dilluns, 23 de febrer de 2009

DE VALLROMANES A LA ROCA D'EN TONI

Dilluns, 6,15 h., sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui hem quedat amb el Jose de fer un tomb per la Serralada, així que avui, serà ell el que vingui a Martorelles a recollir-me, amb puntualitat britànica, a les 7,00 h. ens trobem davant la Masia Carranca, pujo al cotxe i per la carretera de la Roca ens dirigim envers Vallromanes, deixem el vehicle en un aparcament que hi ha una mica mes endavant de la plaça de l'Ajuntament i comencem a caminar per la Riera de Vallromanes, un pic fets uns 300 m; agafem un corriol que surt per la dreta i que voreja per l'esquerra el petit Turó de Can Matagalls, seguim la pista passant a fregar les masies de Can Maura, Can Genis Peret i Can Pau Carló, quant portem fets una mica mes de 2,5 qm. sortim al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, pista de terra que va resseguint la serralada a mitja vessant per la banda de llevant, inclòs avui un dilluns, la pista es molt transitada, sobre tot per tot terrenys, passem pel Coll de Can Gorguí i anem pujant lentament, quant portem uns 4 qms,
font "sense nom" a prop del mirador de la Cornisa
trobem una font a la banda esquerra del camí de la qual no se el nom, raja e inclús han fet una petita bassa que recull l'aigua que hi surt, suposo que per que els animalons, puguin beure. Arribem al Mirador de la Cornisa, on una plataforma de fusta permet tenir una bona visió de bona part del litoral del Garraf fins al Maresme per una part i de les cadenes muntanyoses de la serralada litoral i prelitoral, avui el dia esta emboirat i mes que veure's, s'entreveuen les coses així
Mirador de la Cornisa
que passo de fer fotos. Seguim la pista i després de deixar per la dreta el corriol que segueix les marques del Meridià Verd en el seu camí a trobar el Mediterrani, agafem un trencall que ens porta a trobar Les Planes de Sant Mateu i evidentment, l'ermita del mateix nom.

Ermita de Sant Mateu:
Està situada al cim del turó de Sant Mateu, la capella està documentada des de l'any 993. En una visita pastoral de 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità, on va néixer l´insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l´Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).
Per la diada de Sant Mateu, al voltant del 21 de setembre, s'hi fa un tradicional aplec sardanista.

Com aquest bonic lloc ja el tinc visitat mes d'un cop, no pensava avui fer fotos, però em trobo que amb els dies que ja fa de la ventada, a dia d'avui encara trobem un dels xiprers que com a fidels guardians custodiaven l'escalinata de l'ermita, abatut barrant el pas a l'ermita, pel que semble l'idea, es tornar a aixecar-lo, ja que han fer mes gran el forat que varen deixar les arrels, però com es demorin gaire.........
efectes del vendaval a Sant Mateu
Un cop feta la visita continuem la caminada i per un corriol, anem a retrobar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, que seguim en direcció a la Creu d'en Boquet, on arribem quant portem poc mes de 7 qm; el punt d'informació esta tancat, nomes obren diumenges i festius, així que seguim el camí seguint les marques que porten a La Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet on arribem en poc menys de 1000 m.
Dolmen de Can Boquet, o Roca d'en Toni
La Roca d'en Toni
Aquest monument funerari, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, mol a prop de l’ermita de Sant Salvador de can Boquet.
La Roca d’en Toni, excavar per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el menhir de cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca.
La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal·lúrgia del coure i altres metalls mal·leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col·lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dólmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important.
L’any 1904, Francesc Carreras Candi ja parlava del dolmen: “Se’l coneix en la contrada per la Roca d’en Toni, i és tan complet, està situat en un lloc tan visible i crida l’atenció de tal manera dels pagesos d’aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui".

A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, com enfilant-se cap el turó de Rompons, podem veure una altra mostra d'antigues cultures, aquest cop de l'alta edat mitjana. Es tracta de set tombes medievals bastides amb lloses de granit, que es varen trobar per casualitat mentre llauraven els camps que hi han a
sepultures medievals al Coll de Rompons
tocar, no se si serà un sacrilegi, però ja tenim gana, així que ens enfilem una mica mes cap el Turó i ens assentem a donar comte de les viandes que portem, un cop descansats i avituallats, agafem un camí que surt envers la dreta, un cop portem uns 600 m. ens adonem que si seguim, igual sortim a Mataró, així que donem mitja volta i tornem a La Roca d'en Toni, un cop aquí, agafem el camí que porta cap a cal Senyor,
cavall a la hipica de Cal Senyor que ens ve a saludar.......ajudat per una mica de menjar
restaurant e hípica, seguim la pista que ens porta al Mal Pas, cruïlla de camins, d'on surt el camí que porta a la Font Freda, nosaltres agafem el de mes a la dreta i passem pel davant de Can Garrimbau, i Can Vidrier, ara sortim a una altre pista que seguim envers l'a dreta acompanyats una estona pel so de un petit torrent, arribats davant del Moli d'en Cuquet, travessem el torrent per un petit pont de pedra i anem
petit pont de pedra de camí a Vallromanes
seguin la pista que passa'n pel Coll de Forns ens va apropant a Vallromanes, on entrem pel bonic tros de la Riera de Vallromanes flanquejat per una filera de plàtans d'ombra, arribem on hem deixat el cotxe, l'agafem, i ja ens dirigim cap Martorelles on em deixa no sense emplaçar-nos per una propera sortida.

La sortida ha estat be, però crec que la zona te moltes mes coses per veure, lo que vol dir que tornaré i possiblement no tardi gaire.




2 comentaris:

  1. Bona nit Francesc, pel que llegeixo avui has aparcat el cotxe davant de casa.
    Quant a la volta que has fet, com t'ho bé dius es poden fer 4 o 5 excursions tranquilament sense repetir recorregut.
    Es pot pujar a Sant Mateu per corriol sense trepitjar pista.
    Del Mirador de la Cornisa a Teià tens 6 fonts.
    Al Torrent d'en Lairet tens la font de Sant Joaquím i Santa Anna...
    I per cert pel mes de març estic preparant la sortida a la Font Freda.
    Bè, no m'enrotllo més.
    A reveure.
    Toni Seuma

    ResponElimina
  2. Hola Toni, gracies pels suggeriments, com deia, es cosa de explorar mes la zona, les fonts de Santa Anna i Sant Joaquim ja les conec i la veritat es que val la pena visitar-les.

    ResponElimina