divendres, 6 de novembre de 2015

VENTISQUEROS, CALERAS I CORRALS, Les Alcubles, Els Serrans, País Valencià

Lloc inici caminada: Font de Sant Isidre, Les Alcubles, Els Serrans
Caminants: Paqui, Pepe, Miguel Angel, Felix i Francesc
Data: 06-11-2015
Hora d’inici caminada:07:48:23
Hora d’arribada: 14:46:19
Duració: 06:57:56
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 1123 m
Desnivell màxim: 362 m
Ascensió acumulada: 455 m
Descens acumulat: 488 m
Guany: 353 m
Distancia recorreguda: 13365 m
Velocitat mitjana: 1.9 km/h (sense descomptar parades).

el grup, menys el Pepe al vertex de La Cumbre,
La setmana passada i seguint les indicacions del Miguel Angel vaig posar al grup del WhatsApp que cercava gent per a eixir a caminar entre setmana, el mateix Miguel Angel, La Paqui que ja m'ho havia comentat algun colp i el Pepe el Coto entre altres digueren que estaven interessats si féiem coincidir agendes. Després de què si dilluns, que si dijous, etc. trobem que dilluns 2 ens va bé a quasi tots, quedem així a expenses de allò que faça l'oratge, ja que es preveuen fortes pluges en la comunitat.

primers passos
Diumenge veient les previsions decidim posposar-lo i amb bon criteri, ja que de matinada cau una impressionant tromba d'aigua. Ni dimarts ni dimecres puc eixir, propose dijous o divendres, a la fi fixem Divendres com a dia, 07:00 com a hora de trobada i davant de la policia com a punt. Dijous Pepe em comenta que Félix s'apunta i que anirem en el seu vehicle que és un poquet més ample. Divendres a l'hora prevista estem tots al lloc, pugem al vehicle i ens dirigim a trobar la CV-35.

per ací passaven moltes vies pecuàries, per aixo tants corrals
El xofer decideix que anirem per Casinos, creuem el poble i per la CV-245 arriben a la rotonda de l'Aljub Blanc on de tornada, agarrarem la CV-339 direcció Llíria. Continuant per la CV-245 arribem a Les Alcubles i anem a trobar la Font de Sant Isidre, ja quasi als afores del poble en direcció a Villar del Arzobispo, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada quan falten uns dotze minuts per a les huit. Per pista asfaltada passem pel cementeri, l'Eco Parc i un poquet més endavant i a tocar de la Font de Santa Barbara, un sobri monument en record de "totes" les víctimes de la guerra civil.
Calera del corral de los Tiesos
Quan portem fets uns dos quilometres deixem l'asfalt per una senda que ix a l'esquerra de la pista, el camí no ha deixat d'anar pujant, el que si ens girem, ens permet unes boniques vistes de Les Alcubles i els seus voltants. Uns huit-cents metres més i arribem al Corral de los Tiesos, o de los Silvinos, al seu costat es troben les restes d'una calera. Les Caleras eren xicotets forns on a base de calor s'extreia la cal de les pedres calcàries, a uns metres de la calera veiem la Balsa Silvestre, sembla que és una reserva de fauna amfíbia, la quantitat d'aigua no és massa i decidim no apropar-nos.
en primer pla, les "carriladas"
 A partir d'ací i fins a arribar dalt de La Cumbre, anirem trobant uns trams més visibles i altres no tant, el que ací en diuen carriladas, que no és altra cosa que el desgast patit per la pedra calcaria produït pel constant pas dels carros amunt i avall portant a vendre la neu que amb tant d'esforç havien anat arreplegat durant l'hivern i que duien fins a València i tot, per a ús de la indústria dels gelats i l'orxata.
calera del camino de la Nieve
Sempre costera amunt anem fent camí, passem per la calera del Camino de la Nieve, i un parell de ventisqueros, uns metres més i girem a l'esquerra, un poquet mes i tornen a girar a l'esquerra deixant la pista per iniciar una respectable pujada camp a traves sense més indicacions que unes quantes fites de pedres. Així, arribem dalt de La Cumbre, on es troba el vèrtex geodèsic, fotos de rigor i en veient que bufa un poquet de vent, decidim arribar-nos a un ventisquero i allà procedir al mosset de mig matí.
el sempre tan esperat moment del moset
Que siga entre setmana no treu per a què el moment, estiga acompanyat de bon vi, olives de collita pròpia, cafè, mistela, fruits secs i xocolata, tot el bo s'acaba i ens toca reiniciar la caminada, ara algú diu de deixar aparcat el track que seguíem i anar un poquet a l'aventura, tots seguim i comença el tram més complicat del matí, com millor ens semble, anem caminant resseguint allò que semblen sendes d'animalons, però majorment camp a traves per on ens permet el poquet de vegetació que anem trobant, no oblidem que caminem per llocs que es varen cremar fa molt poquet.
per arreu, records de la desgracia
Creuem fins a cinc barrancs amb el que això representa de pujar i baixar, en un moment donat Miguel Angel s'avança per intentar retrobar el track perdut, pense que el seguim i açò fa que durant uns quilòmetres anem ell per una part i els altres per altre. A la fi ens retrobem tots i ja pel bon camí caminem junts, això, ens ha fet perdre més d'una hora, així que ara posem la directa, bé, o almenys ho intentem. Arribem a on hem deixat el vehicle quan queden quinze minuts per les 15.00 h. Pugem i per la mateixa carretera arribem a la rotonda de l'Aljub Blanc, ací agarrem l'eixida en direcció Llíria.

que bona esta l'aigua quan es te sed
Arribem a Vilamarxant i ja ens acomiadem. Hui ens hem submergit en una caminada més que paisatgística, que també, podríem dir que etnogràfica, hem aprés molt d'antics treballs que els nostres avantpassats feien per a poder subsistir, fabricació de cal, emmagatzematge de la neu i la seua posterior venda, transhumància amb els ramats..... Ha estat una primera experiència que crec que a tots ens ha deixat amb ganes de repetir, tot és cosa de trobar el lloc on anar i el dia que ens vaja bé a tots, als que hem anat i als que puguen i vulguen participar.

P.D. Per a la preparació de l'eixida,  hem aprofitat un track de la gent de Pepeliktrencames que hem anat seguint fins que ens ha eixit la vena aventurera.

1 comentari:

  1. ¡Hola Francesc! Com dius en el post, tot és qüestió de vore on se'n va i quan. La resta és disfrutar i passar-ho bé com haveu fet. Bonica i etnogràfica ruta. La llàstima el incendi de fa uns anys.

    Salutacions.

    ResponElimina