DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-CALLES-DOMENYO VELL (Domenyo, Els Serrans, País Valenciá)

Lloc inici caminada: Pont damunt el riuXelva a tocar de les restes de la Venta de Mariano

Caminants: Francesc

Data: 27-10-2015

Hora d’inici caminada: 07:42:37
Hora d’arribada: 13:42:02
Duració: 05:59:25
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 526 m
Desnivell màxim: 221 m
Ascensió acumulada: 466 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 217 m
Distancia recorreguda: 19.701 m
Velocitat mitjana: 3.3 km/h (sense descomptar parades).

Cascada de Domenyo

Quan el Maig del 2012 tornava de fer la Ruta de l'Aigua a Xelva, vaig albirar un espectacular salt d'aigua, parant el cotxe procedí a fer unes fotos el mes de prop que pogué, així fou com descobrí una pista que semblava resseguir el Túria, em digué que havia de tornar per a fer-la, amb el temps va anar quedant al fons del bagul de les rutes pendents. Fa uns dies el Josep Vicent Montesinos va penjar unes fotos al grup "Camins i Senders" del Facebook i en veure-les, vaig recuperar l'interés, tant és així que vaig decidir que hui la faria.

pont i assut al riu Xelva

Aquest matí isc de casa i vaig a trobar la CV-35, per aquesta em dirigisc a Calles, poc abans d'arribar a l'eixida que porta al poble agarre una pista que ix per l'esquerra de l'autovia i que fets uns dos quilometres, em deixa a tocar del pont que creua per damunt del riu Xelva uns metres amunt d'on aquest entrega les seues aigües al Túria. Aparque el vehicle i done inici a la caminada quan són pràcticament tres quarts de huit del matí, creue el pont i seguisc per la pista que m'apropa cada colp més al salt d'aigua.

riu Túria

El salt d'aigua conegut com La Cascada de Domenyo, és un salt no natural que prove de la central hidroelèctrica de Domenyo i que rep el líquid element de l'embassament de Benaixever. La pista s'encaixona amb unes parets a banda i banda d'altura considerable, en un de tants trams coneguts com a Canons del Túria, dos quilòmetres més i arribe al lloc on es troba un altre salt d'aigua produït pel desembassament, lamentablement hui no cau ni gota. La pista va en tot moment resseguint el Túria, canviant dos o tres colps de riba per passeres de formigó.

bosc de ribera vestit de tardor

Un quilòmetre més i arribe a un berenador amb taules i focs, al seu costat es troben dos ponts per creuar el riu, un de formigó per a tot ús i un altre de fusta només per a vianants, ací la Ruta Turística de la Puente Alta, pren el relleu a la de la Piedra Urbana que he seguit fins ara. Quan porte fets uns sis quilometres i mig, trobe una font al costat de la pista, malauradament semble que fa temps que no compleix la seua missió, uns metres més i trenque la monotonia de la pista per endinsar-me en desdibuixades sendes.

petita canalització d'aigua hui en desus

Després de passar per un tram de paret on semble es fan pràctiques d'iniciació a l'escalada i fets uns huit quilòmetres de caminada, arribe al berenador conegut com a Puente Alta. El nom li done un antic pont de pedra d'un ull que permetia salvar el Túria antigament, el conjunt permet gaudir d'un espai de gran bellesa malgrat algunes actuacions de canalització pel desguàs de la hidroelèctrica. Pense a aprofitar el lloc per a fer el mosset, però és massa aviat i decidisc seguir un poquet mes.

instal·lacions del berenador de Puente Alta amb refugi annex

Cercant informació de la ruta, he llegit que a partir d'ací comença un tram tot per carretera asfaltada, la CV-3980, encara que pràcticament sense trànsit fins a arribar a Calles i que molta gent ho evita tornant pel mateix lloc fins al punt d'inici, a pesar d'això, decidisc seguir endavant. Ara el camí inicia una no massa exigent encara que llarga pujada, als pocs metres em desvie a l'esquerra per arribar-me a l'entrada del campament/alberg de La Puente Alta, vist el lloc torne enrere disposat a iniciar la pujada.

Puente Alta

Si una cosa bona té aquest tram de carretera és que a mesura que vas guanyant alçada, pots gaudir d'unes esplèndides vistes sobre el canó del Túria per on he caminat fa uns moments. Després de tres quilòmetres i mig de costera ininterrompuda, arribe dalt de l'Alto, punt més alt de la caminada, ací les vistes canvien per complet, ja que podem albirar tot el pla de Calles amb els seus cultius de secà, especialment vinyes i oliveres. Després d'atansar-me per visitar El Corral de l'Alto, decidisc que el lloc és immillorable per a fer el mos del matí.

canons del Túria vistos des de la carretera

Fet el mos i recuperat de la pujada, reinicie la caminada, als pocs metres i després d'un revol, trobe un altre mirador on en cas d'anar en cotxe, pots aparcar per gaudir de les vistes. Un quilòmetre més endavant deixe l'asfalt per agarrar una drecera que m'estalvia uns quants metres, isc altre colp a la carretera i seguisc en direcció a Calles. Passe per davant d'unes oliveres mil·lenàries, més endavant per plantacions de vinya de les Bodegues Vegamar, deixe arrere un alberg municipal i ja m'endinse pels carrers del poble fins a eixir a la zona de lleure a tocar del riu Xelva.

olivera mil·lenària

Gire a dreta i vaig resseguint el riu Xelva aigües avall per la carretera "turística" CV-3970 i algun tram per senda, fets uns tres quilometres, arribe al punt d'on ix la pista que puja dalt el Castell de Domenyo, tenia previst desviar-me per arribar-me dalt, tant de tram d'asfalt m'ha castigat i crec que m'està eixint una ampolla, així que decidisc seguir endavant i arribar al cotxe. Sempre resseguit el riu la pista passa a tocar un assut i una zona de pícnic A la fi i quan porte als peus quasi vint quilòmetres, arribe on he deixat el vehicle aquest matí.

font en un dels carrers de Calles

Puge al cotxe i per on he arribat a primera hora, arribe al desviament al castell, la pista es troba en molt mal estat però a poquet es pot arribar dalt perfectament, arribe i deixe el vehicle en una esplanada. A peu puge per una senda estreta i aèria que ha perdut nona part de la barana de fusta que la protegia, done un tomb pel recinte del qual tot just queda en peus algunes parets, des d'ací dalt s'atalaia l'antic cementeri, la central hidroelèctrica i l'aiguabarreig del riu Xelva amb el Túria, vist el lloc i gaudit de les vistes, torne a baixar a trobar el vehicle.

restes del castell de Domenyo

El castell de Domenyo està situat a la part alta d'un turó al costat del lloc on es trobava l'antiga població de Domenyo (abandonada als anys 60 per a la construcció del pantà de Loriguilla); des de dalt, es té una ampla panoràmica de les rambles del riu Túria i del seu afluent, el riu Xelva. El seu recinte, que s'adapta perfectament a la topografia del terreny en el qual es troba, és lleugerament allargat i rectangular. Es pot considerar que el castell és d'origen musulmà, controlava des de la seua estratègica situació, el trànsit des de València a les poblacions de la Serrania . El castell va ser abandonat després de la Reconquesta, i va ser rehabilitat en 1839 durant la Primera Guerra Carlista pel general isabelí Aspiroz. Actualment es troba en estat ruïnós.

restes del castell de Domenyo

Ara ja es tracta de pujar al cotxe i anar a trobar la CV-35, mentre torne a Vilamarxant vaig recordant tot el vist i gaudit i pense que he tingut la sort de fer la caminada en el moment oportú per copsar els colors de la tardor, la caminada fins a la Puente Alta ja val la pena per si sola, però el plus que l'atorguen els canvis en els colors de les fulles, la fan altament recomanable. No sóc partidari en el possible de tornar pel mateix camí, però crec que aquesta ruta és de les que milloren si es fa d'aquesta manera.