Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada:Punt d'informació de la Fageda d'en Jordà
Caminants: Salva i Francesc
Data: 07-11-2011
Hora d'inici caminada: 08:50:58
Hora d'arribada:15:33:26
Duració: 06:42:28
Alçada punt de sortida: 562 m
Alçada mínima assolida:560 m
Alçada Màxima assolida: 882 m
Guany:319 m
Desnivell màxim322 m
Ascensió acumulada:722 m
Descens acumulat: 712 m
Distancia recorreguda: 15.43 Km
Velocitat mitjana:2.3 Km/h (sense descomptar parades |
| antigues graveres del Volcà Croscat |
 |
| monument a Joan Maragall a la Fageda d'en Jorda |
La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
 |
| Fageda d'en Jordà amb els seus característics Tossols |
Es troba a la comarca de la Garrotxa, dins el municipi de Santa Pau, i amb una altitut aproximada de 550 msnm. te a prop el coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i pel pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.
 |
| instal·lacions de la Cooperativa La Fageda |
Cooperativa La Fageda Al mig de la fageda s'hi troben les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 70% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.
 | |||||||||
| Cooperativa La Fageda |
 |
| Sant Miquel Sacot |
Sant Miquel Sacot és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya). És a uns 640 msnm. És una església romànica reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic. Durant el segle XVIII, era possessió del Monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa.
 |
| Sant Miquel Sacot, interior |
Castell de Colltort. Castell roquer, en ruïnes, de la vall d'Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort (845 m alt.), a l'extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s'obre el coll Tort (825 m alt.), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort. El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro.
 |
| restes del Castell de Colltort |
El castell fou escenari de les revoltes remences per alliberar-se dels mal usos i servituds fins que en el segle XV la sentencia arbitral de Guadalupe arbitrada per Ferran el Catòlic, posa fi al conflicte en lo que es va anomenar la "Pau Remença" alliberant als pagesos dels mal usos i servituds.
La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles.
L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.
La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles.
L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.
 |
| Santa Pau vist del Castell de Colltort estant |
Volcà Santa Margarida. El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.
És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.
Volcà del Croscat. El volcà del Croscat es troba al bell mig del Parc Natural, entre Santa Pau i Olot. S'hi accedeix des de l'àrea de Santa Margarida al quilòmetre 6 de la carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau i després a peu s'ha de seguir la senyalització de l'itinerari 15 fins arribar a les grederes del Croscat.
 |
| ermita romànica de Santa Margarida dins el crater del volcà del mateix nom |
 |
| baixada del volcà Santa Margarida |
 |
| ferida deguda a l'antiga explotació de gredes al volcà |
El Croscat s'aixeca davant el pla de Massandell entre el volcà de Santa Margarida (al sud), el Puig Martinyà (a l'est) i el Pujalós (al nord).
Dimensions: Base lleugerament ovalada amb eixos màxims de 850 per 1300 m. Superfície de la base: 101 ha. Alçària relativa: 156 m. Mides del cràter: 600 metres de llargada per 350 d'amplada.
El volcà és el resultat d'una única erupció de curta durada que va constar de dues activitats eruptives: la primera explosiva de tipus estrombolià, que va generar el con volcànic i la segona efusiva que va originar la colada de lava.
Presenta un edifici cònic lleugerament estirat cap l'est amb un cràter esvorellat, a l'oest i en forma de ferradura. Es troba envoltat de petits cons secundaris, el més jove dels quals, el turó de la Pomareda, és l'únic que va emetre una petita colada de lava.
La colada de lava s'estén a l'oest seguint el pendent al llarg de 6 km fins a Olot. En el tram més oriental de la colada hi creix la Fageda d'en Jordà.
 |
| rodals del Croscat |
El con volcànic es troba tot cobert de vegetació amb excepció de l'àrea excavada en el flanc nord, resultat d'una antiga explotació minera. Els impactes generats al seu voltant, l'explotació minera i la localització d'un abocador, van servir de detonant de mobilitzacions que provocaren la protecció de la zona volcànica.
 |
| búfal petrificat o caprici de la naturalesa, Croscat |
Quina sortida més maca, Francesc. La Fageda d'en Jordà es preciosa i en aquest temps encara més-
ResponEliminaAntonio
Punyeterus, heu sabut escollir una bona època per caminar per la Fageda d'en Jordà, pot ser encara estan verdes les fulles, una setmana més i hagúessiu gaudit de l'espectacle de les fulles de faig de colors.
ResponEliminaLa Coop La Fageda: una visita molt maca, recomanable a tothom.