GR-92 que vorejant l'urbanitzacio de La Vallençana els primers metres, despres va davallant de forma suau i mes o menys en paralel al Torrent de la Vallençana fins anar a sortir al riu Besos on el torrent deixa anar les seues aigues a l'alçada de la depuradora de Montada, ara ja es cuestio de anar reseguint el riu aigues amunt fins arribar a la zona industrial de Can Calet a Sant Fost, i d'aqui per la part urbana de la Carretera de la Roca, fins al torrent de Can sunyer i ja a casa, ha estat un mati dur e intens, pero satisfactori.

Martorelles-Les Maleses-Puig Castellar fes clic a la foto i les veuras totes

MATI DE DIUMENGE A GALLECS

Diumenge, ens llevem no gaire aviat, fem un petit desdejuni i ens llencem al carrer, ahir, em van "obligar" a prendre un bany de multituds, varem anar a fer un tomb pel Mercat Fira de Bellcaire, vaja, als encants

Mercat Fira de Bellcaire

de la Plaça Les Glories a BCN, i mai millor dit lo de bany....va haver moments en que et senties com submergit en un mar humà, així que avui, tocava quelcom mes tranquil i relaxat, agafem el cotxe, fem gasoil i ens dirigim cap a Mollet, a trobar el carrer de Nicaragua, aparquem i passem per sota l'autopista per la passera que hi ha al final del carrer de Gallecs, nomes passar el pont, girem envers la dreta i pel camí que va paral·lel a l'autopista, anem a sortir al Camí de Sant Valerià, camí

Camí de Sant Valerià, arribant a Can Consol

carener que semble com la frontera natural entre Mollet i Parets anem fent camí fins que un cop passat Can Consol, trobem per la dreta la pista que passant per davant de la Torre Malla, va a sortit a Parets, hi fem cap, arribem a la Torre Malla, i al seu safareig.

La Torre d'en Malla

Torre d'en Malla:
S’han trobat restes possiblement romanes al seu terme. Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l’encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i la secundària, l’explotació agrícola, adjudicada a un general retirat del exèrcit romà.

Font de La Torre d'en Malla

Una de les llegendes explica que la Torre Malla va ser residencia d’un moro, molt ric i poderós.

Safareig de La Torre d'en Malla

Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L’edificació actual, per la seva estructura, correspon a l’època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, amb la presència d’un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el seu nom actual. En l'actualitat, esta habitada i en plena producció

Torre d'en Malla vista del Safareig

Un cop feta la visita, desfem l'ultim tram fet i a l'arribar al Camí de Sant Valerià seguim la pista que portem que entre camps de conreu i algun tros de bosc, i després de passar pel davant de Can Jornet i creuar la carretera BV-5154, va a sortir davant mateix de Can Salvi, un altre de les masies que mantenen la producció agrícola a Gallecs, ara girem envers l'esquerra i anem resseguint la Riera de Can Salvi que com casi sempre baixa seca, encara que la mica de bosc de ribera que resta, fa el tram

restes de aqüeducte a la Riera de Can Salvi

sigui encisador, sortim a la pista principal de Gallecs que en tot moment va paral·lela al Torrent de Gallecs o Riera Caganell, aquí girem en sentit Mollet i després de passar per la zona d'horts, arribem a la Bassa de Can Benito, zona humida creada artificialment que recull les aigües de la riera abans que aquesta, passant

Bassa de Can Benito

per sota l'autopista creuï tot Mollet soterrada fins que a l'alçada del Camí de Can Prats torni a la superfície abans d'entregar el seu caudal al Besos. Passada la Bassa creuem la riera pel petit pont de fusta i seguim paral·lels a l'autopista fins arribar al pont, sortim al carrer Nicaragua, agafem el cotxe i cap Martorelles

petit pont al Torrent Caganell o Riera de Gallecs

Han estat un poc mes de 5,5 km de passeig tranquil, encara que acostumat a sortir entre setmana, en alguns moments em creia estar caminat per la Rambla de Mollet.

Gallecs, Torre d'en Malla feu clic a la foto i les veureu totes

PASSEJADA PELS ENCONTORNS DE MARTORELLES

Divendres 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno mentre penso on anar avui, no he fet cap pla encara, a la fi, decideixo de fer una passejada pels encontorns sense objectiu concret, surto de casa i pel carrer de la Primavera vaig a buscar la Ronda Nord, d'allí, baixo a la llera del Torrent de Can Sunyer que agafo en direcció al Parc de Can Sunyer, un cop allí, travesso el carrer de la Timba i continuo resseguint el torrent fins arribar a la Font de Can Roda, un cop a la font, ja enfilo cap amunt a cercar la carretera de Santa Maria, que agafo en sentit muntanya fins que arribo a la Travessera de Can

Santa Mª de Martorelles

Girona, pujo per aquesta i al sortir al Camí de Can Girona, en lloc de seguir per aquest, agafo el Camí del Fondo, no havia passat mai per aquesta part, vaig seguint el sender i just al costat de lo que crec son les bodegues del Marques D'Alella, trobo una font que per lo que va comentar el Toni Seuma, deu ésser la Font de can Matons, i tal com va dir ell, deixa anar un bon doll d'aigua que per sota el

Font de Can Matons

sender, va a parar directament al torrent, segueixo endavant fins que trobo un encreuament de camins, agafo el de la dreta que sembla baixar cap el torrent i la zona de horts, vaig fent via entre horts, vinyes, bosc de ribera i algun que altre

horts zona Camí del Fondo

rodal de bosc mediterrani fins que em trobo que el camí no te sortida, giro cap i desfaig el tros fet fins arribar a l'encreuament, ara segueixo el camí descartar i que ara es va obrint pas entre trossos de bosc fins que va a sortir a una zona molt fresada diria que per la practica de moto cros per l'estat en que es troba. Em trobo

camins de Santa Mª de Martorelles

davant de Can Bernades i segueixo el corriol que porta cap a Can Girona, abans de començar la pujada que vorejant Can Girona porta al camí de Can barbeta, m'endinso per les zones de lleure i dono una volta, m'assec un moment i ja descansat, enfilo la pujada un cop dalt giro envers l'esquerra, passo pel davant del viver i quant surto ja a la part asfaltada, miro el rellotge, encara es aviat per anar cap a casa, així que en lloc de agafar el Camí de Can Girona de baixada, agafo un corriol que per damunt de les ultimes cases del carrer, s'endinsa al bosc de can Oliveres primer va de pujada amb algun tram un pic costerut, fins que surt a una pista mes ample que ja fent siga

vinyes Marques D'Alella

sagues i en suau davallada, va a sortir a les vinyes del Marques D'Alella, ara ja si agafo el Camí de can Girona, surto a la carretera de Santa Maria, i pel carrer de la Vinya del Calet torno a fer cap al torrent a l'alçada de la Font de Can Roda, vaig resseguint la petita sèquia que a partir de Can Roda, va paral·lela al torrent fins que es perd. Ara ja desfaig el camí de l'anada i arribat a casa, dutxa menjar i a treballar.

passeig entre plàtans Torrent Can Sunyer