FONTS DEL GALZERAN 2ª PART

Dilluns, 7 hores, sona el despertador, em llevo, desdejuno, mentre, li dono voltes per on iniciar la caminada, l'idea es seguir buscant i georeferenciar les fonts del Galceran, i ja de pas després del vendaval de dissabte comprovar les destrosses que ha fet pels voltants, un cop decidit , agafo els trastos i em poso en marxa. Pel carrer Primavera, vaig a trobar el Torrent de Can sunyer, el creuo. segueixo per Pius XII, avinguda de Can Ribalda, Musen Cinto Verdaguer, Albinyana i quant arribo a la part mes alta, m'endinso al Bosc de Can Roda per un corriol que surt per l'esquerra, ja començo a trobar alguna que altre

primeres mostres dels efectes del vendaval

senyal de les destrosses, encara que menys de les que m'esperava vist lo vist, segueixo endavant i passo per uns camps de vinyes, el sender va a sortir a la pista de terra que venint de Can Boc a Sant Fost, va a sortir al carrer Sagrera de Santa Maria passant per la Font de Baix, enfilo per la Baixada de la Font fins arribar al carrer de la Font del Ca, en la cruïlla de ambdós carrers faig unes fotos a un

menhir a la Baixada de la Font

menhir, després en parlarem. Al passar pel davant de Can Ferriols, comprovo que els pins han aguantat el vendaval, no així un altre que uns metres mes endavant, just a l'entrada de Cal Pep, no ha resistit i ha caigut abatut pels envits del deu Eolo, segueixo de front, passo per la Font Sunyera, la Font de San Domenec i el ca....... les fonts de les que ja vaig
parlar en el missatge del dilluns passat, les citaré si hi passo, però no en faré cap comentari......d'aqui estant, intento seguir les indicacions que l'amic Toni Seuma te al seu bloc, m'he fet una petita "xuleta", vaig trobant les cruïlles de les que parla, i ara a dreta, ara a esquerra vaig fent camí, quant em semble que dec ser mes o menys per on es troba la Font del Ferro, trobo un corriol que per la dreta baixa cap el torrent de Can Sunyer, hi faig cap i no es aquí la font, però..................sense voler, he trobat La Bassasa !! esta plena d'aigua,

La Bassasa

inclús veig peixos nedant, les típiques carpes daurades, el racó te el seu encant, després de les fotos i la visita, torno cap el sender que portava, ja que no es aquí la font, decideixo seguir un tros mes, quant porto uns 75 m. em trobo un altre corriol que fa cap al torrent, l'agafo i quant porto uns 20 m. trobo la Font del Ferro (1ªfont) sense contar La Bassasa, cau un petit fil d'aigua, com posa al bloc

Font del Ferro

del Toni, al seu costat es troben dos petits nesprers (micaquers) com diu ell, un cop feta la visita desfaig part del camí seguint les indicacions de la "xuleta" sense gaires complicacions, arribo a la Font de la Teula (2ªfont) el lloc te el seu encant, ombrívol, segur que fresc a l'estiu, però la font, no raja, com molt una

Font de la Teula

gota de tant en tant, a la dreta de la font hi veig un altre goteig d'aigua que va regalimant per les fulles i la molsa, feta la visita segueixo el cami i ara per un tram costerut, faig cap al Coll de Castellruf, pràcticament davant mateix de on comença el corriol que porta a les restes arqueològiques. La sortida d'avui no incloïa la visita al Poblat Ibèric, però avui, les deesses de les fonts i el boscos, han estat generoses amb mi, crec que d'allí dalt estant, els hi puc agrair la seva generositat, agafo el corriol i arribo dalt, visito les restes, la veritat es que fa pena veure el estat en que es troben, un dia tindrem que parlar-ne, m'arribo fins on

simpàtic escrit dels ciclistes pessebristes

de uns anys cap aquí, un grup de ciclistes posen un pessebre, el pessebre no hi es, però si el llibre de visites, deixo unes paraules i m'hi assec, la vista es preciosa, s'albira bona part del Vallés, Montserrat, Sant Llorenç, el Tibidabo, Montjuïc, i com no, Les Maleses la interconnexió visual era condició inherent als assentaments Ibers dalt el turons. Després d'agrair a les deesses la seva generositat i de matar el cuque't de la gana, desfaig el camí fins sortir al Coll, m'atanso al Dolmen de

Dolmen de Castellruf

Castellruf que esta a uns 20 m. , el visito, i em poso a pensar en que aquí, durant cents, cents no, milers d'anys gaudint de la companya del dolmen habitava un menhir, menhir que sabeu on es ara??............dons si, a la Baixada de la Font, a santa Maria, amb els peus enterrats en una base de formigó i gaudint de la bona companya de un cítric miniatura i de una senyal de carrer sense sortida......torno al Coll, la primera idea es agafar la pista que de baixada, porta a la Font de la Mercè, però penso que podria aprofitar la benevolència de les deesses i mirar de trobar alguna font mes, així que agafo la pista que porta cap el Coll de la Font d'en Gurri i durant una bona estona, segueixo les marques vermelles i grogues del GR-92 i les de un itinerari ornitològic, després de 1,5 km aprox. deixo la pista i agafo un corriol que per l'esquerra, va de baixada i crec que es el que porta a la Font d'en Gurri , als pocs metres un cartell indica que un corriol porta a una font, m'endinso i trobo la Font del Llorer (3ª font) a prou feines goteja, netejo la cassoleta on cau l'aigua

Font del Llorer

que esta plena de fulles, darrera de la font es troba un gran llorer que dona nom a la font, torno al corriol que ara mes que un corriol es un barreig, mig trialera, mig torrentera, arribo a la Font d'en Gurri (4rta font) dos dels arbres monumentals que allí es trobaven, han caigut víctimes del vendaval, un d'ells casi cau damunt de la

Font d'en Gurri

font, aquesta desgracia apart, de la font surt un rajolí d'aigua, feia temps que no en sortia. Damunt mateix d'on surt l'aigua, en un esgrafiat a la pedra mig s 'adivina que en altres temps la font es deia Font del Ferro, i que data del 1794, un cop feta la visita segueixo camí envers la Font de la Mercè, passant pel davant de on havia estat Can Santpere, crec recordar que en alguna conversa que versava sobre fonts, havia sortit que aquí n'hi havia una, m'hi endinso i apartant esbarzers i brolles varies, dono un tomb, apart de trobar restes que indiquen la situació de la casa, trobo una font que suposo deu ser la Font de Can Santpere (5na font) no raja, es

Font de Can Santpere

mes, algú, aprofitant el pilars laterals i un tros de fusta, ha improvisat un banc per seure. Continuo davallant envers la Font de la Mercè, hi passo, segueixo pel camí de Can Barbeta fins que arribo on es troba el corriol que baixa al torrent, el travesso i per l'altre part el vaig resseguint en el seu camí envers Can Girona, en arribar-hi, trobo que el vendaval a fet estralls amb el bosc de xiprers que separa el camí de Can Barbeta de les zones d'acampada passo per la Font del Raco i en lloc de rodejar la casa com sempre faig, passo pel interior de les instal·lacions, davant mateix de la casa hi ha una font, suposo que esta connectada a la red d'aigua pero

Font de Can Girona?

no deixa de tenir el seu encant, no se si te nom, així que de moment la batejo com Font de Can Girona (6na font). Ara ja donant per enllestida casi la caminada, enfilo cap a casa no sense passar per la Font de Can Camp. Ha estat una sortida fructífera, si donem com a bones La Bassasa i la "font de Can Girona" he passat per 13 fonts i pel poblat ibèric de Castellruf, les deesses s'han portat be amb mi, be tinc que reconèixer que han tingut uns bons ajudants, tant el Toni Seuma com l'Antonio, han posat el seu granet de sorra, amb les seves fotos e indicacions.

fonts del Galceran-2 (fes clic a la foto i les veuràs totes)