SERRA-CASTELL DE SERRA-ALT DEL PI-SERRA (camp del Túria, País Valencià)

Lloc inici caminada:Km. 22,5 CV-310, Serra, Camp del Túria

Caminants:  Francesc

Data: 26-11-2015

Hora d’inici caminada: 07:44:14
Hora d’arribada: 12:58:44
Duració: 05:14:30
Alçada punt de sortida: 328 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida:708 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 627 m
Descens acumulat: 596 m
Guany: 378 m
Distancia recorreguda: 11437 m
Velocitat mitjana: 2.1 km/h (sense descomptar parades).

iniciant la caminada amb les primeres llums del dia

Aquesta setmana per qüestions familiars, no podia planificar eixir un dia en concret, per això, no preparem cap caminada, ahir de vesprada parlant amb la dona, quede clar que puc disposar del dijous al matí, el cel és prou negre i semble que vulga ploure, no prepare res però per si de cas, pose el despertador a les sis. Hui sona, em lleve, mire per la finestra i encara que amb núvols, no semble que vulga caure cap diluvi, mentre em prepare la motxilla, pense en on anar, fa dies que quan deixe anar la mirada des de la terrassa, la vista es para en la silueta de l'Alt del Pi, així doncs, mentre em prenc un te calentet, baixe un track de la zona.

creuant el barranc de l'Ombria

Isc de casa i de poquet que el vent no se m'emporta, pense que allí dalt bufara encara amb més força, però decidisc seguir, em pose en marxa, passant per Bétera primer, Naquera després, arribe a Serra, el creue i aparque en una zona d'estacionament que es troba només eixir del nucli urbà. Amb les primeres llums que donen un to rogenc a tot, inicie la caminada quan falten quinze minuts per a les huit. Només començar comprove que per ací, el vent bufa de valent.

el Sierro o Oronet

El track em porta per una pista formigonada que als poquets metres es torna de terra, als 500 m. deixe una pista a l'esquerra per on tornaré després. Fets uns 300 m. més, creue el Barranc de l'Ombria per unes pedres, baixa un xicotet cabal d'aigua, si fins ací el camí descendia suau-ment, en creuar el barranc ja inicia una no massa forta costera que amb algun xicotet descans, no parara fins a arribar dalt de l'Alt del Pi. En gran part la senda transita pel mig de bosc, el que serveix per minorar els efectes del fort vent.

Castell de Serra vist des del berenador

Fets un poquet més de 2,5 km. arribe als peus del Castell de Serra on es troba un berenador equipat amb taules i bancs, ací s'inicia un tram d'uns 200 m. de forta pendent i molt rocós, que porta dalt de les restes del castell, arribe dalt i sense parar gaire estona, faig unes fotos tant a les restes, com de les magnífiques vistes que des d'ací es contemplen. Pel mateix sender torne al berenador i faig uns pocs metres pel camí de Barraix, que deixe per una senda que ix per la dreta i que ràpidament, comença a guanyar altura.

Castell de Serra, torre de l'homenatge

El castell de Serra, també denominat castell de l'Alt del Pi, és una fortalesa d'origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre en línia recta, de la població que li dóna el nom, des d'on es dominava la vall del Túria i l'accés a la serra Calderona.
Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d'Olocau. De la primitiva fortalesa, la planta irregular de la qual ocupa només 600 metres quadrats, es conserven dos llenços de muralla, l'aljub i la torre de l'homenatge, situada al nord-est, de planta quadrada atalussada i quatre plantes. Són visibles també restes d'una altra torre al nord-oest, així com restes de murs.

Castell de Serra vist des de l'Alt del Pi

La costera fa que fets uns quants metres estigué per damunt del castell, la senda travessa una zona de bosc, el que permet que estigué a resguard de les rafegues de vent que semble que a cada moment bufen amb més intensitat. Fets un poc més de 2 km. des del berenador, la senda es bifurca, recte porta a l'Alt del Pi i per l'esquerra a Barraix, seguisc de front i en uns 300 m. de forta pendent, arribe dalt del cim. La visió que se té en arribar dalt, no és de les que voldries veure, tot ple d'antenes i casetes, però supose que en algun lloc han de posar-les.

Alt del Pi

Les vistes que es tenen paguen la pena l'esforç d'arribar ací dalt, el Garbí, el Puntal de l'Abella, la Mola de Segart, Rebalsadors.......... per dir alguns dels que conec, la Serra d'Espadà i darrere el Gegant de Pedra, com si volguera recordar-me que diumenge tenim una cita. També encara que un poquet desdibuixat per la boirina, endevine Les Rodanes i bona part del camp del Túria. En algun moment el vent m'ha fet trontollar, així doncs, amb pena inicie la tornada desfent els últims metres fets.

perfil de la Mola de Segart, al fons el mar

Arribe a la bifurcació i l'agarre en direcció a Barraix, la senda va a eixir al Camí de Barraix, pista ampla i en bones condicions. Quan porte uns 7 km; la pista ix a la CV-334 o Carretera del Garbí, se que per ací es troba la Font de Barraix, però després de fer un tomb, no la trobe, (en casa i passat el track al pc, m'adone que he estat a molt poquet de la font) ara es questio de anar seguint les marques del GR-10 en sentit Serra, aquestes en guien per una senda entremig de la vegetació que acompanya el curs del Barranc de l'Ombria.

marques GR-10, senda del Barranc de l'Ombria

Quan porte fets 9,3 km; arribe a una pista, gire a la dreta i en uns 100 m. arribe a la Font de l'Ombria, el lloc és equipat amb paellers, taules i bancs, falten uns 10 minuts per a les dotze i encara no he fet el mosset, així que decidisc parar ací i mentre descanse, treure pes a la motxilla. Acabat el mos, torne a la pista, desfaig el 100 metres i sempre seguint les marques del GR. m'aprope cada colp més a Serra, uns 500 m. i les marques em fan deixar la pista per la dreta, la senda comença de terra i després es transforma en pista formigonada.

Font de l'Ombria

Per un pont de ciment creue el Barranc dels Tramussos que porta un xicotet cabal d'aigua, supose que en bona part, provinent de la Font de Marianet, la pista em porta a eixir a la pista que aquest matí he deixat a la meua esquerra, ja es questio de fer els últims 500 m. que em portaran a on aquest mati he deixat el vehicle. arribe, en puge i pose rumb envers Vilamarxant on arribe sense cap contratemps.

tram de camí empedrat arribant a Serra

Ara ja feia temps que no caminava per La Calderona i la veritat és que aquesta, té racons que et deixen satisfet, la de hui potser a estat la que més tram de senda i menys pista he trepitjat, que és el que a mi m'agrada, el desnivell positiu ha estat important però xino xano i amb paciència tot és superable.