SOT DE XERA, (ELS SERRANS, VALÈNCIA) RUTA DE LAS TOSCAS

Lloc inici caminada: Aparcament public a tocar del riu, Sot de Xera (Els Serrans, València)
Caminants: Francesc
Data: 07-06-2012
Hora d'inici caminada:09:37:27
Hora d'arribada: 15:16:53
Duració: 05:39:26
Alçada punt de sortida: 339 m
Alçada mínima assolida: 248 m
Alçada Màxima assolida: 471 m
Desnivell màxim:223 m
Ascensió acumulada:525 m
Descens acumulat: 502 m
Guany: 131 m
Distancia recorreguda: 14.70 Km
Velocitat mitjana:2.5 Km/h (sense descomptar parades).

Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera

Aquest dijous la dona, "m'havia donat el dia lliure", aixi es que sense dubtar ni un segon, cerco en el bagul una ruta que complesqui amb el requisit de tenir algun tram amb aigua, em decanto per la Ruta de las Toscàs al municipi de Sot de Xera, a la comarca dels Serrans. Treballant el track, m'adono que el tram final presenta un fort desnivell positiu i un ultim tram per carretera, com aixo va en contra dels meus "principis", evitar les pendents en lo possible en la part ultima de les caminades, decideixo invertir el sentit de la marxa, decisió de lo mes encertat com comprovaré mes tard.

típic racó de Sot de Xera

 Després de barallar-me amb el GPS, arribo a Sot de Xera, deixo el vehicle a una zona de aparcament a tocar del riu Sot i dono inici a la caminada creuant per alguns del típics carrers del poble per anar a trobar la carretera per on he arribat, l'agafo en sentit contrari i arribo a la Fuente de Mosen Lucas, ben arranjada i amb una petita zona per descansar, per evitar la carretera en lo possible, agafo un corriol que surt de la font, però un pic porto uns quants metres fets, m'adono que s'allunya d'aquesta, desfaig el tram i torno a sortir a la carretera i en uns cinc-cents metres, arribo a l'ermita de San Roque.

ermita de San Roque

Ermita de San Roque. Restaurada el 1952, es troba a uns 500 mts. de la població, en un petit llom al costat de la carretera que ve de Chulilla a l'altura del km. 31. També té un accés des de la localitat, a manera de Calvari. Al seu voltant s'ha disposat una esplanada des d'on es gaudeix d'una bona vista sobre el poble i la vall. 

Construït el 1592, és un edifici petit, amb un porxo davanter amb sostre de bigues i laterals tancats. La coberta és a dues aigües, i el frontó remata en rústica espadanya amb campana. La porta d'accés és adovellada, amb dos graons. 

L'interior és de planta rectangular, amb sostre sostingut per biga mestra i pis de maons vermells. Posseeix una sola nau i la decoració segueix el gust renaixentista. Hi ha un púlpit de fusta en un lateral. L'altar, d'obra, s'eleva sobre un esglaó. La petita imatge de Sant Roc es troba en un rústic nínxol a la paret de la testera, que no compta amb cap altre ornament. 

És tradició antiga que en aquesta ermita hi hagi sempre una flama encesa. Antany era un llum d'oli que es revisava diàriament; avui s'ha substituït per veles.

Sot de Xera des de l'ermita de San Roque

Vist el lloc i gaudit de les vistes, torno a la carretera per on transito uns cinc-cents metres mes, ara, agafo una pista ample de terra que en uns dos quilometres, sempre en pujada amb algun tram força costerut, em deixa al Coll de las Toscas, aquí, em trobo en el punt mes alt de tota la caminada, ara comença una baixada amb una pronunciada pendent que en menys de dos quilometres, baixa uns dos-cents cinquanta metres, aquí m'adono de lo encertat d'invertir el sentit de la caminada, desnivell apart l'amplitud de la pista i la escassa ombra, m'hagueren castigat sobre-manera, arribat baix, el paisatge ja canvia per complert, es nota la proximitat del riu amb l'inconfusible vegetació de ribera, també es veuen camps de cítrics amb un verd brillant.

mirador damunt Las Toscas

Arribo al Mirador de las Toscas, petita esplanada amb baranes de fusta i bancs, des d'on es te una visió perfecta del fenomen geològic de Las Toscas.  En el curs del riu Sot, a l'Est del terme municipal es troba aquest paratge d'indubtable bellesa i de gran interès natural. Envoltat per muntanyes que tanquen l'horitzó pels quatre punts cardinals, ja que el Sot baixa encaixat entre elles: l'Umbria del Caballo (454 m), el alto de la Cueva Negra i l'alt de les Pedrizas (583 m) són els cims dominants de la Hoya de Cherales. El lloc té sobrats al · licients com la bella cascada que es precipita sobre el riu engrossint el seu cabal i que és de curs irregular ja que depèn de jaciments d'aigua que afloren en determinades èpoques de l'any gaudint d'una bellesa singular. 

Las Toscas, riu Sot

La deu de les Tosques és de caràcter vaunclusià, l'aigua brolla de forma inesperada en funció de la pressió atmosfèrica, l'aigua subterrània conté carbonat càlcic, el qual precipita en la seva trobada amb la vegetació formant la roca coneguda com travertí o més comunament anomenada tosca . Després de la cascada hi ha una petita cova, amb diverses boques d'accés i comunicades entre si i que converteix a aquesta zona del riu Sot en una de les més visitades tant per veïns com per forans. Sent un lloc molt agradable per prendre el bany a l'estiu.

Las Toscas, riu Sot

El lloc, es tan encisador que no dubto ni un moment, decideixo que aquí, faré el mos, aixo si, després de donar-me un bon bany, dit i fet, agafo la maquina de fotos i parant atenció per que no se'm caigui dintre de l'aigua, em fico al riu i m'apropo a les tosques tot lo que la profunditat m'ho permet, encara que avui l'aigua no baixa amb la força de un salt, el clàssic degoteig propi de les tosques dona al lloc un encant digne de quedar immortalitzat, llastima que la maquina, no sigui submergible, aixo m'impedeix entrar sota de la cova. deixo la càmera a la llera i ara em dono un bany d'allò mes agradable. Surto de l'aigua i mentre se'm eixuga el cos, faig el mos acaronat pel so de l'aigua lliscant riu a baix.

riu Sot

Enllestit l'assumpte  alimentari, torno a posar-me en camí, ara la pista em porta a transitar per la Hoya de Cherales, lloc on el tall produït per la tasca continuada de l'aigua, ha creat un tall de gran alçada on es poden trobar algunes vies d'escalada, fets uns set-cents metres soc davant el corriol que porta a la Fuente Borregueta, m'hi atanso, faig el tats de l'aigua i torno al sender, encara que per aquest tram i al transcórrer a prop del riu, es trobi alguna que altre ombra, el sol continua castigat-me de valent, dos quilometres mes i soc davant d'un bonic salt d'aigua, en un fulletó del Parc Natural ve referenciat com Fuente del Pasillo. Segueixo camí i quan porto fets uns dotze quilometres arribo davant de l'indicador de Fuente Santa Maria,l'agafo i en uns dos-cents metres soc a la font. El lloc es adient per fer un petit descans, la font, les taules, l'ombra dels arbres de ribera i la remor del riu Sot, en fan un lloc acollidor per un calorós dia d'estiu.

Fuente Santa Maria

Ara ja soc a uns tres-cents metres del poble, distancia que faig no sense parar-me a contemplar el fenomen geològic de l'Anticlinal popularment conegut com La Garita pel seu plegament quasi perfecte, arribo al poble, descarrego els trastos al vehicle i m'arribo a la zona del riu que han adequat com a zona de bany aprofitant un resés d'aquest, ara dono un ultim tomb pels carrers del poble, visito els safareig, la típica placeta de Juan de Juanes i algun altre racó, dono per acabada la visita anat a trobar el cotxe, m'hi pujo i ja poso rumb envers  Vilamarxant.

l'Anticlinal

Es una caminada amb llocs dignes de visitar, malgrat aixo jo no l'aconsellaria de fer en un calorós dia d'estiu, encara que el bany a Las Toscas potser es mereixedor d'aquest esforç. La decisió que he pres de invertir el sentit de la ruta crec que ha estat d'allò mes encertada, es quelcom que recomano sobre-manera.