dijous, 19 de novembre de 2015

FUENTE LA CALZADA-VERTEX PIC D'ESPADÀ-FUENTE LA CALZADA, (Algimia de Almonacid, Alt Pàlancia, País Valencià)

Lloc inici caminada: CV-215, Fuente La Calzada, Algimia de Almonacid, Alt Palància
Caminants: Paqui i Francesc
Data: 19-11-2015
Hora d’inici caminada: 09:01:03
Hora d’arribada: 14:07:52
Duració: 05:06:49
Alçada punt de sortida: 586 m
Alçada mínima assolida:579 m
Alçada Màxima assolida:1022 m
Desnivell màxim:442 m
Ascensió acumulada: 600 m
Descens acumulat: 559 m
Guany:435 m
Distancia recorreguda: 10009 m
Velocitat mitjana: 1.9 km/h (sense descomptar parades).
vèrtex geodèsic Espadà
Vaja per davant que hui he tingut un problema amb la configuració de la càmera i les imatges són dignes d'anar directament a la paperera, però com no en tinc altres, pregue disculpeu les possibles conseqüències per a la visió que pugueu patir. Com faig últimament, vaig pujar al Whatsapp l'eixida que pensava fer aquesta setmana, i que per motius personals només podia eixir dijous. S'agrega la Paqui i quedem en el lloc i l'hora.

zona d'acampada Fuente de la Calzada
Ens trobem a les 7.00 i pujant al cotxe anem a trobar la CV-35, hem d'agarrar l'eixida de la A-7 direcció Castelló, em distrec i seguim fins a arribar a Burjassot, isc i intente retornar a l'autovia en direcció a Llíria, donen unes quantes voltes fins que ho aconseguisc, però ja hem perdut mitja hora. En arribar a Sagunt ens desviem per la A-23 en direcció a Terol, eixim per l'eixida de Sogorb i ací, ens trobem que per obres han llevat totes les indicacions, fem una xicoteta tourne per algunes rotondes fins que trobem el bon camí, quinze o vint minuts més perduts.
toll d'aigua, Barranc d'Agua Negra
Arribem a Algímia de Almonacid, seguim uns cinc quilòmetres mes i arribem a la zona de lleure i acampada de la Fuente de la Calzada, deixem el vehicle en el voral de la carretera i baixem a la zona de pícnic. Per un xicotet pont de fusta creuem la Rambla d'Almarche que porta un no gaire abundant cabal d'aigua però suficient per a crear bonics tolls. Un tram d'uns tres-cents metres força empinats ens deixa davant les restes dels Corrals de Agua Negra, sempre per senda baixem a buscar el Barranc de Agua Negra, que serà el nostre referent durant més de tres quilòmetres.
inici o final del sender del Barranc d'Agua negra
Ara comença un tram que semble transportar-nos a un país de fades, sempre acompanyats del barranc, jugant amb ell, ara creuem a la dreta, ara a esquerra, així tot el trajecte, esperant que ens isqué un follet del bosc en qualsevol moment. Llastima que el minso cabal d'aigua fa que en molts trams vaja soterrat i no puguem gaudir dels salts d'aigua més espectaculars. La senda no deixa de pujar en tot moment, tant és així que salvem un poquet mes de docents metres quasi sense adonar-nos.
Fuente de la Parra
Tot el bo té un final i la senda ix a una pista quan portem 3,4 quilòmetres, girem a l'esquerra, deixant amb pena el barranc que ens diu adéu amb una placa que indica l'inici de la senda en sentit contrari al que hem portat, fets uns cinc-cents metres i en un pronunciat revolt, trobem la Fuente de la Parra, cinc-cents metres més i eixim a una pista més ample per on girem a la dreta, sempre de pujada continuem camí, en veient l'hora decidim buscar un lloc per a fer el mosset de mig matí.

vistas
Alimentats i descansats, reiniciem la caminada, fets uns 1,3 quilometres, deixem la pista per una de més xicoteta que ix a l'esquerra, gràcies a les siga sagues que va fent el camí en tot moment, la pujada es fa de millor transitar, encara que semble que va guanyant pendent. Quan portem en total uns 6,5 quilometres arribem dalt el cordal en un punt que si girem a dreta, anem al cim de l'Espadà, i a esquerra, al vèrtex geodèsic, en ment el temps perdut a primera hora, decidim obviar el cim i ens dirigim a trobar el vèrtex.
vèrtex geodèsic
Aquest tram transitant pel cordal és d'una gran bellesa, arribem al vèrtex, fotos de rigor i seguim ruta, als poquets metres trobem un tram de trinxeres de la guerra. A partir d'ací, iniciem la baixada, ara el caminar, és en tot moment per sendes, ací podem copsar els efectes dels últims aiguats, les sendes, mes que sendes, semblen torrenteres, amb alguns trams on se ha de posar molta atenció per no besar el terra o alguna cosa pitjor. Si obviem el mal estat de la senda, eixe tram és també molt bonic de fer.
colors de tardor
Fets en total un poquet menys de 9,0 quilòmetres i poc abans que la senda isqué a una pista, per la dreta i en forta pujada trobem l'estreta senda que porta a la cova de l'Estuco, la senda entre la forta pujada i l'humit del terra, semble més un tobogan que una senda, pugem uns poquets metres, però després d'una o dues patinades, decidim deixar-ho estar i tornem a la pista. Seguim per eixe, pendents d'una senda que per l'esquerra ens fa deixar la pista.
Rambla d'Almarche
Fem uns poquets metres més i arribem als Corrals d'Agua Negra, ara ja desfem el camí fet a primera hora fins a arribar a la zona de pícnic, ultimes fotos, semble que no hi hagen ganes de deixar el lloc, amb pena pugem al cotxe i posem rumb envers Vilamarxant, arribem sense cap contratemps i ens acomiadem fins a una altra. Quan passe les fotos al PC, m'adone que una fallada en la configuració de la sensibilitat ISO ha fet que les imatges siguen pràcticament inservibles. Fins que no torne, tendre d'aprofitar aquestes.

P.D. La ruta està treta del bloc de l'Emilo Vera. Caminando hacia las Alturas, a qui agraïsc des d'ací, m'haja guiat en la primera presa de contacte amb la Serra d'Espadà

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Sense dubte una de les millors rutes que es poden fer en Espadà.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilo, Gracies per passar, no se si es de les millors, encara que si tu o dius que ho coneixes be............, però si se que em va deixar plenament satisfet, especialment el tram del barranc.

      Salut.

      Elimina