PASSEJADA ENTRE CALDES DE MONTBUI I GALLIFA

Dilluns, 6,00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, hem quedat amb el Jose de anar a fer un vol sortint de Caldes de Montbui i fins on el nostres peus ens portin, així que agafo el cotxe i enfilo envers Santa Perpetua a recollir-lo, cosa que succeeix a les 7,00 h. amb la ja clasica puntualitat que ens caracteritza, per Palau de Plegamans, ens dirigim cap a Caldes de Montbui, un cop allí, agafem la carretera BV-1243 que porta envers Sant Sebastià de Montmajor, deixem el vehicle entre els Km 2 i 3 i fem uns 100 m. a peu per la carretera fins a trobar un sender que per la dreta d'aquesta, s'enfila a trobar el Camí Vell de la Torre Nova que resseguim, passem pel davant de la porta de la Torre Nova, finca de grans dimensions convertida en un club hípic, seguim el sender que en pujades i baixades i constants siga sagues, ens va apropant a la Riera de Caldes, un cop h'arribem, ja l'anem

petit salt d'aigua a la riera de Caldes

resseguint una bona estona amb la musica de fons de la cantarella que l'aigua, fa a cada petit salt, ara, ens endinsem en un tram de la caminada on la maquina de fer fotos no descansa, la

resclosa de Les Elies a la Riera de Caldes

l'aigua jugant amb les roques

Font del Rei

cabana aprofitant una petita bauma

Salt i Gorg de Les Elies

resclosa de Les Elies, petits salts, la Font del Rei, una cabana feta aprofitant una petita balma, el Salt i el Gorg de Les Elies, bonic salt d'aigua que fa el Torrent de les Elies poc abans de ajuntar les seves aigües amb les de la Riera de Sant Sebastià per donar naixement a la Riera de Caldes. A partir d'aquí, ja ens separem de la llera, amb certa pena per deixar el murmuri de l'aigua, seguim un corriol que en poc mes de 15 minuts, ens porta a tocar de la ermita de la Mare de Deu del Grau.

restes de una antiga ermita de la Mare de Deu del Grau

L'ésglésia de la Mare de Déu del Grau
La església de la Mare de Déu del Grau, situada a uns tres quarts de la parroquial de Gallifa, vers el SE del terme, sota el turó de Solanes. La capella es troba no lluny del mas de la Vila, que inicialment es deia el Grau o la Vila del Grau. Existia ja el 1227 i es tenen notícies del seu culte al llarg dels segles.Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. La parròquia de Gallifa hi anava en processó i s'hi feia un aplec el Dimarts de Pasqua.

ermita de la Mare de Deu del Grau

Aquest es continua fent, però ara el Dilluns de Pasqua, i es canten caramelles i goigs. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. L'església actual, restaurada i beneïda solemnement el 29 de desembre de 1866, és un edifici romànic, de nau i absis, amb contraforts al mur de migdia i del nord, perquè s'obria i amenaçava ruïna. Té el portal a migdia i un

ermita de la Mare de Deu del Grau

modern campanar d'espadanya. El 1818 es va unir a la propera parròquia de Sant Sebastià de Montmajor.Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absis s'havia separat de la nau.

Poc abans de arribar a la església actual, ens trobem les restes de lo que semble haver estat una església o ermita anterior, encara es poden apreciar part de les parets i del absis, visitem l'ermita i un cop feta la visita, aprofitem i ja decidim donar comte de les vitualles que portem. Un pic hem reposat i omplert el diposit continuem la marxa, passada l'església a pocs metres trobem les ruïnes de una masia o potser de la

antiga masia, o potser rectoria aprop de Santa Mª del Grau

antiga rectoria. Després de 1 km. aproximadament, les oïdes, torna'n a omplir-se amb la cantarella de l'aigua salta'n per les roques, es la Riera de Gallifa, el grat so, ens acompanya durant uns 500 m. fins que arribem a lo que semble haver estat un antic moli, pràcticament de sota mateix de la casa de La Soleia, des de aqui, ja s'albira el poble de Gallifa, però no hi fem cap

restes de un antic moli a Gallifa

Gorg de les Anguiles, sota de Gallifa

creuem la riera i sempre seguint les marques grogues i blanques del PR anomenat Ronda de Gallifa, anem en direcció al Castell de Gallifa fins que arribats a una bifurcació, pràcticament sota mateix del castell, tenim que escollir entre pujar al Castell o seguir cap a Can Brossa, donada l'hora, escollim lo segon,

masia de Can Brossa

arribem a la masia, edifici de grans proporcions, cosa que dona idea de la importància que un dia va tenir, com ve senyalitzada en els cartells indicadors, pensavem que podria ser que i trobesim un restaurant on pendre quelcom, pero semble ser que no es aixi, ara ja, sempre seguint les marques del PR, ens encaminem envers el Collmonner, quant portem uns 5 km. fets a partir de Can Brossa, passem per la Font del Horts de Collmonner, on apaguem la sed i omplim d'aigua les cantimplores que a hores d'ara estaven ja

Font dels Horts de Collmonner

buides, seguim camí i uns 500 m. mes endavant, arribem a lo que havia estat la casa de Collmonner, no he trobat informació, però deu haver estat d'allò mes important, ja que han muntat tota una estructura per posar una coberta que salvaguardi les

restes de la antiga casa de Collmonner

restes, però sense afegir elements alies a les mateixes. Ara i veien que s'ha fet mes tard de lo que pensavem, decidim iniciar la tornada, cosa que fem sense res a remarcar fins que passant pels carrers de lo que tenia que ser l'urbanitzacio de Boscos de Guanta, la bateria de la PDA diu que "hasta aqui hemos llegado" quant portava enregistrats poc mes de 26 km. i 9,35 h, seguim el camí de retorn on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, on arribo casi a les 19 h. i sense dinar, cosa que faig amb moltes ganes. Quant passo les dades al PC i calculant damunt el mapa, el ultim tram sense PDA, ha estat de uns 2,960 km. així dons, en total han estat uns 30 k.