BUNYOL (FOIA DE BUNYOL, VALENCIA) RUTA DE L'AIGUA

Lloc inici caminada: a tocar Camp de Futbol, Bunyol (Foia de Bunyol, València)
Caminants:  Francesc
Data: 29-05-2012
Hora d'inici caminada:08:59:16
Hora d'arribada:  14:29:33
Duració: 05:30:17
Alçada punt de sortida: 402 m
Alçada mínima assolida: 303 m
Alçada Màxima assolida: 510 m
Desnivell màxim:207 m
Ascensió acumulada:284 m
Descens acumulat: 262 m
Guany: 107 m
Distancia recorreguda: 11.39 Km
Velocitat mitjana:2.1 Km/h (sense descomptar parades).

xemeneia del Molino Galan

Aquest dimarts podia disposar del vehicle, al menys fins al migdia, aixi dons no m'ho penso i preparo una sortida, em decanto per una ruta pels rodals de Buñol que anomenen Ruta del Agua, com tenia que portar primer a la dona a casa de la filla avui, a l'hora de donar inici a la caminada, son  casi les nou del mati i la calor ja comenca a fer-se notar. Arribo a Bunyol i deixo el vehicle al costat del camp de futbol, aquí  començo a caminar en direcció al riu Bunyol, passo a tocar de l'antic moli paperer "Molino Galan" restaurat amb fons europeus i on s'alberga la biblioteca municipal, vaig fent giragonses sempre de baixada fins a trobar el riu Bunyol on encara resten actius alguns molins paperers.

Parc Fluvial

Torno al "Molino Galan" i per l'esquerra d'aquest, m'endinso en el Parc Fluvial, arribo on el parc enllaça amb el Parc de Sant Lluís i dono mitja volta fins a trobar un pont de pedra mig camuflat per la vegetació, passo a l'altra llera del riu, després d'un pocs metres per pista, el track m'indica que he d'agafar un corriol que passa en forta pujada entre mig d'uns pins amb els troncs pintats amb tots el colors de l'Arc de Sant Martí. L'empinat corriol em porta fins el mirador de Monte de la Cruz, d'on es te una panoràmica perfecta de Bunyol i el seu voltant.

Bunyol, amb el Castell al fons

Sempre seguint les indicacions del GPS i també guiant-me per les marques blanques i blaves, vaig fent camí tot xino xano, fets uns tres quilometres i mig, estic davant d'una "rajoleta" amb indicacions de la Ruta del Agua, mig quilometre més i trobo un altre rajoleta que indica dos possibilitats, agafo la de la dreta sense que aixo, serveixi de precedent. Per trams de bosc esclarissat i altres entre mig de cases de camp faig un altre quilometre fins que arribo al tall que el Riu Juanes ha creat al llarg dels anys, llastima que aquest, sigui de regim estacional i que degut a la "pertinaz sequia" no porti quasi aigua. La diferencia d'altitud des de el seu naixement a Yátova fins a la Cova del Turche a Bunyol propicia l'aparició en aquest trajecte de gorgs de mida petita i mitjanà connectats per petits salts d'aigua.

rajoleta de la Ruta del Agua

Aquest tram del recorregut en si, es el que dona  nom a la Ruta de l'Aigua, ja que tant resseguint el riu, com en alguns moments transitant al costat de sequies de rec, quasi en tot moment camines sentint l'inconfusible so de l'aigua. El treball de l'aigua a traves del temps, a esculpit unes formes que ja de per si, i a manca del liquid element, son dignes de contemplar, arribo al lloc anomenat Cueva de las Palomas on  trobem  una petita bassa encaixada entre grans penyes amb restes arqueològiques del Paleolític Superior, Edat del bronze i època romana, en temps de pluja, es por contemplar un bonic salt d'aigua.

gorg al riu Juanes, a l'alçada de la Cueva de las Palomas

Sempre seguint el recorregut del riu, arribo a la Charca Manan, un gorg de dimensions mitjanes i amb un aigua cristallina i amb uns tons turquesa que conviden al bany, la pega es que les vores  estan molt embardissades i l'única opció, es fer  un salt des de una roca que serveix de trampolí, de fet hi trobo dos banyistes, la meua edat desaconsella segons quines aventures i decideixo seguir la caminada molt al meu pesar. Quan porto fets quasi set quilometres i arribat al Mirador de Turche, decideixo que es el lloc i el moment perfecte per fer un petit mos, enllestit el tema reinicio la caminada, ara el camí ja transita per pista i a tocar de xalets, passo a tocar de la Bassa del Oliveral, que sembla recollia l'aigua per alimentar el moli del mateix nom.

Charca Manan

Quan manquen uns dos-cents metres pels vuit quilometres, arribo a la CV-425, sense creuar-la, giro envers l'esquerra i seguint les indicacions de uns cartells, faig els poc mes de dos-cents metres que manquen per arribar a la Cueva de Turche, La cova Turche es localitza en el marge dret del riu Juanes, dins el terme de Bunyol. És un conjunt geològic format per un llac emmarcat en un gran amfiteatre de roca, i que posseeix una àrea de pícnic amb taules i fonts. En determinades èpoques, quan hi ha abundants pluges, es pot gaudir veient com cau la cascada amb una alçada de quasi 60 metres. Respecte al tipus de penyal, es tracta de roques calcàries, podent-se distingir a la part esquerra superior la roca mare amb més antiguitat i en la resta les tosques que són de formació mes recent. Semble que com a la "Cueva de las Palomas" també s'hi han trobat restes arqueològiques.

Cueva de Turche amb la seua "Charca"

El lloc es usat per la gent de Bunyol i rodals per fer el bany als estius, mostra d'això es que em trobo amb mes de trenta xicotets amb els seus respectius monitors que estan gaudint d'un bon bany, dono un tomb pel lloc fent temps, després d'una bona estona els monitors a toc de xiulet recullen la mainada i marxen, portava la idea de donar-me un bany, però la poca quantitat d'aigua i l'estat d'aquesta després del multitudinari bany, em fan optar per donar-me una remullada de cames res més. M'eixug i després del preceptiu glop d'aigua a una de les fonts, torno a posar-me en camí sempre seguint les marques, fet un quilometre arribo a la font del Cipres, altre glop i endavant........sense res a destacar arribo a les primeres cases de Bunyol.

font de Sant Luis, Bunyol

Tenia pensat de si arribava aviat, fer un tomb pel poble, no obstant, la calor m'ha castigat massa, aixi es que nomes m'aparto de la ruta per apropar-me a la Plaza del Pueblo per prendre unes imatges de la façana de l'Església Parroquial de San Pedro, ara ja si enfilo cap a on he deixat el vehicle aquest mati, arribo, m'hi instal·lo i ja poso rumb envers Vilamarxant, llastima de la manca d'aigua, si no, la ruta te llocs que val la pena de visitar, 

 

>