ELS EMPEDRATS I EL BULLIDOR DE LA LLET ( Cadi-Moixero)

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Cal Cerdanyola, l'Hostalet, Baga
Caminants: Salva i Francesc
Data: 07-03-2012
Hora d'inici caminada: 09:30:01
Hora d'arribada: 16:40:11
Duració: 07:10:10
Alçada punt de sortida: 916 m
Alçada mínima assolida: 904 m
Alçada Màxima assolida: 1736 m
Desnivell màxim: 832 m
Ascensió acumulada:1218 m
Descens acumulat: 1206 m
Guany: 819 m
Distancia recorreguda: 11.22 Km
Velocitat mitjana:1.5 Km/h (sense descomptar parades).

refugi de Sant Jordi

Aquesta setmana havíem quedat amb el Salva de arribar-nos a Baga per fer el PR-125 o Sender dels Empedrats com també es conegut. a tres quarts de vuit el recullo a Hostalets i enfilem a trobar Baga, deixem el nucli i agafem la pista que mena al veïnat de l'Hostalet, arribats, deixem el vehicle i donem inici a la caminada

Font Nostra, l'Hostalet

Aquest itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya –ombrívol i refrescant- que segueix la vall del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada ressegueix l’esquena de la Boixassa, ampla i assolellada, amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua. El camí de pujada, senyal de la seva importància, estava empedrat en molts punts per evitar l’erosió, sobretot als pendents. Encara es poden veure les pedres clavades de costat.

l'Hostalet, antic hostal del Camí Ral de Cerdanya

La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet. A l’inici de l’itinerari hi ha dues cases al costat de la pista de la Dou hi ha cal Cerdanyola, que temps enrere tenia un molí que aprofitava les aigües del riu del Pendís. La casa de l’Hostalet queda a l’altra banda del riu, al costat del camí que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està enrunada, però encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.

el Bullidor de la Llet, (baixat d'Internet)

Sempre seguint les marques blanques i grogues del PR-125, començarem a pujar pel costat del riu que travessarem al cap d’un quart d’hora cap al vessant esquerre pel pont dels Empedrats, des d’aquí és observable la imponent esqueixada que han obert les aigües a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost dels Empedrats, trobarem un camí que surt a l’esquerra i creua el riu a gual, aquest camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet, un impressionant brollador d’aigua en unes fissures de la paret calcària. S’hi arriba després d’un fort repetjó, però només és interessant en èpoques plujoses, nosaltres ens el varem trobar sec.

el Bullidor de la Llet que ens hem trobat

A partir d’aquest punt, el camí entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula: és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura, nosaltres ens la varem estalviar, ben aviat trobem la gorja d’Escriu es tracta d’un indret d’una gran bellesa on el camí es manté enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques.

Salt d'Aigua, Els Empedrats

Arribem a la fi davant el refugi Sant Jordi i l’enllaç amb el GR 107 (Camí dels Bons Homes). El refugi nomes obre els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Quan no hi ha guarda i el refugi està tancat, al darrere hi ha una petita zona de lliure utilització. Al costat del refugi també hi ha una font; encara que la varem trobar eixuta del tot, després d'un petit descans anem a trobar la font del Faig, situada en una petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi. Cal passar pel costat de les runes de l’antiga casa de la Font del Faig, semble que sempre sol rajar, fins i tot en els anys de més sequera, el camí que seguim passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar la cinglera.

Font del Faig

Seguin sempre les marques, arribem al Pas de Galligans per on entrem a la vall del mateix nom, ara anem resseguint una mica per sota la cinglera de la Boixassa, les vistes que d'aquí estant s'albiren, son espectaculars, en primer pla les valls de Galligans i de Pendis, i com a telo de fons, la silueta del massis del Moixeró, també podem contemplar els canvis en la vegetació,dalt de tot els boix amb les tonalitats vermelles de l'hivern, mes abaix, clapes d'avetoses intercalades amb fagedes, mes avall, alzinars i ja per de sota de totes, el bosc de pi roig. Un pic hem deixat enrere el Cap de la Boixassa, ens enfilem dalt la cinglera i s'ens obre un altre horitzó, aquí ja gaudim de els vistes damunt el Pedraforca i el Cadi.

Pedraforca

Ara ja iniciem el descens per la Solana de la Boixassa, descens penós degut a la forta pendent i al sol pedregós, arribem al Coll de la Pelosa, aquí ens trobem amb la pista  de Monells i que haguéssim tingut que seguir per arribar-nos a visitar la Dou del Bastareny, anar seguin les marques del PR, fa que agafem un camí que per l'esquerra de la pista s'endinsa en el Clot de Cal Quim i en els Camps de la Pelosa, aixo si per un corriol ombrívol i de bon fer, endevinem una que altre carbonera mentre anem perden altura, a la fi, el corriol va a sortir altre cop a la pista que ve de Monells, aixo si, ja a tocar de Cal Cerdanyola, inici i final de la ruta d'avui.

Moixero

Ara ja nomes ens queda que pujar altre cop al vehicle i desprès de deixar enrere Baga, agafar la C-16, C-25 i C-17; arribar a Hostalets de Balenyà, deixar al Salva i dirigir-me cap a Martorelles. A estat una caminada dura pel desnivell assolit i que ha quedat deslluïda per la manca d'aigua, malgrat tot, era una de les caminades que volia realitzar abans de..........