Pàgines

dijous, 22 de desembre del 2011

COSTUMS NADALENQUES, EL CAGANER

El Caganer és una de les figures més populars dels pessebres nadalencs, sovint amagada en un racó, on fa les seves necessitats a l'aire lliure i amb tota la calma del món. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, té un posat que fa riure menuts i grans.
'Cagador', 'home que caga', 'home que fa les seves feines': també amb aquests noms es coneix aquest personatge, que a vegades es representa, així mateix, fumant amb pipa, que li dóna un aire parsimoniós, desentès dels esdeveniments que l'envolten.
L'origen de la tradició del Caganer, arrelada sobretot al Principat, sembla que se situa al tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era pas exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen i romanços que s'hi refereixen.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Fora del Principat, el caganer també apareix al pessebre d'alguns altres indrets. És el cas de Múrcia, on en diuen 'cagón'; dels 'cagão' o 'caganeiro' de Portugal, i del 'cacone' de Nàpols. A Catalunya Nord, a Bèlgica i a països com Puerto Rico, Mèxic i Bolívia, el Caganer és també una figura popular, encara que no surti a les escenificacions del naixement de Jesús.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, car el Caganer trenca la dolçor i el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que aquest homenet és, de fet, una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes...

El personatge del Caganer ha variat amb el temps. Abans era habitual de representar-lo únicament com un pagès, fet ben comprensible, si pensem que fins ben entrat el segle XIX la majoria de gent es dedicava a la pagesia. Però avui les coses són diferents. Si feu un tomb per alguna de les moltes fires nadalenques de Santa Llúcia, veureu que, de caganers, n'hi ha de tota mena i manera: n'hi ha que van vestits de futbolista (preferentment del Barça o de l'Espanyol); n’hi ha que figuren personatges populars, d'ací o de fora, (Shakira per exemple......) o fins tot polítics.

Si heu tingut la santa paciència d'arribar fins aquí, potser us preguntareu el motiu d'aquesta dissertació, si tireu una mica enrere i llegiu lo destacat, us adonareu que es simplement la meva personal, irònica i sincera manera de desitjar que el any vinent us sigui lo mes favorable possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada