Pàgines

dissabte, 28 de març del 2009

SANT MARTI DE CENTELLES-SANT QUIRZE DE SAFAJA

Dissabte, 7,00h. Em llevo, feia temps que l'Antonio Mora Verges del bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com/ m'havia convidat a fer una sortida amb ells, però normalment ells, surten el dissabtes i jo, o treballo o baixem a València, per lo qual no havia pogut fer realitat la invitació, avui per fi havia arribat el dia...........i al llevar-me, veig que esta plovisquejant, em mentalitzo de que això no es obstacle i després de un petit desdejuni, agafo els trastets i surto de casa, havíem quedat a tres quarts de nou a la Fonda Safaja, de la població de Sant Quirze de Safaja, arribo una mica abans de l'hora i trobo que ja esta allí la Irene Tironi, que ve de Sant Bartomeu del Grau,
campanar de Sant Quirze Safaja
Quant portem una estona xerrant, arriba la resta de la gent, la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antonio Mora Vergés el Santiago Moya i l’Antoni Uriz. Un cop fetes les presentacions dons no coneixia a cap, agafem dos dels cotxes i ens dirigim cap a Sant Martí de Centelles, arribats que hi som, aparquem i ja comencem la caminada quant son les 09,28 h. agafem el Camí del Castell de Centelles, que en aproximadament un 1 km. ens porta fins el castell, per un corriol amb trams no gaire recomanables per gent que pateixi vertigen.
Camí del Castell de Centelles
Castell de Centelles. També conegut per castell de Sant Martí (doncs abans de denominar-se la població Centelles es deia Sant Martí de Centelles) i posteriorment de Sant Esteve fins al segle XIII que va passar a dir-se com en l'actualitat.
Es localitza en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble.
Castell de Centelles
Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles i d'edificacions dividits en dues altures, el castell superior del segle XII i l'inferior dels segles XIII al XVI. També correspon a aquesta època que es té constància de la Vila Danielis, situada on en l'actualitat es troba la parròquia de Sant Pere de Valldeneu.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles, força malmès. Tot i això les restes denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació. Les vistes a tot el voltant són esplèndides. Les restes de l'església dedicada a St. Esteve, primer, i a Santa Maria, després, son força rellevants. L'espai on s'assenta aquesta edificació, al cim de la muntanya, és gran, i es circula amb comoditat. Lliurament accessible si trobem la porta oberta.

Castell de Centelles
No ens hi aturem massa estona tot i el lloc s'ho val, continuem per un corriol que en uns 500 m. ens porta fins el Pla de Batall on ja agafem el Cami de Barnils, pista ample i fresada, seguin la pista passem pel Pla Llestenc, per la Casa del Fabregar antiga i gran masia que segons l'Antonio Mora, deu el seu nom a que en temps passats, havien compaginat les feines del camp amb les de ferrers, seguim endavant i quant portem poc mes de 4 km. arribem a l'ermita de La Mare de Deu del Roser de Barnils que es troba dalt un petit turo a tocar del Mas Barnils, gran masia reconvertida en casa de Turisme Rural.
ermita de La Mare de Deu del Roser de Barnils
Quan son ja casi les 11,00 hores i aprofitant que no plovisquejava, decidim fer un petit avituallament aprofitant uns murs de pedra que envolten la ermita,  un cop acabat, continuem la ruta pel mateix Camí de Barnils fins que quant portem 5,5 km. agafem el Camí del Bosc que en ve a trobar per la dreta, aquest Camí, ens porta en uns 2 km. fins la Casa del Bosc gran complex agropecuari amb petita capella annexe, com la pluja va a mes, ens aixopluguem un moment per posar-nos les capelines.
part de la Casa del Bosc amb la capella annexe
Seguim la ruta per una pista que va a trobar el Torrent del Bosc que ja, anem resseguint fins que quant portem 9 km. aproximadament, agafem un corriol que ens porta fins el Moli Nou, restes d'un antic moli que aprofitava les aigües del torrent així com les del Torrent de Castellcir que aquí, ajunten els seus cabdals per donar naixement al riu Tenes
petit salt d'aigua i gorg al Tenes, a tocar del Moli Nou
visitat el moli, desfem el tram ce corriol i ens reincorporem a la pista que portàvem, l'agafem en sentit Sant Quirze i quant ja portem fets una mica mes de 11 km. ja trobem la cua de l'Embassament de Sant Quirze de Safaja i el Parc de l'aigua que si troba annexe, l’aigua reposada i els arbres de ribera el converteixen en un agradable racó.
embassament de Sant Quirze de Safaja i Parc del Aigua
 Seguim endavant i ja arribem davant de la Fonda Safaja on em deixat dos dels cotxes aquest mati, el Antonio Mora, la Irene i jo agafem un dels cotxes i anem a Sant Martí de Centelles a buscar els altres dos, un pic aquí, la Irene ja agafa el seu i posa rumb a Sant Bartomeu del Grau, l'Antonio va a Sant Quirze a recollir als altres i jo, també poso rumb a Martorelles donant per acabat un mati de dissabte agradable i ben aprofitat malgrat la pluja.

Sant Marti de Centelles


Powered by Wikiloc

3 comentaris:

  1. Francesc;

    Això de posar notes sempre és una injusticia.

    Només s'arriba fins a EXCEL·LENT !!!

    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Hola Francesc,

    El relat exquisit,les dispositives una maravella.Felicitats per aquest treball tant ben fet.

    A reveure!

    Feliu Añaños i Masllovet

    ResponElimina
  3. Hola.

    Tinc un bloc sobre els Cingles de Bertí i m'ha agradat molt trobar aquesta ruta. Es tracta d'una zona que no conec massa encara i la setmana passada vaig començar a mirar que això no sigui així, ja que vaig estar a l'ermita de Barnils que esmenteu.

    Subscric plenament el que he llegit en els comentari anteriors.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina