dimecres, 11 de desembre de 2013

MOLI DE LA CEJA-EL GORGO-MAS DE TRISTANY-MOLI DE LA CEJA, (A cavall entre el Camp del Túria i l'Alt Palancia)

Lloc inici caminada: Moli de la Ceja, Gatova, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 11-12-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 12:41:56
Duració: 04:56:40
Temps en moviment: 03:42
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 652 m
Alçada mínima assolida: 632 m
Alçada Màxima assolida: 908 m
Desnivell màxim: 276 m
Ascensió acumulada: 591 m
Descens acumulat: 613 m
Guany:256 m
Distancia recorreguda: 14.49 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.85 Km/h.
fent  cim
Comentant ahir amb la dona sobre  poder disposar del vehicle,  em diu que avui no li fa falta, així doncs fique la mà  al bagul de caminades pendents i trec la pujada al Gorgo, aquest era històricament el cim més alt de la Serra Calderona amb 908 msnm; encara que hui en dia aquest "honor" recau en el Montemayor  de 1015 msnm, i que es va incorporar al parc en una ampliació posterior. El Gorgo es trobe dintre el terme municipal de Gatova, pertanyent a la comarca del Camp del Túria, quasi al llindar amb el de Sogorb, que pertany a la de L'Alt Palància.
Moli de la Ceja
Aquest matí em lleve, agarre el cotxe i em dirigisc a trobar Gatova, poc abans d'arribar al poble gire envers la dreta i m'incorpore al Camí de Gatova a Tristany per un tram de pista asfaltat que en poc més d'un quilòmetre em deixa davant del Moli de la Ceja, arribe i aparque el vehicle quan encara és fosc, mire de fer unes fotos però la manca de llum ho impedeix així és que done inici a la caminada quan són tres quarts de huit.A mesura que va clarejant, m'adone que no és el millor dia, si quelcom té aquesta caminada, és poder gaudir de les vistes des de dalt El Gorgo i el dia s'ha llevat ennuvolat i boirós. Però ja sóc ací i gaudiré el que puga del matí.
Moli de la Ceja, interior
En Gatova es poden trobar les restes de dos antics molins, es troben  ambdós al llevant de la vila, però en diferents ubicacions, el conegut com de "la Ceja", a uns 700 metres d'altitud i al Sud del poble, mentre que l'altre, del "Pic Iranzo" o "Cachumbito", a aproximadament 800 metres i cap a l'Est.
Es tracta de construccions antigues de les quals s'ignora quan van estar construïdes, van deixar de ser utilitzades a finals del segle XIX, existint també poca informació sobre els seus mecanismes i funcionament. Tots dos són estructures aïllades, de forma cilíndrica, de tendència troncocònica, més ampla que alta, amb gruixuts murs construïts a base de blocs de pedra calcària travada amb morter de guix i terra argilosa, assentades sobre la roca de la muntanya. 
Actualment, tots dos molins, totalment restaurats, respectant el seu primitiu estil, s'utilitzen com miradors, donades les extraordinàries i boniques vistes que des d'ambdós es poden contemplar.
inici de la senda que puja al Gorgo
Camine pel Camí de Gatova a Tristany ara ja sense asfalt, fets uns huit-cents metres, deixe la pista i agarre un altre que ix per la dreta, un quilòmetre més i creue el Barranc de Cardaire per un petit pont de pedra, ara la pista es va enlairant en una pendent prou pronunciada que en un quilòmetre aprox. em deixa davant on té  l'inici la senda que puja fins al cim del Gorgo. Aquest tram fins a arribar dalt el cim i la tornada, serà l'únic tram de senda per on transitaré hui, tota la resta serà per pista,  la senda a poc a poc es va tornant més pedregosa i l'ultim tram per arribar al cim necessita alguna ajuda de les mans. Arribat dalt em trobe amb una desagradable sorpresa, al costat del vèrtex geodèsic es trobe un peiró on dintre una capelleta sempre es trobe un belen i una llibreta on deixar constància de la visita, el belen ha desaparegut, víctima potser d'alguna bretolada?
.
El Gorgo, vèrtex i capelleta on tindria que estar el belen
Gaudeixo una estona de les vistes que la boirina permet albirar i després d'unes quantes fotos, dono inici a la baixada fins a sortir altre cop a la pista per on segueixo caminat, caminats uns quants metres trobo les restes d'una edificació i d'un aljub, les dimensions no es corresponen amb les d'una cabana per grans, ni amb les d'un corral, per xicotetes, per la qual cosa supose es devia tractar d'un masset on pernoctar durant l'època de la collita, ja que tot el contorn és ple de bancals d'oliveres i ametlers. Un quilòmetre mes i trobe altres restes i a tocar de pista un altre aljub, aquest en bastant bones condicions, uns metres endavant, deixe la pista per agarrar un altre que ix per la dreta i per la qual aniré trobant xiprers a tot el llarg fins a arribar al Mas de Tristany.
xiprers flanquejant el camí al Mas de Tristany
Poc abans d'arribar al Mas de Tristany  i en un xicotet coll, creue els límits municipals entre Gatova i Sogorb, que és tant com dir entre Castelló i València, i per on transitava antigament  "La Colada de la Mojonera" antiga  via  pecuària. Arribe al Mas i em trobe amb un espai arranjat amb taules i focs tot al voltant de la casa.
Els orígens del mas estant estretament lligats a la Cartoixa de Portaceli, a principis segle XVII el propietari, un metge de cognom Tristany va donar-lo a la cartoixa, el mas va coadjuvar a les finances dels cartoixans amb els cultius típics d'una agricultura de muntanya: cereals, fruiters........  El 1835 amb la desamortització va passar a mans privades fins que a mitjans del segle passat va passar a mans de la Generalitat  convertint-se en un refugi i aula de natura, encara que semble que hui en dia roman tancat.
Mas de Tristany
Vist el lloc segueixo ruta, a partir d'ací m'acompanyaran un tram les marques del GR-10 en la seua 2ª etapa des de Serra fins a la Cova Santa ja en terme d'Altura, després de caminar junts quasi un quilòmetre i mig, el Gr em deixa per endinsar-se pel Barranc de Aguas Amargas, jo segueixo pel Camí de Gatova a Tristany, quant porto una mica més de dotze quilòmetres arribo a les restes del  Corral del Tio Escribano, just en la partió dels termes de Gatova i Sogorb, el corral devia servir d'aixopluc als ramats que transitaven per la "Colada de la Mojonera" que semble passava a tocar del corral, ací aprofito unes pedres per parar-me a fer el mos del matí.
interior del Moli de la Ceja
Enllestit el mos re-emprenc la ruta, un quilòmetre i mig més endavant arribo a on aquest matí he deixat la pista per desviar-me envers la dreta, ara ja trepitjo el camí fet a l'anada en mig quasi de la foscor, això fa que pari atenció a un caxirulo o petita cabana de pedra seca que queda sota mateix de la pista, això si,   m'ha passat desapercebuda una cova que m'han dit que es troba per ací.  Ja camino els pocs metres que em resten per arribar altre cop al Moli de la Ceja, ara sí que m'entretenc a fer-li complida visita i prendre les imatges que aquest matí no he pogut per la foscor, vist el lloc pujo al cotxe i ja poso rumb envers Vilamarxant. 
Fuente del Tormo
De tornada he parat per a visitar la Fuente del Tormo que es troba en el tram de pista asfaltada que porta fins el moli. Excepte el tram de senda per pujar al Gorgo, tot el camí ha estat per pistes, la qual cosa ha fet un poquet monòton el caminar, però es tracta d'anar coneixent la serra i supose que no sempre podrà ser caminat per boniques sendes. Per a la caminada d'hui, me he basat en un track del Jose de Trotasendes Benicalap, introduint alguna que altre variant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada