Avui, com cada segon diumenge de mes, (con permiso del gobierno y si el tiempo lo permite) els Trotacamins de Martorelles hem portar a terme la sempre esperada caminada mensual, avui, el destí era Sant Miquel del Fai. Tan es aixi que a les nou del mati ens trobàvem davant la Masia Carrancà 24 expedicionaris que després de les fotos de rigor, entre elles la oficial de l'Antonio, ens hem repartit entre el vehicles i hem posat rumb envers Riells del Fai, arribats, ens trobem ja allí al Salva i la Joaquina, al Domenec i a la Dolors i al Jose Mª i a la Rosa, amb els quals, el nombre de senderistes arriba als 30.
 |
| preceptiva foto de grup prèvia a la sortida |
Un cop enllestides les salutacions iniciem la caminada anant a trobar el Camí de Sant Miquel del Fai, poc abans de arribar a La Pineda agafem un corriol que per l'esquerra de la pista va a trobar el Tenes, passem per la Font de La Pineda i el seu plàtan monumental (platanus x hispanica) d'extraordinàries proporcions, baixem a visitar el Gorg del Jeroni i ja des d'aquí, anem a trobar altre cop el Camí de Sant Miquel del Fai no sense abans passar per les restes del Moli de la Madella. Passada la casa i després de passar entre els dos pals que assenyalen l'inici, comencem a enfilar-nos pel camí empedrat que transcorre damunt de l'antic camí medieval que empraven els monjos per pujar i baixar del monestir.
 |
| toca rascar-se la butxaca |
Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el segle XV a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya. Es troba situat al capdamunt de la Vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallés Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, al Moianes, però adscrit administrativament al Vallès Oriental.
 | |
| ermita troglodita de Sant Miquel |
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de rebre en donació dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda, l'alou del Fai l'11 de juny del 997 la cova on es venera sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel.
 |
| el Tenes vist del darrera |
Començà essent un monestir independent, però el 1042 es vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el 1148, a més de moltes rendes diverses. A principis del segle XIV la comunitat es fixà, en un prior, dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà decaient, fins que quedà amb un o dos monjos, tan sols, i un capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parròquia, de primer era a la propera església de Sant Martí del Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben preparada. Malgrat la decadència que sofria, es féu en aquell moment la gran casa prioral, ja que la decadència era de la comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de la catedral de Girona; foren aquesta ardiaques qui en tingueren la possessió, i foren ells qui feren les darrers obres importants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al monestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el sacerdot que tenia cura de la parròquia.
El 1832 fou abolit el priorat, i el 1835 va ser espoliat i venut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI convertiren el lloc en un destí turístic important. L'explotació comercial del lloc no ha estat prou curosa, i alguns elements antics han estat destruïts sense cap mena de criteri ni planificació.
 |
| ermita de Sant Martí de Riells |
Arribats dalt del monestir, la gran majoria decidim entrar a visitar el recinte després d'abonar el preu reduït per a senderistes, al costat de la piscina i aprofitant que hi espai i llocs per asseure, fem el mos, quan semble que ja hem acabat tan feixuga tasca, l'Antonio i la Manuela treuen de la motxilla una ampolla de cava i uns gots i proposen un brindis a la meva salut i amb desigs de tot lo millor en la nostra nova etapa, no ho puc evitar i noto una certa humitat als ulls.............GRACIES DE TOT COR.
 |
| Coves de la Tosca |
Ara ja iniciem la visita del lloc, primer la ermita troglodita de Sant Miquel, després anem resseguint el sender, passem per sota del Tenes amb els naturals escarafalls, arribem a l'esplanada on es troba la ermita de Sant Martí de Riells, aquí també te l'inici la visita de les Coves de la Tosca, visita a la que ens apuntem uns quants, aixo si, després de protegir-nos el cap amb uns cascs, mida aquesta que resulta d'allò mes adient com podem comprovar poc després. Acabada la visita a les coves iniciem el retorn, quan som davant les escales que baixen a les Coves de Sant Miquel uns diuen de visitar-les i altres que ja es tard, passem de llarg i ja anem a trobar la sortida.
Un cop tots reagrupats comencem la davallada pel mateix camí empedrat per on hem arribat unes hores abans, arribem a Riells i després dels acomiadaments de rigor, ens repartim en el vehicles de la mateixa manera que a l'anada, per la carretera ens trobem que tenim que donar mitja volta amb motiu de trobar-nos amb La Passada dels Tres Tombs, aixo fa que arribem a Martorelles a un quart de tres, minut mes o menys
VEURE FOTOS DE L'ANTONIO
VEURE FOTOS DEL JULIO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada