el mediterrani vist des del Far de Sant Sebastià |
Aquest diumenge volíem fer quelcom per celebrar el meu aniversari, parlant parlant, i com havia comentat amb la Isa lo agradablement sorprès que vaig quedar amb la sortida pel Baix Empordà de dimarts, quedem en que ens hi aproparem. Aixi dons, aquest mati ens llevem, ni gaire aviat, ni gaire tard, fem un petit desdejuni i sortim de casa, agafem el cotxe i posem rumb envers Peratallada.Arribem al poble, aparquem i ens dediquem a passejar pels seus carrers i places, com vaig fer una bona quantitat de fotos dimarts, avui no en prenc gaires, en una terrassa de la Plaça Major fem un petit entrepà acaronats pel sol hivernal, Enllestit el mos seguim el passeig una estona mes, tornem al vehicle, ens hi pugem i ara poso rumb envers Pals d'on ens separen uns pocs quilometres.
Peratallada, porxada Plaça Major |
Arribem a Pals, deixem el vehicle i ens cabussem per places i carrers, feia anys que no estava aquí, aixi que la càmera no para gaire estona quieta. No sabria dir si m'agrada mes Pals o Peratallada, els dos tenen racons dignes de visitar, un cop creiem que hem vist tot lo visible, tornem al cotxe, ara dic de canviar una mica d'escenari, aixi que agafem el cotxe i poso direcció a la costa, la meva idea es visitar el Far de Sant Sebastià de Llafranc.
Pals |
Sant Sebastià està situat a 178 metres d'altitud i habitat des d'antic, com demostren les restes del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, que es troben al mateix cim del puig.
Al segle XV s'hi construí una torre de guaita i al segle XVIII, responent al creixent culte de la zona, s'hi bastiren l'ermita i hostatgeria, que actualment s'ha convertit en un hotel de quatre estrelles. El far data de 1857 i encara avui és un dels més potents de la Mediterrània.
Al segle XV s'hi construí una torre de guaita i al segle XVIII, responent al creixent culte de la zona, s'hi bastiren l'ermita i hostatgeria, que actualment s'ha convertit en un hotel de quatre estrelles. El far data de 1857 i encara avui és un dels més potents de la Mediterrània.
Far de Sant Sebastià |
Visitem el lloc, l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda, la Torre de Guaita, el Poblat Ibèric, ens omplim la vista amb les panoràmiques que d'aquí dalt s'albiren, ara, decidim que potser es hora d'anar pensant en omplir altres parts del cos i que el lloc semble adient, però....................resulta que esta tot complet i no saben quan podríem dinar, acabem la visita i tornem a davallar, decidim anar tirant de tornada i on veiem un lloc que ens sembli be, parar a dinar.
poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda |
Aixi ho fem, passant per Palafrugell veiem un restaurant que d'entrada ens fa el pes, entrem i quan ens porten la carta veiem que fan una cuina de fusió entre la cuina marroquina i la catalana, demanem un humus i un cus cus de primer i de segon bistec la Isa i cruixent de salmó jo, tot d'allò mes bo i molt ben presentat, la Isa diu que ha d'anar a retocar-se el maquillatge, vaja al WC i veig que semble preguntar a una de les cambreres.
Far de Sant Sebastià, Llafranc |
Torna a la taula, quan ja començo a pensar que per portar la carta de postres estant tardant massa, ens porten unes porcions de pastis de poma amb dues espelmes: un 3 i un 6 evidentment................o era a l'inrevés, be que mes dona, per cert, el pastis insuperable, acabem el menjar amb un te amb menta com manen els canons, ara ja tornem al vehicle i sense res a destacar, tornem a Martorelles. Un aniversari casi perfecte..............mai es pot tenir tot oi?
Quin dia més complet, Francesc. M'has fet sentir com si hagués fet jo el viatge i el mateix amb el tema del restaurant.
ResponEliminaFelicitats de nou!!!
Antonio
Moltes felicitats Francesc, jo com a racó del Baix Empordà em quedo amb Calella de Palafrugell fora de temporada.
ResponEliminaA reveure.
Toni.