dimecres, 15 de febrer de 2012

SADERNES-SANT ANIOL D'AGUJA-SALT DEL BRULL-SALT DE LA NUVIA-SADERNES

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Sadernes, aparcament nº3
Caminants: Salva i Francesc
Data: 15-02-2012
Hora d'inici caminada: 09:10:44
Hora d'arribada:16:47:49
Duració: 07:37:05
Alçada punt de sortida: 287 m
Alçada mínima assolida: 281 m
Alçada Màxima assolida: 552 m
Desnivell màxim: 271 m
Ascensió acumulada:878 m
Descens acumulat: 868 m
Guany: 265 m
Distancia recorreguda: 13.41 Km
Velocitat mitjana:1.7 Km/h (sense descomptar parades).
Sant Aniol d'Aguja
Aquesta setmana havíem quedat amb el Salva que la sortida seria aquest dimecres. en principi l'idea era fer la segona part del Camí de la Sequia, malgrat aixo i comentant que l'hi havien parlat molt elogiosament de la Riera de Sant Aniol, canviem sense pensar-ho gaire de plans i quedem que cercaré informació del lloc. Aquest mati a l'hora habitual ens trobem a Hostalets, pujo al seu cotxe i enfilem envers Olot, creuem el poble i ens dirigim a Montagut, passat aquest ja agafem la carretera que mena a Sadernes, uns quilometres abans d'arribar, ens aturem per visitar el Pont de Llierca que queda a la dreta de la carretera.
Pont de Llierca
Pont de Llierca. Pont d'estil romànic que travessa el Llierca. Es troba anant de Montagut en direcció a Sadernes. Es suposa que va ser construït a instàncies dels senyors de Sales cap a la segona meitat del segle XIV. En el segle XIV ja s’utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava un peatge per a poder-lo creuar amb bestiar o mercaderies. El pont és d’un sol arc de 19.1 metres de diàmetre, 52.7 metres de longitud i 3 metres d'amplada La seva alçada és de 28 metres sobre el Llierca.
  Pont de Llierca




Vist el lloc tornem al vehicle i posem rumb envers Sadernes, el lloc es poc mes que l'església de Santa Cecília, l'antiga rectoria, l'hostal i un càmping, aquí te l'inici una pista de terra, semble que en dies de molta afluència i a partir de les nou del mati roman tancat el pas a vehicles en funció de si les escasses plaçàs d'aparcament estan completes o no. He llegit que lo ideal es deixar el vehicle al tercer aparcament cosa que aixi fem.
Santa Cecília de Sadernes
Santa Cecília de Sadernes.Temple edificat entre els segles XII i XIII, tot i que aquest indret ja surt esmentat en documents del segle X com a “Sanctae Ceciliae de Sadernes” en una donació feta pel comte-bisbe Miró de Besalú a favor del monestir de Sant Pere. Posteriorment el temple fou sobrealçat i fortificat.  El temple el forma una única nau, coberta amb volta de canó apuntada i acabada en un absis semicircular. Una cornisa, recolzada en mènsules, divideix la part original de la sobrealçada. En aquest pis superior podem trobar nombroses finestres en forma d'espitllera.
Santa Cecília de Sadernes
En el mur oest es troba la porta d'accés. Està formada per dos arcs de mig punt llisos, que emmarquen un timpà i una llinda també sense esculpir. Sobre aquesta porta hi havia una finestra de mig punt, de la que encara es pot veure una part, que posteriorment va ser substituïda per un ull de bou. Corona la façana un campanar de torre de planta quadrada, que es va construir a partir d'un de cadireta de dos ulls.  
Pont d'en Valentí entrevist des de la pista
Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d’en Valentí. Decidim deixar la visita per a la tornada, a pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament, semble que ara es zona reservada per vehicles d'emergència, tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra, està protegida del pas dels cotxes per una cadena. Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la petita presa del Gomarell.
restes del Moli del Riu
Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem podem seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d’arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista), quan portem fets una mica mes de tres quilometres arribem al Gomarell, petita presa on s'embassa l'aigua que canalitzada arriba a Sadernes, motiu aquest de per que fins ara no hem vist córrer aigua per la riera. En veient l'hora i lo idoni del lloc, decidim fer el mos del mati.
petita presa del Gomarell



Un cop enllestit el mos reiniciem la caminada, ara comença el tram potser mes bonic de tota la ruta, però al mateix temps es te que anar amb compte de no relliscar, anem per un camí empedrat i les pedres llisquen malgrat estar sec, m'imagino aixo amb el sol humit..........ara si que en aquells moments en que la vegetació ho permet, gaudim de l'espectacle del aigua, aigua de extraordinària transparència, la visió dels engorgats i el so de l'aigua fent camí  entre les pedres crea una sensació que no te preu per a aquells que gaudim tant de l'aigua. 
Pont Penjat
Quan portem una mica mes de quatre quilometres i mig arribem a un pont penjat que sembla substitueix a un antic pont de fusta,  des de la presa fins aquí el camí anava enclotat en mig d'altes parets, ara va agafant mes amplada, uns quants metres mes endavant creuem altre cop la riera, ara per damunt d'unes pedres, uns metres mes i trobem a la dreta de  la pista una petita cavitat formada per restes de una torbera,  set-cents metres mes i arribem a les restes del Moli de Sant Aniol, vist el lloc seguim camí, tornem a creuar la riera per unes pedres i ja arribem a Sant Aniol un pic fets uns sis quilometres.
creuant la riera
Sant Aniol d'Aguja. El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.
Sant Aniol d'Aguja
L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú. L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.

Sant Aniol d'Aguja, interior
Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus engorjats, i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de Sadernes, si bé cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle XX fou descrit per Marià Vayreda a La punyalada.
Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, avui, casi en ruïnes
L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici­ romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera.
La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta. Per l'interior de l'església i també per l'exterior, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.
Gorg Blau
Un cop hem fet complida visita del lloc i  hem reposat l'aigua de les botelles en la seva fresca font, seguint les indicacions d'un retol que indica al Salt del Brull, agafem un corriol, fets uns cinc-cents metres arribem a un dels llocs amb mes encant del recorregut, nomes per poder gaudir d'aquest racó paga la pena la caminada, es tracta del Gorg Blau, un petit salt d'aigua que dona lloc a un gorg de gran bellesa, el color de les seves aigües de un blau turquesa em deixa bocabadat.
Gorg Blau
 Presses un munt de imatges i omplerts els ulls de tanta bellesa, seguim a trobar el Salt del Brull, a partir d'aquí el camí casi no existeix, el tens que endevinar mes que veure, sort del minso cabdal d'aigua, si no, nomes es pot arribar al salt mullant-nos alguna cosa mes que els peus. De la precaució amb la que es te que anar, en son mostre dues creus de ferro en memòria de dos joves que van perdre la vida allí.
Salt del Brull
Tornem sobre les nostres passes i arribem altre cop a Sant Aniol, pel darrera de la capella baixem a la riera per veure uns ponts de fusta que salven la riera, tornem dalt i pel darrera de la font agafem el GR-11 o Sender dels Pirineus, el sender es va enfilant poc a poc passant per zones de bosc, petites tarteres i amb trams força aeris, arribem al Salt de la Nuvia, petit balco on vencent el vertigen, gaudeixo de les vistes, en un tram una mica mes ample i assolellat, decidim fer el segon mos del dia. Enllestit el mos reiniciem la caminada, ara el sender ja comença a davallar, en pocs metres som davant de un cartell que ens indica que si seguim anirem a sortir a Talaixa, agafem un trencall que per l'esquerra i en forta davallada ens porta a sortir a la presa del Gomarell.
Pont d'en Valentí
Seguim el corriol aigües avall, a l'alçada del Moli del Riu ens retrobem amb la ruta que hem emprat aquest mati, ruta que ja no deixem fins que arribats al trencall que baixa a trobar el Pont d'en Valentí, decidim baixar per veure el lloc i fer unes fotos, tornem dalt i ja fem els metres que ens separen del vehicle, ens hi pugem i arribats a Sadernes li dic al Salva que pari un moment per fer unes fotos a Santa Cecília, ara ja si posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats, ens acomiadem i jo enfilo envers Martorelles. Arribo a casa cansat malgrat la poca distancia recorreguda, cansat però feliç encara porto a les retines l'imatge de tants racons dignes de guardar en el record.



2 comentaris:

  1. Una ruta preciosa. Molt bones fotos.

    ResponElimina
  2. Que var-ho poder entrar a l'esglesia?
    Diumenge farem aquesta ruta i era per saber si s'ha d'anar a buscar la clau a algún lloc

    ResponElimina