CIM DEL PENYAGOLOSA amb Senderistes Les Rodanes, (Vistabella del Maestrat, País Valencià)

Lloc inici caminada:Km. Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa

Caminants:  43 senderistes

Data: 29-11-2015

Hora d’inici caminada: 08:46
Hora d’arribada: 14:22*
Duració: 05:36*
Alçada punt de sortida: 1282 m
Alçada mínima assolida: 1282 m
Alçada Màxima assolida:1814 m
Desnivell màxim: 495 m*
Ascensió acumulada: 712 m*
Descens acumulat: 715 m*
Guany:494 m*
Distancia recorreguda: 10437 m*
Velocitat mitjana: 1.73 km/h (sense descomptar parades)*
(*) Dades referents al gruix del grup.

foto del grup abans d'iniciar la caminada

Hui dintre del calendari del club, estava previst pujar al Penyagolosa eixint de Sant Joan de Penyagolosa, com sempre que ens toca caminar per llocs que no coneixem, o que ja fa temps que cap del grup visita, dues setmanes enrere Porrina, Jose Miguel, Raul i jo, ens vàrem arribar-hi a fer la prèvia. Un poquet abans de les sis del matí amb puntualitat anglesa, arriba l'autocar, en pugem i arranca i amb la tranquil·litat que done el que et porten a lloc, i amb la matinada que ens hem donat, més d'un ens entreguem a donar uns colps de cap reparadors.

primera impressió, Xe!! quin fred!!!!

Després d'un poc més de dues hores de trajecte, arribem a la zona de pàrquing de l'ermitori, carreguem motxilles i fem un poquet de temps mentre alguns prenen el cafetonet i Porrina acaba de concretar el tema dinar. Ens col·loquem per a la foto de rigor, hui estrenem banderola del club, i ja donem inici a la caminada anant a trobar el Barranc de la Pegunta. El nom li ve de què era una zona on aprofitant la resina dels pins, es fabricava la pegunta o pega, que es feia servir per a múltiples usos.

Barranc de la Pegunta

Sempre de pujada, la senda ens condueix a proper de la llera del barranc que fins a arribar a la Font Nova, porta un xicotet però bonic rajolí d'aigua, fotos i a seguir, passem per la Font de la Pegunta que sembla fa temps que no trau aigua, quan portem fets uns 2,5 km un dels senderistes pateix una distensió muscular que l'impedeix seguir la ruta, li passe el wualki al Jose i em quede a fer-li companyia. Lògicament a partir d'ací, són dues rutes i dues històries completament diferents.

Font Nova

Ruta del grup: El grup continua pujant i en uns 400 m. deixen el barranc i arriben al Pla de la Banyadera, punt on conflueixen diverses pistes, per la dreta, segueixen pel Camí del Pla de la Creu fins a arribar al Corralito, on aprofitant una gran esplanada i acaronats pels raigs de sol, procedeixen a fer el mosset del matí. Enllestit aquest, reinicien la marxa, ací s'inicia el tram més costerut i que en uns 1,5 km porta dalt del cim del Penyagolosa, la forta pendent, queda apaivagada per tot un seguit de revolts que la fan de millor pujar.

damunt el vèrtex (foto enviada per Whatsapp)

Fet el cim , ara es tracta de fruir de les vistes que d'ací dalt es contemplen, de jugar pujant al vèrtex, apropant-se al penya-segat, anat d'un cim a l'altre, fent tropecientas fotos.......... , a la fi, gaudir del merescut premi a l'esforç, aprofitant el fabulós dia amb què ens ha obsequiat la natura. Quan Porrina creu oportú, toca el "pito" i donen inici a la baixada resseguint el mateix camí que en pujar, igual que abans, passen a tocar del refugi forestal de La Caseta de l'Ombria, i tranquil·lament, arriben altre colp a El Corralito, on han esmorzat fa poquet.

el grup baixant del Penyagolosa (foto enviada per whatsapp)

Arribats al Camí del Pla de la Creu, giren a dreta i fets uns huit-cents metres, són davant del Mas de la Cambreta, obrint la portella elèctrica passen a tocar del mas i ja troben les marques blanques i grogues del PR que no els deixaran fins a arribar a l'ermitori. Als pocs metres del mas, arriben a la Font de la Cambreta que a causa de les baixes temperatures, manté tot un conjunt d'estalagmites de gel, així com la superfície de l'abeurador glaçada, deixant aquest bucòlic racó, continuen el camí.

el grup a la Font de la cambreta (foto enviada per whatsaap)

Per una bonica senda  van resseguint per la dreta la rambla de la Teixera, rambla que recull les aigües de la font, i per on fan el poquet més de 2,5 km que els separen de l'ermitori on arriben passades les 14 h i on es retrobaran amb els dos expedicionaris que han hagut de tornar abans d'hora.

Font de la cambreta, abeurador o pista de gel

Ruta dels dos: Quan la resta del grup desapareix seguint la ruta, decidim que fer, tornar pel barranc i el seu pedregós traçat o endinsar-nos en una senda, senda que sembla més de bon fer i que veiem uns metres per damunt d'on estem, optem per això últim, ací trobem les marques d'un PR el que ens fa pensar que anem bé, fets uns 500 m. la senda ens porta a eixir a la senda per on baixara la resta del grup i uns 300 m. més avall de la Font de la Cambreta, li comente al Miguel si li abelleix visitar-la i si es veu capaç, diu que si i a poquet ens hi apropem.

arribant a l'ermitori

Arribats a la font ens trobem que tot és glaçat, tant la superfície de l'abeurador com els voltants de la font on s'han creat tot un seguit d'estalagmites de gel produïdes pel degoteig de la canal, unes fotos i a retornar sobre les nostres passes. Tranquil·lament i al ritme que ens permet la cama del Miguel, anem apropant-nos cap a Sant Joan de Penyagolosa, arribem i entrem al restaurant disposats a esmorzar calentets, acabat el mos, eixim fora, visitem la capella i l'annexe on es troben els exvots. Xino xano ens apropem a visitar el Centre d'Interpretació on som atesos per una jove molt amablement.

capella de Sant Joan de Penyagolosa

A poquet a poquet anem recorrent la senda que porta de tornada a l'ermitori, arribats a l'esplanada, cerquem un lloc on esperar a la resta d'expedicionaris, mentre ens deixem acaronar per sol tardorenc, ací fem temps parlant amb uns i amb altres, com sempre, l'espera es fa llarga, quan pense que ja deuen estar arribant, m'arribe al lloc per on han de tornar i al poquet comencen a arribar els primers, preguntes sobre l'estat del Miguel i ja anem al seu encontre tots junts.

interior del Centre d'Interpretació

Tots junts altre colp: Hui s'ha donat a escollir entre menú al restaurant, o pícnic en un espai habilitat, en funció de l'opció ens repartim, els que hem escollit menú entrem al restaurant on ja tenim la taula preparada i els del pícnic cerquen un lloc a resguard. Dintre del restaurant, l'ambient és de franca camaraderia i entre rialles i bromes anem buidant els plats, Jenny a portar una de les seues ja famoses tartas que rematada amb bombons, fa de digne acompanyant del famós cremat de Sant Joan de Penyagolosa.

"tarta" made In Jenny

Cremat de sant Joan de Penyagolosa

Tot el bo s'acaba i ens toca tornar a l'autocar per iniciar el retorn a Vilamarxant, la tornada és entremig de bromes i acudits, senyal inequívoca de què la gent s'ho ha passat d'allò més bé, alguns que no es poden resistir a donar un colp de cap, queden retratats per a la posteritat a mans del paparatzzi Raul. Arribem al poble, ens acomiadem i ens felicitem de què l'accident del Miguel a part, tot ha ajudat a què passarem un dia per a recordar durant molt de temps.