dimarts, 7 de juny de 2011

HOM PROPOSSA I........................................

Diumenge em truca el Salva per veure que fem dilluns, li comento de fer el PR-C54 sender de petit recorregut que porta a passar per part dels indrets mes interessants del municipi d'Orís, li sembla be, quedem a dos quarts de vuit davant casa seva, nomes penjar truco al Jose, li comento i quedem que em passara a recollir per Martorelles i farem cap a Hostalets de Balenyà amb el seu vehicle.
Sant Esteve d'Orís
Aquest mati a les set en punt ens trobem davant Can Carrancà, pujo al cotxe i anem a trobar la C-17, arribem a Hostalets de Balenyà i recollim al Salva, retornem a la C-17 per on fem via envers Les Masies de Voltregà, aquí per la C-17z arribem a Vinyoles d'Orís on tinc previst iniciar la caminada. Deixem el vehicle al Carrer Major i per aquest ens anem apropant a l'església de Sant Esteve, vista aquesta seguim ruta sempre guiats per les marques blanques i grogues del PR. Ens sobta veure a cada poques passes una placa amb fragments de poesies de Mossèn Cinto, trobem una que indica que el llorer que es a tocar, va ser plantat per l'insigne poeta.
ermita romànica de Vinyoles d'Orís
Ja casi a la sortida del poble es troba una ermita romànica de la que no he trobat informació en lloc, ara ja ens endinsem en un sender que per mig de camps de conreu i pel mig de trams ombrívols i emboscats va guanyant alçada de una manera molt suau. A la poca estona de caminar constatem lo que serà quasi normal durant tota la caminada, per una part aquell ferum típic de les contrades on abunden les granges i per altre la munió de camps plens de patates, no podem oblidar que som a la comarca d'Osona i dintre d'aquesta en la zona de mes tradició en el conreu de la PATATA DEL BUFET. De fet tots el primer cap de setmana d'octubre s'hi celebra el Mercat de la Patata del bufet.
monument commemoratiu de la creació del PR-C54
Quan portem fets una mica mes de tres quilometres truquen al Salva, a la dona li ha donat un atac de lumbàlgia que la ha deixat sense poder-se moure, com no falta gaire per arribar a Sant Genis d'Orís decidim que ens hi arribarem i després de fer la visita i el mos, donarem per acabada la caminada i tornarem sobre les nostres passes, aixi ho fem, arribem al petit nucli de Sant Genis d'Orís, donem un tomb per l'església i la rectoria avui en dia reconvertida en restaurant.
Sant Genis d'Orís
D'aquí estant decidim fer els pocs però costeruts metres que ens separen del turo on es troben les restes del Castell d'Orís i de l'església de Sant Pere d'Orís, el lloc es un magnific mirador, llastima que el dia no ens permeti gaudir de les vistes. Com possiblement tornarem a fer el recorregut complert, no entraré en detalls deixant per llavors entrar mes en matèria. iniciem la davallada i en uns bancs que es troben situats a mig camí parem a fer el primer mos del dia.
restes de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell d'Orís
Enllestit el tema gastronòmic ara ja donem inici a la tornada i aprofitant que tot es baixada agafem un bon ritme desfent fil per randa el recorregut que hem portat a l'anada, arribem a Vinyoles, pugem al cotxe i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats que hi som ens acomiadem del Salva i ens aturem un moment per decidir que fer, a la fi dic de fer la Ruta dels Molins de Centelles donat que hi som a tocar, dit i fet, entrem altre cop a la C-17 i sortim a la primera sortida, deixem el vehicle a tocar de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada.
el Rossell amb la seva torre de defensa, Centelles
Per la pista que passa entre mig de la Teuleria i la depuradora de Centelles arribem a la via fèrria del tren de Barcelona a Puigcerdà, creuem per sota el pont de ferro que salva el Torrent de la Llavina, en pocs metres som davant de la casa del Rossell on ens hi aturem una estona, reiniciem la caminada tot resseguin el torrent, de seguida trobem la Font del Rossell, uns quants metres mes i trobem la Font del Llobató i mes endavant una zona de lleure amb bancs i taules, sempre resseguint el torrent arribem al Moli de la Llavina potser l'ultim moli en funcionament encara que sigui d'una manera testimonial i de cara als visitants.
Moli de la Llavina, Centelles
Vist el lloc seguim el nostre sender sempre guiats per les marques blaves de la Ruta dels Molins, un cop ultrapassat Can Pere agafem l'antic cami empedrat que els antics paraires empraven per baixar a la Font grossa per rentar la llana, arribem a la font i constato que el cabal d'aigua no ha minvat respecte a l'ultim cop que hi vaig estar. Ara ens dirigim aigües amunt del torrent a trobar la part baixa del Salt del Purgatori que rau sec, deixem la llera del torrent i ens enfilem a trobar la part alta de la cinglera i tornem a fer camí sempre seguint les marques blaves.
Font Grossa Centelles
Arribant a tocar de una zona urbana perdem durant una estona les marques i anem al nostre aire fins que poc abans d'arribar al barri de Sant Ferran les tornem a trobar ara acompanyades de les marques vermelles de la Ruta de les Bruixes, seguint les marques arribem davant el casal de Vinyoles que te el seu origen en una vila rural ja esmentada en el any 898 i que fou declarat be cultural d'interès nacional. Vist el lloc seguim endavant i en pocs metres som davant de la Font Calenta, font d'aigües sulfuroses que per desgracia rau seca.
casal de Vinyoles, Centelles
Aquí i en veient l'hora que es, casi les quatre de la tarda i aprofitant uns seients i unes taules de pedra decidim fer el segon mos del dia, omplert el pap, apaivagada la sed, i descansats el peus reiniciem la caminada resseguint el Torrent de la Cira que encara que avui en dia semble impossible va moure uns quant molins i va servir com a primera defensa al primerenc nucli habitat de Centelles, aixi es que arribem al Moli de l'Estrada d'origen medieval encara que va quedar malmès degut a l'assalt a Centelles de les tropes austriacistes.
Font del Moli de l'Estrada, Centelles
Aquí i gracies a un dels habitants de la casa podem gaudir de la bellesa d'un racó mig amagat dessota la casa, el lloc encara conserva restes del carcavà o desguàs del moli i d'un pont de pedra que servia per salvar el torrent aixi com una font d'una bellesa exuberant. Ens acomiadem de l'amable estadant i continuem caminant, camí del poble passem a tocar dels horts de l'Estrada, aquestos son un conjunt d'horts d'origen medieval que aprofitaven l'aigua sobrant del moli per regar i que semble mantenen l'estructura original.
Sant Antoni de les Codines
Travessem la C-1413B i ja ens endinsem en els carrers del poble, arribem al nucli antic i fem un vol per la Plaça Major, visitem els rodals de l'ajuntament, l'església de Santa Coloma, el Palau Comtal i algun dels estrets carrers que conformen el nucli vell. Vist el lloc ja iniciem la davallada a trobar l'ermita de Sant Antoni de les Codines lloc on hem deixat el vehicle, visitada la capella ens pugem al vehicle i ja enfilem envers Martorelles. Al passar les dades al PC m'adono que entre una caminada i l'altre aquestes s'han esborrat, degut a aixo no tinc dades que posar. Malgrat  aixo, la distancia recorreguda sumant les dues caminades ha estat d'uns 20/21 km.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada