TORRENT D'ESTIULA, ENTRE CAMPDEVÀNOL I LES LLOSSES (EL RIPOLLES)

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Àrea de lleure de la Font de Querol, Campdevànol

Caminants: Salva i Francesc

Data: 28-03-2011

Hora d'inici caminada: 08:21:10

Hora d'arribada: 17:42:46

Duració: 09:21:36

Alçada punt de sortida: 780 m

Alçada mínima assolida:780 m

Alçada màxima assolida: 1360 m

Desnivell màxim: 580 m

Guany: 580 m

Ascensió acumulada:1117 m

Descens acumulat: 1133 m

Distancia recorreguda:19.36

Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)

Gorg del Colomer

Pel telefon hem quedat amb el Salva de que es arribat el moment de fer una sortida de la que fa temps que parlem, fer l'itinerari del Torrent d'Estiula mes conegut com Torrent de la Cabana a Campdevànol, com el recorregut "oficial" es d'uns minsos nou quilometres, cerco per Internet  que mes podem veure i cerco informació envers alguna antiga capella, ermita o església que es trobin pels rodals. Diumenge al vespre truca el Jose, li comento i semble que no l'abelleix massa i s'excusa.

Font de Querol

Avui a dos quarts de vuit recullo al Salva a Hostalets de Balenyà i per la C-17 ens dirigim envers Ripoll, d'aquí ens dirigim envers Campdevànol i ultrapassat el poble arribem davant del Càmping El Pirinec deixem la carretera i aparquem el vehicle al pàrquing de l'Àrea de lleure de la Font de Querol on te l'inici la caminada d'avui. Aquí ja ens trobem les marques verdes i blanques d'Itinerari del Torrent de la Cabana que comencem a seguir sense mes dilació, creuem l'àrea de lleure, arribem a la Font de Querol i ja ens endinsem per un corriol que ens va apropant al Torrent d'Estíula. 

Torrent d'Estíula o de la Cabana

Als pocs metres de caminar ja comencem a escoltar la cantarella del torrent, malgrat aixo no podem gaudir de la seva visió degut a que transcorre mol enclotat per aquest tram, fet un quilometre passem per les restes de la casa de La Mosquera i uns cent metres mes endavant per la Font de la Mosquera. Aquí ja comencem a tenir alguna visió del torrent que baixa curull d'aigua neta i transparent, cinc-cents metres mes i som davant del Gorg de la Cabana, aquí ja s'inicia un espectacle de aigua que omple els ulls i les oïdes durant uns tres quilometres.

Gorg de la Cabana

En aquest tram d'uns tres quilometres, baixem  a la llera i tornem al corriol uns quants cops per gaudir de la bellesa dels Gorgs de La Cabana, de La Tosca, de L'Olla, de La Bauma, del Forat, Gorg Petit del Colomer i com a cloenda, el Gorg del Colomer, entre els gorgs del Forat i del Petit, tenim que creuar el torrent per damunt d'unes pedres i seguir per l'altre riba, a tocar del Gorg del Colomer trobem una font de la que no he trobat informació en lloc. Aquí te la seva fi el tram aquàtic de la caminada, ens enfilem a trobar el Camí de l'Auró per on sense res a remarcar i en uns dos quilometres arribem a Sant Feliu d'Estíula.

Sant Feliu d'Estíula

L'església parroquial de Sant Feliu d'Estiula es troba al sector NE del terme, al fons de la vall d'Estiula, en una elevació a 989 m d'altitud, dominada al N per la serra de Sant Marc, coronada pel santuari de Sant Marc (1 387 m d'altitud); envolten la vall el pla de l'Auró, al S, i la serra de les Ajagudes (contrafort dels rasos de Tubau), a l'W. L'església és a l'esquerra del torrent d'Estiula o de la Cabana, afluent del Riu Merdàs, a l'indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifre el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El 1040 consta que és dedicada a sant Pere, i a partir del segle XIII a sant Pere i a sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals.

Sant Feliu d'Estíula

El lloc es bonic i respira pau, davant l'església es troba una edificació i pels rodal hi han unes taules de pedra, visitat el lloc reiniciem la caminada pel sender que per darrera l'església gira cap a l'esquerra i que va a trobar el Camí de Llentes a La Garsa, quan portem fets en total uns vuit quilometres deixem a la nostra dreta la pista que porta a la casa de La Garsa, uns metres mes i som al Collet de Reixac, aquí i sempre seguin les marques grogues i/o vermelles deixem la pista i agafem un corriol que per la nostra dreta s'interna per la baga de la Miranda.

restes de la casa de Les Ajagudes

Després de aproximadament un quilometre pel mig de la baga, sortim altre cop a pista ample al lloc del collet de la Miranda, obviem la pista i seguim el corriol que va carenejant per la Serra de Les Ajagudes. Mig quilometre mes i som davant de les restes de la casa de Les Ajagudes, desconec l'us i activitats de la casa però tenia unes dimensions mes que considerables. Seguim ruta per corriols uns trams mes marcats i altres menys però sempre seguin les marques grogues fins que fets uns dotze quilometres arribem a les restes de Sant Marc d'Estíula.

Sant Marc d'Estíula

Sant Marc d'Estíula Santuari situat a 1 387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l'Est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d'Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l'antic terme de Viladonja. 

El temple és documentat des del 1672 com a depenent de la parròquia d'Estiula. Es tracta d'un edifici rectangular petit dels que avui en dia a penes se n'aguanten dues parets. El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.

Sant Marc d'Estíula

Vistes i enregistrades les poques pedres que en resten en peus, seguim la caminada fen els  escassos cinc-cents metres que separen les restes de la casa de Can Sant Marc, petit mas que semble estar en restauració, aixoplugats del vent per les seves parets parem a fer el mos del migdia gaudint d'unes immillorables vistes de les muntanyes i valls. Enllestit el mos reiniciem la caminada encaminant-nos a trobar Can Bac i a tocar de la casa les restes de Sant Quinti de Puig Rodon.

absis de Sant Quinti de Puig Rodon

Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia del municipi de Campdevànol, que està situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la comarca del Ripollès.
La parròquia va ser una donació que va fer el comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll al 1096 i passà a formar part de la baronia del monestir. 

Sempre ha estat un lloc amb poca població, tot i que a partir del segle XV va tenir una parròquia agregada: la de Sant Pere d'Auira. Al 1868, es va unir a la parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol. 

L'església és un edifici romànic del segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església fou construïda als segle XVII i XVIII. A l'església també hi ha adossada una sagristia.

interior de Sant Quinti de Puig Rodon

 Aixo es lo que he trobat envers l'església buscant a Internet,  la trista realitat es que avui en dia es un femer on tenen aixopluc ramats d'ovelles i que ofèn menys a la vista degut a que la natura pietosa, ha recobert part de les restes amb un mantell verd com si s'avergonyís del seu deplorable estat.  Realment em resta un mal sabor de boca, en part, el motiu d'allargar per aquí la caminada era visitar aquests edificis, i si be sabia que estaven mig enrunats, corprèn veure en que es converteix part del nostre llegat cultural e històric.

arribant a Vilamitjana amb el permís de la senyora vaca

Re-emprenem la marxa, ara ens dirigim a trobar la casa de Vilamitjana on arribem un pic portem en les botes uns catorze quilometres i mig, la casa encara esta en us i habitada, un dels estadants de raça bovina semble no estar disposat a deixar-nos passar i el Salva no les te totes, però el pobre animal es un Bon Jan i passem sense complicacions, sempre seguint les marques vermelles o grogues arribem al Serradell, la casa, de grans dimensions esta reconvertida en casa de turisme rural i fa goig de ben arranjada que es veu.

el Serradell

Passada la casa ens desviem de la pista per un corriol que baixa a trobar el riu Merdàs que creuem per un petit pont, passades les instal·lacions del càmping Serradell les marques ens porten a sortir a la GI-401 per on al nostre pesar tenim que caminar fins arribar a Sant Llorenç de Campdevànol, arribats visitem el lloc sempre per fora ja que rau tancat.

Sant Llorenç de Campdevànol

Sant Llorenç de Campdevànol. La funció parroquial de Sant Llorenç consta en les llistes del bisbat de Vic des de l’any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a “St. Laurencio de Campo Avandali » o « Vanalo ».

Sant Llorenç de Campdevànol patí la primera destrucció parcial al segle XVII; en restà solament de la primitiva església romànica, part del campanar i bona part dels murs. L’any 1674 fou reedificada; es conservà part del campanar, i als murs que restaren en peus s’hi afegiren la nova construcció d’una capella a la cara sud, dues a la cara nord i la sagristia. La teulada es va fer amb arc apuntat, es recobrí la pedra dels interiors amb decoracions de guix i se suprimí l’absis. Durant la Guerra Civil (1936-39) les tropes republicanes van cremar part de la rectoría i van deixar l’església plena d’armament i municions, que posteriorment van retirar les tropes franquistes, les quals, per evitar el perill d’aquesta actuació, van incendiar el temple. Així quedà destruïda la major part de la teulada i de les parets de la cara oest i nord, així com la rectoria.

L’any 1990 el bisbat de Vic va fer donació del recinte a la familia Capdevila, que la rehabilità: acabà el campanar amb les arcuacions llombardes i plafons del segon pis, i la coberta a quatre aigües, conservà els murs de pedra i reedificà les parets de les cares oest i nord, així com la teulada i el sostre de la capella sud.

Sant Llorenç de Campdevànol, detall

A partir d'aquí surt un bonic i tranquil passeig per vianants pel que anem fent camí fins que després de vorejar les instal·lacions del Càmping El Pirinenc i sempre acompanyats per les aigües del riu Merdàs, arribem altre cop a l'Àrea de lleure del la Font de Querol on posem punt i final a la caminada d'avui. Agafem el cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà on deixo el Salva i ja em dirigeixo envers Martorelles. Ha estat un dia ple de sensacions, unes agradables i altres no tant, malgrat aixo el balanç es positiu, bona companyia i natura, que mes es pot demanar.