Aquest cop si, aquest cop, tal com estava previst sortim de Can Carrancà quan passen uns pocs minuts de les 21,00 h. som pocs, però valents, sortim de la masia deu esforçats expedicionaris encara que uns pocs metres mes endavant s'afegeixen la Paula i la "mama de la Paula" la Paula es una simpàtica nina de nomes set anys que malgrat semblar al principi que no serà capaç, arriba dalt Les Maleses i torna a baixar mes fresca que un gínjol.
 |
| el grup a can Carrancà (foto propietat de l'Antonio) |
Encarem a trobar Sant Fost, creuem la carretera de Badalona i per la pista de terra que hi va paral·lela comencem la primera pujada de la nit......per obrir boca com diu algú. Tornem a la carretera poc abans d'arribar al camí de l'Església Vella per on girem, arribats davant el cementiri ens endinsem en el bosc per un sender que ens porta a sortit a prop de Can Torrens Vell, seguim endavant pel sender fins arribar a la cruïlla de camins on si continuem endavant arribaríem a Sant Cebrià de Cabanyes. aquí girem envers l'esquerra i per la pista tancada per una cadena donem inici a la part feixuga de la caminada.
 |
| pujada a Les Maleses |
Xino Xano i fent alguna que altre parada per recuperar l'ale, arribem dalt el Coll de Lliça, aquí ens endinsem pel corriol que entre mig d'una densa vegetació i després de deixar enrere el Turó del Pi Candeler ens porta a trobar les restes del poblat ibèric de Les Maleses, arribats que hi som ens acomodem i donem inici a un sopar que si be no es del mes refinats, es pot dir que el marc, es insuperable, acabant el frugal sopar ja surten la Pepi i la Manuela que han pujat carregades, l'una amb un tapper ple de deliciosa coca de Sant Joan i l'altre amb unes capses de galletes Birba de Camprodon, per a mi, després de les Tries de Santa Coloma de Farners, les millors.
 |
| sopar a la llum de la lluna |
Ens veiem obligats a deixar els envasos ben buits ja que diuen que no estant disposades a baixar carregades altre cop. ens hi apliquem de bon grat......per fer-lis un favor mes que res, ara el Julio, l'Antonio i jo ens repartim l'us d'un trípode que he portat per poder fer alguna foto de les panoràmiques que d'aquí dalt es divisen. Enllestits tan el tema mes prosaic del jalar com el cultural de les fotos, ja donem inici a la davallada no sense poder gaudir uns moments de la lluna que ha tret el cap per entre mig dels núvols com si ens volgués agrair la visita que l'hem fet.
 |
| el Vallés il·luminat |
Desfem fil per randa el camí que hem portat a la pujada fins arribar a Sant Fost, aquí en lloc de agafar la pista de terra seguim per la carretera, arribats al carrer del pont nou ens acomiadem de la Paula i de la "mama de la Paula" la resta seguim, traspassat el pont ens deixen la Manuela i l'Antonio, la resta ens dirigim a trobar Can Carrancà ja que la majoria han deixat els vehicles allí, ens acomiadem i donem per acabada una caminada diferent per l'horari però com sempre, envoltada de simpatia I bon ambient com es marca de la casa dels "Trotacamins" de Martorelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada