diumenge, 17 de juny de 2012

POSA VIDA AL TEU HORT

 "La terra no l'hem rebut en herència dels nostres avantpassats, sinó que l'hem pres prestada dels nostres fills, cuidem-la!"
l'hort, vista general
Com aquesta setmana no he pogut sortir a caminar, parlarem de l'Hort, com diu l'Adolf, semble que les plantes creixen com gínjols, d'una setmana per altre es pot veure com s'estiren i eixamplen, potser pot ser degut a que l'adob que produeix la meua fabrica de fertilitzants es del seu agrad. 
la meua fabrica de fertilitzants
per la quantitat i la qualitat del producte, semble que tinc els obrers satisfets
Posats a fer un hort "ecològic", es cosa d'anar introduint el concepte de reciclatge, tant per la matèria primera per a la fabrica de fertilitzants (talls de gespa, fulles, restes de cuina......) com en l'aprofitament d'envasos per a fer planter.
provant a fer carbassons en contenidors


flors de bajoques
reciclant envasos per a planter
Com no tot a de ser alimentar el cos, vaig introduint plantes de flor per donar aliment a l'anima amb els seus colors, sempre que passo per davant d'una botiga de plantes, no me'n puc estar de comprar-ne encara que sigui nomes que una i de les mes barates.
verdolagues de flor (portulaca grandiflora)
gazània (gazania splendens)
Ja fa dies que estic menjant encisams de l'hort, les tomates, encara que creixent de dia en dia, crec que  tardaré uns dies en collir-ne,  bajoques (mongetes) i albergínies, estan plenes de flor i ja tenen algun fruit quasi a punt de collir, costa tornar-se a acostumar als cicles de la natura després de tant de temps i voldries que tot fos mes ràpid.
albergínia
Bo, fins ara hem parlat de la part agradable del fet de fer un hort, però no tot es tan bonic, també hi han moments durs i et toca patir, un dels moments del dia en que mes pateixo, es quan després de gaudir de l'hort i del jardí, em toca purgar totes les meues maldats a traves del dur i sacrificat ritus del bany..........no us ho desitjo a ningu.
l'infernal artefacte on purgo els meus pecats cada vesprada
"Quan haguem tallat l'últim arbre, contaminat l'últim riu i pescat l'últim peix, només llavors ens adonarem que els diner no es pot menjar" (Gran Cap Seattle)

4 comentaris:

  1. Doncs aquest infern no sembla de foc, no serà que ara al cel se li diu infern.
    Salut i natura

    ResponElimina
  2. Que huerto más apańao, un saludo
    Manuela

    ResponElimina
  3. Ostres Francesc, quan veig aquestes coses m'entren ganes de jubilar-me....
    Va vinga, una foto dins la piscina...
    Per cert, vindrás a la sortida del día 8?
    Una abraçada
    Antonio

    ResponElimina