SENTMENAT, SALTS, GORGS, FONTS I CABANES

Imprimir Post
Lloc de trobada: Santa Perpetua de la Mogoda
Lloc d'inici i final de la caminada: Parc de la Riera, Sentmenat
Hora d'inici caminada: 07:22:46
Hora d'arribada: 18:47:03
Duració: 11:24:17
Alçada punt de sortida: 219 m.
Alçada mínima assolida: 218 m.
Alçada màxima assolida: 640 m.
Guany: 420 m.
Ascensió acumulada: 740 m.
Descens acumulat:746 m.
Distancia recorreguda: 17.783 m.
Velocitat mitja: 1,5 km/h. (sense descomptar parades)

Castell de Sentmenat

Ahir al capvespre vaig trucar al Jose per quedar per avui, parlant d'on anar li comento que amb les pluges dels últims dies, el Torrent de Guanta i la Riera de Sentmenat deuen baixar d'allò mes, ell diu que els voltants de la Font de la Fagina i el Salt de Montllor també, per lo tant, decidim que ens hi aproparem i mirarem de veureu tot. Avui a les set del mati el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem i aparquem el vehicle al aparcament que es troba nomes sortir del poble en direcció a Castellar.

bassa al Camí de Can Fruitós

Donem inici a la caminada anant a trobar el Castell de Sentmenat que encara continua en fase de restauració, ja per sender de terra passem pel davant de Can Fruitós, arribant al Repartidor de l'Aigua, agafem el sender de l'esquerra que als pocs metres es converteix en un corriol que s'endinsa en el Bosc de Can Fruitós, el Jose em comenta que en una de les seves sortides i mentre recollia espàrrecs es va topar amb un parell de cabanes de pedra seca, i com sap que m'encanta fotografiar-les i georeferenciar-les, diu de mirar de trobar-les cosa a la que dic que si naturalment.

cabana de pedra seca

Comencem a trobar un que altre espàrrec i encara que al principi no fem cas per no endarrerir la caminada, al final no es podem resistir i comencem a plegar-ne mentre cerquem les cabanes voltejant pel Bosc de Can Senosa, a la fi, nomes en trobem una, en bastant bon estat encara que amb part del sostre caigut, la cabana juntament amb els petits marges de pedra, donen fe del aprofitament d'aquestes contrades en temps, passats, ara sortim a la pista i girem envers la dreta per visitar la Font del Xec, font que rarament deixa anar alguna cosa mes que una que altre gota, arribem a la font i encara que nomes degoteja, ho fa amb una mica mes d'alegria de lo normal.

Font del Xec

Feta la visita tornem sobre les nostres passes, deixem enrere la cabana de pedra i un metres mes endavant agafem un corriol que s'endinsa en el bosc i que ens porta a sortir al Camí de Can Senosa pocs metres abans d'arribar a la casa, ens allunyem de la casa i uns 200 m. mes endavant ja arriba a nosaltres la cantarella de l'aigua de la Riera de Sentmenat, de les dos opcions per arribar al Salt de Guanta, optem per la que passa per la Font del Bou, ja tenim un primer contacte amb la riera, es de les vegades que l'he vist amb mes caudal, fa goig de veure, arribem a la font que també deixa anar un bon doll del preuat liquid, encisats per la pau, la frescor i el murmuri de la riera, decidim que es un lloc perfecte per fer el primer mos del dia en una de les taules que allí es troben.

Font del Bou

Reiniciem la caminada dirigint-nos ja a trobar el Salt de Guanta ara ja el camí comença a ser un pel complicat però anem fent, arribats al peu del salt i mentre fem la cabra, veiem mig amagades per una figuera les Coves del Comte a mitja alçada al costat mateix del salt, fem una grimpada i ens arribem, semble que per restes trobades, varen estar habitades en l'antiguitat, però son mes conegudes per la llegenda que diu que el Comte Borrell s'hi va amagar fugint de l'Al-Mansur després de la batalla de Matabous a Montcada, encara que segons diuen li va servir de poc ja que el varem descobrir i tallar el cap.

Salt de Guanta

Visitat el lloc, creuem la riera per damunt d'unes pedres i ara si que ens toca grimpar uns quants metres, salvant el tram mes dificultós ajudats per una corda que allí es troba, passem per les restes del Forn de Calç i pel corriol i en pronunciada pendent anem a sortir al Camí de Guanta pocs metres per sota del Castellet de Guanta, passem pel davant i seguim per la pista de terra que deixem pocs metres abans d'arribar a la Font de les Noeretes, quin be de Deu, mai l'havia vist treure tal doll d'aigua, tan mateix, el pantà que es a tocar de la font es ple a vessar, donen ganes de fer-hi una remullada.

Font de les Noeretes

Ara anem resseguint el torrent embadalits per la bellesa dels seus petits salts, dels petits gorgs on l'aigua s'atura com prenent un petit descans per tornar a fer camí, arribem a un salt d'unes dimensions que sobresurt dels altres i que el posen talment casi a l'alçada del Salt de Guanta per al meu gust, ara ja el camí va guanyant alçada envers el torrent per lo qual el perdem de vista fins que som arribats als voltants de la Font Falsa i/o Font de la Mata que ens passa desapercebuda un cop mes, aquí ens incorporem a una pista ample per la que en uns dos quilometres arribem a la cruïlla de camins del Tres Pins, punt mes alt de la caminada.

Salt d'aigua al Torrent de Guanta

A partir d'aquí i en suau davallada per trams de pista ample, per corriols, per camins que mes que camins semblen barrancs per la suma dels efectes de les rodes de motos i la posterior pluja, i per un ultim tram mes adient per a unes cabres que per a nosaltres, anem fent camí a trobar el Torrent de Can Montllor on es troba el Salt de Montllor i la Font de la Fagina, arribats a la font i abans de fer la visita decidim entaular-nos i donar complida compta de les viandes que hem deixat aquest mati.

Font de la Fagina

Omplert el pap, ara si per les escales de pedra baixem a visitar el Salt de Montllor. que si en èpoques de menys cabdal ja es un lloc bonic. avui llueix amb les seves millors gales, val la pena la volta que hem fet per arribar-hi, feta la visita tornem dalt la font, recollim les motxilles que havíem deixat aquí i pel camí que surt de la font iniciem el ultim tram de la caminada d'avui anant a trobar el Camí de Can Montllor, mig quilometre abans d'arribar a la Casa de Can Montllor i a ma dreta, a peu de camí trobem una cabana de pedra seca, passem a tocar de la casa, seguim caminat i mig quilometre després trobem un altre cabana de pedra seca, lo qual fa pensar en l'aprofitament que d'antic tenien aquestes contrades.

Salt de Montllor (Torrent de Can Montllor)

Camí de Can Montllor endavant, arribem a les primeres cases de can Vinyals, passem pel costat de la masia restaurant que dona nom al lloc, creuem el Camí de Guanta i ens endinsem pel mig de camps d'oliveres que fa goig de lo ben cuidats, per damunt unes pedres creuem la Riera de Sentmenat per un tram tranquil i enclotat, quina diferencia amb uns quilometres mes cap a dalt, seguim endavant i anem a sortir al Camí de Can Fruitós, girem envers la dreta, passem altre cop per davant del Castell de Sentmenat i ja anem a trobar el vehicle, ens hi pugem i enfilo envers Santa Perpetua on deixo el Jose després d'acomiadar-nos, ara ja poso rumb Martorelles on arribo passades les dinou hores.