Pàgines

dijous, 12 de novembre del 2015

PANTÁ DE BUSEO, (Xera, Els Serrans, País València)

Lloc inici caminada: Plaça de l'Iglésia, Xera, Els Serrans, País València
Caminants: Paqui, Pepe,  Felix i Francesc
Data: 12-11-2015
Hora d’inici caminada:08:05:27
Hora d’arribada: 13:55:06
Duració: 05:49:39
Alçada punt de sortida: 654 m
Alçada mínima assolida:448 m
Alçada Màxima assolida: 672 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 481 m
Guany: 17 m
Distancia recorreguda: 13749 m
Velocitat mitjana: 2.4 km/h (sense descomptar parades).

Embassament de Buseo, al fons, Sierra d'Enmedio i Sierra Burgal
Visitant el blog de l'Emilio Vera Caminando Hacia las Alturas, em trobe amb la crònica de la ruta que varen fer pel Pantà de Buseo, només acabar la lectura, decidisc que la he de fer si o si, ho pose al whatsapp i Paqui, Pepe i Felix, s'agreguen, quedem per fer-la dijous 12 que ens va bé a tots. Hui a les set ens trobem al lloc acordat, pugem al meu cotxe i anem a trobar la A-3, arribem a Requena i ací agarrem la CV- 359 que ens porta fins a Xera, aparquem a tocar de l'església i donem inicia a la caminada passant cinc minuts de les huit.
A punt de donar inici a la caminada
Anem a trobar la rotonda per on hem arribat i agafem el Camino de la Madroñosa, als pocs metres passem pel davant de l'Eco Parc, la pista ample i de bon caminar va descendint dolçament a trobar el riu Reatillo, on arribem fets uns tres quilometres. Tota la zona és dintre del Parc Geològic de Xera i Sot de Xera, per aquest motiu ens anem trobant taulells que expliquen les característiques de les formacions i elements més interessants. Un dels quals és el Chorrero de la Castellana, impressionant tall malgrat que hui no portava aigua.
vistes impresionants
La pista segueix i creua el riu per un petit pont, nosaltres girem a l'esquerra i seguim per un sender, un quilòmetre endavant, el sender va a morir al Camino de la Hocecilla, pista ampla per on semble que arribem els vehicles a l'àrea recreativa. Gir pronunciat a la dreta i altre a l'esquerra i un arc de pedra en dona la benvinguda a la zona recreativa. Malgrat la benvinguda, encara fem un parell de quilòmetres fins que no comencem a trobar les instal·lacions recreatives, això si, totes elles en molt bon estat de conservació.
entrant dintre l'àrea recreativa
El Reatillo porta un minse cabal d'aigua possiblement producte de les últimes pluges. A l'espectacularitat de les formacions rocoses, ara s'afeixegue la companyia de l'aigua que malgrat l'embassament no és en un dels seus millors moments, sempre és d'agrair. Obviem les primeres taules amb la idea de trobar alguna on el sol es reconforte amb els seus raigs, la trobem quan estem arribant a l'equador de la caminada amb uns set quilometres més o menys, parem taula amb el que semble un banquet per a una legió i procedim a fer el mos de mig matí.
hora del mosset
Acabat el mosset, reiniciem la caminada sempre per la còmoda pista que va resseguint el pantà. Un quilòmetre més endavant i en un entrant que fa el pantà, ens ix al pas el Barranco de l'Hoz que entrega les seues aigües en aquest punt, ens endinsem pel barranc i de seguida trobem una bonica poua amb unes aigües cristallines i és de suposar que ben fresquetes. Seguim aigües amunt i arribem a un petit però encisador salt d'aigua, ací, com és de preveure, ixen les màquines de fotos i és un no parar, tornem sobre les nostres passes i arribem a la pista.
salt d'aigua
Seguim camí i en un quilòmetre més i quan en portem fets uns nou. Arribem a la paret de l'embassament havent fet els últims metres entremig d'un bosquet de pins d'agradable caminar, ací i veient el que falta per què l'aigua arribe al sobreeixidor, ens adonem del poquet cabal acumulat i això que el color més aviat marronós de l'aigua, fa evident que les ultimes pluges, han ajudat a augmentar les reserves hídriques.
Pantà de Buseo, al fons la paret
L'embassament de Buseo, és un embassament de l'interior del País Valencià que replega les aigües del riu Reatillo, afluent pel marge dret del Túria. Se situa a 2,5 km del poble de Xera, al qual pertany. S'integra dins del Parc Natural de Xera-Sot de Xera.  Fou construït a principis del segle XX (1903-1915) en l'estret del Tormagal, un pas de tan sols 17 metres d'amplària, situat a quasi 12 quilòmetres de la desembocadura del riu al Túria. Té una superfície de 60 Ha. i una capacitat màxima de 7,5 Hm³.
Pantà de Buseo, amb les aigües plenes de sediments per les pluges
L'embassament de Buseo pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Malgrat fou construït per a facilitar el reg de l'horta valenciana, hui en dia i després de la construcció de l'embassament de Benaixever, es pot dir que el seu us, és bàsicament turístic. En els seus marges, cobertes de pinedes, han sigut instal·lades zones d'acampada i àrees recreatives, molt atractives per la seua situació al costat de les aigües, convertint-se en un petit centre d'atracció per a l'esplai i gaudi dels valors naturals.
edifici de servicis del Pantà
Creuem per damunt de la presa i arribats a l'altre costat, seguim per una pista que en lleuger desnivell, ens porta fins a una edificació, on s'allotjaven els servicis del pantà, ara la ruta ens porta per una senda per on anem guanyant altitud i les vistes damunt l'embassament es van ampliant, quan la senda inicia un descens a trobar les aigües, girem a la dreta i iniciem el tram més dur del matí, un tram que per damunt de rocam, va resseguint l'Estrecho de la Hocecilla i on necessitaré fer unes quantes parades per recuperar l'ale.
vista del pantà, l'illa i les Sierras d'Enmedio i Burgal
 En uns sis-cents metres, salvem un desnivell aproximat de cent trenta metres, creuada la carretera que porta a Sot de Xera, pugem un petit tram i ja enllacem amb una senda que de manera planera, va paral·lela a la carretera. Quan portem uns onze quilometres, arribem al desviament que ens porta a un mirador, al seu costat les restes d'una edificació envoltades per una tanca de fusta i cordes, el mirador gaudeix de vistes a banda i banda, tornem a la senda i seguim camí en direcció a Xera. Creuem per tres colps la carretera i entremig de camps plens d'ametlers i oliveres ens apropem al poble.
tram amb forta pujada resseguint el Barranco de la Hocecilla
En aquest últim tram, la silueta del Pico Rope és present en tot moment, passem per la Fuente de la Holla o Hoya, arribats a un petit pont de fusta per on marxa el PR, el deixem i resseguim el Barranco del Agua que ens porta fins a un llavador, creuem per sota de la carretera i anem a eixir a la Fuente del Barrio, un petit racó on gaudir d'uns moments de lleure, ara ja es tracta d'anar a trobar el lloc on aquest matí hem deixat el vehicle on posem punt final a un altre matí ple de moments gratificants.
Pico Rope
Pugem al cotxe i com aviem dit de dinar per ací, posem rumb envers Requena, arribats ens dirigim a Utiel on el Pepe i el Felix coneixen un restaurant on es menja força bé, arribem, ens entaulem i procedim a recuperar les calories cremades i alguna de més de propina. Acabat el dinar ja si pugem al vehicle i ens dirigim cap a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Hi ha una sensació general de satisfacció, tant per la ruta en si, com pel bon ambient, un dia d'aquells que queden en la memòria.

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Has comprovat per tu mateix el bonic de la ruta i les magnífiques vistes del pantá i els seus voltants. A més a més, en escasses dues setmanes les pluges han modificat el nivell del pantà, convertint en illa lo que era península fa poc. Interessant ruta.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola Emilio! Des del moment que vaig veure la ruta al teu bloc, vaig decidir que la tenia que fer, ens va deixar plenament satisfets a tots, bé, a mi la pujada pel Barranc de la Hocecilla no tant............, es broma. Al eixir del Barranc de la Hoz, ens varem saltar el tram del cable i varem retornar per on havíem entrat, açò li va treure un poquet d'aventura. Gracies per compartir-la.

    ResponElimina