DIUMENGE DE CARRETERA, PANORAMIQUES, AIGUA I BON MENJAR

 Feia temps que comentàvem de fer una sortida "dominguera" amb el Salva i la Joaquina, a la fi decidim que serà aquest diumenge, quedem a les vuit del mati a Hostalets de Balenyà on deixem el nostre vehicle i agafem el del Salva ja que ell serà el guia de la sortida, decidim que el primer lloc on anirem serà al Santuari de Queralt, arribem a Berga i agafem la carretera que porta al santuari, deixem el cotxe a tocar de l'estació inferior del funicular i pugem per les escales, visitem el lloc i gaudim de les panoràmiques, el dia es clar i assolellat i la visibilitat quasi perfecta.

Santuari de Queralt

 El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Berguedà).

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostaleria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV

El primitiu santuari fou construït el1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. L'actual església és un edifici construït al segle XVIII, d'estil renaixentista, i es compon d'una nau central amb dues de laterals. La portalada que dóna accés al temple data de 1966. Als anys setanta s'acabà el campanar, de torre circular, que s'aixeca independent al costat de l'església. Als anys 90 es va escometre una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader.

                                          cambril de la verge

Originàriament, al santuari hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, que fou destruït el 1936. L'actual retaule data del 1958 i es obra de l'arquitecte Ramon Masferrer. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt.

Vist el lloc agafem el vehicle i ens dirigim a visitar Les Fonts del Bastareny al municipi de Gisclareny, arribats ens trobem que la sort ens segueix acompanyant, si ja hem ensopegat amb un dia amb visibilitat d'allò mes, aquí ens trobem que la quantitat d'aigua que surt de les fonts es extraordinària lo que fa que l'espectacle sigui superb, 

Fonts del Bastareny

El Bastareny. Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat. Neix al municipi de Gisclareny a sis quilometres de Bagà.

És de règim nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals. Neix a les fonts càrstiques de la Dou, situades a 1077 metres d'altitud també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra el riu de Gréixer; passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà. En són aprofitades les aigües per a la indústria. El seu naixement es una de les principals atraccions turístiques de la zona. El salt surt fotografiat en innumerables postals. A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.

riu Bastareny

 Després d'una acurada visita i molt al nostre pesar,  tornem al vehicle per continuar la excursió, després de parar a Baga per fer un frugal esmorzar, de parar en algun que altre mirador per gaudir de les panoràmiques i de trobar-nos alguna font digna de fotografiar, arribem a Gósol, bonic i petit poble on el Salva a reservat taula per dinar a cal Moixó, petit i acollidor restaurant. Tracte agradable, quantitats  i qualitat de restaurant de muntanya dels de tota la vida, presentació amb tocs de nouvelle cuisine i un preu mes que ajustat fan que gaudim d'un dinar quasi perfecte.

Gósol amb el Pedraforca al fons

Donem un petit tomb pel poble per no ficar-nos al vehicle nomes aixecats de la taula, gaudeixo de les vistes al Pedraforca, que fins avui nomes havia mig entrevist des de la distancia, ara ja ens acomodem en el vehicle i decidim iniciar la tornada amb l'idea aixo si, de parar sempre que veiem quelcom interessant, després de parar en algun mirador dels que trobes en qualsevol revol de la carretera, arribem al municipi de La Pedra i La Coma, aquí veig un cartell que que indica el camí a Les Fots del Cardener, em ve a la ment imatges que he vist del lloc i dic d'apropar-nos, cosa que fem recorrent els pocs metres que ens separen de la zona d'aparcament.

Lo primer que ens crida l'atenció es la munió de gent, es motivat per l'existència de una zona d'oci amb graelles, taules i ombra per passar un bon dia de camp. El lloc ens captiva per la seva gran bellesa, molt diferent de Les Fonts del Bastareny aixo si.

Fonts del Cardener

  El Cardener. és un riu del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat occidental del Solsonès, part oriental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.
Després d'haver recorregut uns 106 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa

 Les Fonts del Cardener. en èpoques de desglaç ofereixen un espectacle majestuós: dolls d'aigua brollen d'entre les roques per tots costats, molt sovint en forma de cascada.Segons l'opinió de Torras, són precisament d'aquestes roques o quers del seu naixement d'on prové el nom del riu: dels quers o "cars" se'n derivaria "Cardener". Aquest excursionista descriu a la seva obra l'espectacularitat de l'indret: "El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que's llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients, saltants i sovintamagada sota sostre de verdor. El lloc és atraient. L'Aigua és molt freda i bona...".L'entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai de pícnic. Preparat de tal manera que el visitant pot gaudir d'un dia especial amb la família i amics, coent a les graelles instal·lades a la zona, uns bons talls de carn i botifarres típiques d'aquest bonic indret.

riu Cardener

embasament de La llosa del cavall

 Visitat el lloc tornem al vehicle i carretera avall fins que som a tocar de la presa de l'embassament de La Llosa del Cavall on fem una ultima parada per gaudir de la bellesa del lloc, ara si que ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem felicitat-nos pel dia tan bonic del que hem gaudit. Agafem el nostre vehicle i ens dirigim envers Martorelles on arribem quan son casi les 21,00 hores.