Lloc inici caminada: Sadernes, aparcament nº3
Caminants: Salva i Francesc
Data: 15-02-2012
Hora d'inici caminada: 09:10:44
Hora d'arribada:16:47:49
Duració: 07:37:05
Alçada punt de sortida: 287 m
Alçada mínima assolida: 281 m
Alçada Màxima assolida: 552 m
Desnivell màxim: 271 m
Ascensió acumulada:878 m
Descens acumulat: 868 m
Guany: 265 m
Distancia recorreguda: 13.41 Km
Velocitat mitjana:1.7 Km/h (sense descomptar parades).
Sant Aniol d'Aguja |
Aquesta setmana havíem quedat amb el Salva que la sortida seria aquest dimecres. en principi l'idea era fer la segona part del Camí de la Sequia, malgrat aixo i comentant que l'hi havien parlat molt elogiosament de la Riera de Sant Aniol, canviem sense pensar-ho gaire de plans i quedem que cercaré informació del lloc. Aquest mati a l'hora habitual ens trobem a Hostalets, pujo al seu cotxe i enfilem envers Olot, creuem el poble i ens dirigim a Montagut, passat aquest ja agafem la carretera que mena a Sadernes, uns quilometres abans d'arribar, ens aturem per visitar el Pont de Llierca que queda a la dreta de la carretera.
Pont de Llierca |
Pont de Llierca. Pont d'estil romànic que travessa el Llierca. Es troba anant de Montagut en direcció a Sadernes. Es suposa que va ser construït a instàncies dels senyors de Sales cap a la segona meitat del segle XIV. En el segle XIV ja s’utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava un peatge per a poder-lo creuar amb bestiar o mercaderies. El pont és d’un sol arc de 19.1 metres de diàmetre, 52.7 metres de longitud i 3 metres d'amplada La seva alçada és de 28 metres sobre el Llierca.
Pont de Llierca |
Vist el lloc tornem al vehicle i posem rumb envers Sadernes, el lloc es poc mes que l'església de Santa Cecília, l'antiga rectoria, l'hostal i un càmping, aquí te l'inici una pista de terra, semble que en dies de molta afluència i a partir de les nou del mati roman tancat el pas a vehicles en funció de si les escasses plaçàs d'aparcament estan completes o no. He llegit que lo ideal es deixar el vehicle al tercer aparcament cosa que aixi fem.
Santa Cecília de Sadernes |
Santa Cecília de Sadernes.Temple edificat entre els segles XII i XIII, tot i que aquest indret ja surt esmentat en documents del segle X com a “Sanctae Ceciliae de Sadernes” en una donació feta pel comte-bisbe Miró de Besalú a favor del monestir de Sant Pere. Posteriorment el temple fou sobrealçat i fortificat. El temple el forma una única nau, coberta amb volta de canó apuntada i acabada en un absis semicircular. Una cornisa, recolzada en mènsules, divideix la part original de la sobrealçada. En aquest pis superior podem trobar nombroses finestres en forma d'espitllera.
Santa Cecília de Sadernes |
En el mur oest es troba la porta d'accés. Està formada per dos arcs de mig punt llisos, que emmarquen un timpà i una llinda també sense esculpir. Sobre aquesta porta hi havia una finestra de mig punt, de la que encara es pot veure una part, que posteriorment va ser substituïda per un ull de bou. Corona la façana un campanar de torre de planta quadrada, que es va construir a partir d'un de cadireta de dos ulls.
Pont d'en Valentí entrevist des de la pista |
Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d’en Valentí. Decidim deixar la visita per a la tornada, a pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament, semble que ara es zona reservada per vehicles d'emergència, tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra, està protegida del pas dels cotxes per una cadena. Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la petita presa del Gomarell.
restes del Moli del Riu |
Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem podem seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d’arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista), quan portem fets una mica mes de tres quilometres arribem al Gomarell, petita presa on s'embassa l'aigua que canalitzada arriba a Sadernes, motiu aquest de per que fins ara no hem vist córrer aigua per la riera. En veient l'hora i lo idoni del lloc, decidim fer el mos del mati.
petita presa del Gomarell |
Un cop enllestit el mos reiniciem la caminada, ara comença el tram potser mes bonic de tota la ruta, però al mateix temps es te que anar amb compte de no relliscar, anem per un camí empedrat i les pedres llisquen malgrat estar sec, m'imagino aixo amb el sol humit..........ara si que en aquells moments en que la vegetació ho permet, gaudim de l'espectacle del aigua, aigua de extraordinària transparència, la visió dels engorgats i el so de l'aigua fent camí entre les pedres crea una sensació que no te preu per a aquells que gaudim tant de l'aigua.
Pont Penjat |
Quan portem una mica mes de quatre quilometres i mig arribem a un pont penjat que sembla substitueix a un antic pont de fusta, des de la presa fins aquí el camí anava enclotat en mig d'altes parets, ara va agafant mes amplada, uns quants metres mes endavant creuem altre cop la riera, ara per damunt d'unes pedres, uns metres mes i trobem a la dreta de la pista una petita cavitat formada per restes de una torbera, set-cents metres mes i arribem a les restes del Moli de Sant Aniol, vist el lloc seguim camí, tornem a creuar la riera per unes pedres i ja arribem a Sant Aniol un pic fets uns sis quilometres.
creuant la riera |
Sant Aniol d'Aguja. El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.
Sant Aniol d'Aguja |
L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú. L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.
Sant Aniol d'Aguja, interior |
Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, avui, casi en ruïnes |
La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta. Per l'interior de l'església i també per l'exterior, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.
Gorg Blau |
Gorg Blau |
Salt del Brull |
Pont d'en Valentí |
Una ruta preciosa. Molt bones fotos.
ResponEliminaQue var-ho poder entrar a l'esglesia?
ResponEliminaDiumenge farem aquesta ruta i era per saber si s'ha d'anar a buscar la clau a algún lloc